Un de cada tres nens de 12 anys no domina la lectura ni l'escriptura

Un de cada tres nens de 12 anys no domina la lectura ni l'escriptura0

780 13/06/2010, 10:52 el Periódico. JORDI CASABELLA

Els resultats de les proves de competències bàsiques a què es van enfrontar a començaments de maig els més de 66.000 alumnes catalans de sisè curs de primària (11-12 anys) d'escoles públiques i concertades han resultat, almenys en l'apartat lingüístic, decebedors. Si fa un any, un de cada quatre nens del curs des del qual s'accedeix a l'ESO no comptava amb els nivells de domini del català i del castellà que es consideren indispensables a aquesta edat, segons van evidenciar els exàmens, aquesta vegada un de cada tres no ha assolit els mínims quan ha hagut de demostrar que domina la lectura i l'escriptura en les dues llengües.

La presentació oficial dels resultats de l'avaluació externa de l'alumnat de sisè de primària, que es va estrenar l'any passat, està prevista per als pròxims dies, però a la seu de l'organisme que organitza les proves, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, ja fa uns quants dies que va aflorar la preocupació, que s'ha traslladat fins als responsables de la Conselleria d'Educació, de la qual depèn.

La llebre va saltar ahir quan el conseller Ernest Maragall va avançar, durant una entrevista a Catalunya Ràdio, que les primeres conclusions mostraven «una especial dificultat [dels alumnes] al voltant de la lectoescriptura [l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura]», un apartat en què l'educació catalana «no està al nivell que ha de tenir». «Hem de processar el missatge que les proves ens donen i actuar», va afegir.

REACCIÓ

Maragall ja va dir l'any passat, quan un 27,4% dels examinats no van superar la prova de castellà –un percentatge lleugerament superior al 24,2% que va suspendre els exercicis de català i matemàtiques–, que aquells resultats no eren «acceptables com a país».

Ara l'índex dels que s'han quedat per sota de l'aprovat ha crescut en uns vuit punts percentuals en els dos idiomes, segons la informació a què ha pogut accedir aquest diari. Les mateixes fonts no han sabut precisar si aquest retrocés també s'ha registrat en l'examen de matemàtiques, encara que, d'acord amb el que va dir el conseller, aquesta situació no s'hauria donat.

Els experts educatius consultats coincideixen a assenyalar que és altament improbable que un retrocés d'aquesta magnitud es pugui registrar en el lapse d'un sol curs. I apunten que un disseny deficient de les proves pot explicar almenys una part del diferencial entre els dos últims anys acadèmics. El període per preparar i posar a prova els exercicis, entre el febrer i l'abril, va coincidir en el temps amb el relleu, al capdavant de la direcció del Consell Superior d'Avaluació, de l'historiador Joaquim Prats per l'economista Jorge Calero, cosa que podria haver influït en la configuració diferent.

Fonts pròximes a Maragall van indicar que «el mal és que, amb independència del fet que aquest any les preguntes tinguessin un grau diferent de complexitat, plou sobre mullat, perquè l'any passat els resultats ja van ser negatius». Llavors es va establir que el percentatge d'encerts exigits en cada exercici per donar-lo per superat se situaria en un 75%, una decisió contra la qual es van alçar algunes veus que van argumentar que si es tractava de competències mínimes la proporció satisfactòria de respostes correctes hauria d'haver estat més alta.

HALO DE FIABILITAT

Les proves de competències bàsiques al final de la primària es van dissenyar per poder disposar d'un indicador extern sobre l'aprenentatge de l'alumnat i la marxa de les escoles. El fet que siguin professors aliens al centre els encarregats de supervisar i corregir els exàmens i que els pares sàpiguen, a final de curs, quins han estat els resultats obtinguts pels seus fills, els confereix un halo de fiabilitat que no tenen les proves similars que s'efectuen a quart de primària i a segon d'ESO.

A diferència del curs 2008-2009, que es va concentrar en una única jornada, aquesta vegada el test es va allargar durant dues sessions matinals, celebrades el 5 i 6 de maig passat, i va incloure com a novetats un dictat, en què només s'havia de completar algunes paraules d'un text que ja estava escrit, i l'audició d'una gravació en una llengua estrangera, que majoritàriament va ser en anglès, per poder constatar el grau de comprensió de l'idioma per part de l'alumne.

Els alumnes van tenir 45 minuts tant per a la prova de català com per a la de castellà. L'estructura de l'examen va ser idèntica en les dues llengües. Primer s'havia d'escoltar el dictat i omplir els espais en blanc, després llegir dos textos (sobre escorpins, vaixells de pirates, tortugues i un fragment de Tom Sawyer, de Mark Twain) i respondre a preguntes i, al final, escriure una redacció.

facebook twitter enllaçar comentar