Maragall culpa al test de la baixada de coneixements0

Lectures (591) 17/06/2010, 09:19  |  el Periódico. JORDI CASABELLA

La segona radiografia de les competències bàsiques de l'alumnat de sisè de primària (11-12 anys) de les escoles públiques i privades de Catalunya ha revelat que 20.488 nens entre 58.501 (el 35%) no dominen el més elemental d'anglès, idioma del qual han rebut, com a mínim, 315 hores de classe durant els últims sis anys, o sigui des del començament de l'etapa de primària. La falta d'habilitat en la utilització de la llengua estrangera és encara més clamorosa que el ja per si mateix deficient resultat en els idiomes propis.

Maragall atribueix la caiguda del domini del català i el castellà a la pujada del llistó de l'examen

Afecta tot tipus d'estudiants, amb independència del nivell socioeconòmic al qual pertanyen els centres, però castiga més l'estrat amb menys recursos: aquí és un 58% que no coneix el més indispensable de l'idioma.

La primera foto fixa del nivell de competències dels alumnes de l'últim curs de primària, realitzada el maig del 2009, no va incloure la prova de llengua estrangera, a la qual sí que es van haver d'enfrontar els que es van examinar els dies 5 i 6 del mes de maig passat. La gran majoria va escollir l'anglès.

MATÈRIES LINGÜÍSTIQUES

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, i el nou president del Consell Superior d'Avaluació, Jorge Calero, van presentar ahir, juntament amb el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, els resultats de l'última edició de les proves, que han experimentat un retrocés respecte a les de l'any anterior. Educació atribueix la caiguda del nivell en el domini del català i el castellà a la decisió d'apujar el llistó de dificultat. «Hem apostat per una millora de la qualitat de l'educació» de la qual s'ha derivat «un increment de l'exigència» dels exàmens, va afirmar Maragall. «Es tracta d'una bona inversió per tenir una excel·lent prova en els pròxims anys», va declarar.

Tal com va avançar aquest diari dissabte passat, un de cada tres examinats no arriba a l'aprovat en cap de les dues llengües oficials de Catalunya. Els resultats són entre 5 i 6 punts percentuals més baixos als centres públics que als privats concertats, cosa que té relació, en bona mesura, amb la diferent extracció social de l'alumnat. El diferencial entre una xarxa i l'altra no ha experimentat, no obstant, variacions d'un any a l'altre.

En l'exercici d'habilitats matemàtiques, en el qual no es van introduir modificacions rellevants, a penes han variat els resultats: gairebé tres de cada quatre alumnes arriben al nivell de suficiència. És més, ha augmentat en més de sis punts percentuals el nombre d'escolars que s'han situat a la banda alta de les qualificacions.

L'apartat lingüístic deixa més ombres. En llengua catalana l'increment del grau de dificultat dels exercicis ha causat «més dispersió » dels resultats, va assenyalar Calero. El president del Consell d'Avaluació es referia al fet que la franja d'escolars amb qualificacions intermèdies (entre 70 i 90 punts entre els 100 possibles) havia disminuït a favor del segment de millors estudiants (els que aconsegueixen més de 90 punts), que ha augmentat en més de quatre punts percentuals. La resta d'expulsats del primer grup s'havia sumat al de pitjors qualificacions (menys de 70 punts), que ha passat del 24,2% del total el 2009 al 28,4% el 2010.

En llengua castellana va succeir més o menys el mateix. Els escolars amb un grau mitjà de competències s'han reduït en 10 punts percentuals, mentre que la piràmide creixia per la cúspide i la base. Es tracta d'un comportament típic a partir del moment en què s'eleva el llistó, va aclarir Calero. La comprensió lectora va experimentar més retrocés que l'expressió escrita, malgrat que a la prova es va introduir un dictat a la prova.

ELS MÉS DESAFAVORITS

Tant en català com també en castellà els danys són més grans entre els alumnes de centres que acullen famílies de condició socioeconòmica més baixa, on estan escolaritzats uns 8.000 nens. Prop de la meitat fracassa a l'hora d'obtenir un aprovat en les dues llengües oficials. En tots els àmbits la millora de la situació econòmica familiar repercuteix positivament en la consecució de les competències.

Les proves van ser realitzades pels 66.446 matriculats a sisè de primària, encara que només s'han considerat els resultats de 58.501. La resta són alumnes amb necessitats educatives especials, la majoria immigrants amb menys de dos anys de permanència a les aules.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal