L'educació com a taula de surf0

438 17/06/2010, 09:21    el Periódico. J.M. Fonalleras

Totes les estadístiques, totes les prospeccions, tenen un punt de veritat i unes quantes dosis de mentida o d'indefinició. O, si més no, d'anotacions al marge que diuen molt més que les xifres globals. Els resultats de les proves de sisè de primària que Educació ha fet públics són esfereïdors, sense necessitat d'entrar en el detall.

Fa un any, el conseller Maragall va dir que un país no es podia permetre aquests números, però resulta que ara són pitjors i reflecteixen una realitat molt més sagnant: les diferències insultants que hi ha entre les escoles públiques i les privades, sobretot en terrenys com el de l'anglès. Es demostra que una gran quantitat de nens de 12 anys començaran la seva vida d'estudiant, diguem-ne adult, sense tenir els coneixements mínims exigibles. Les proves no es fixen en l'excel·lència dels millors sinó en la regularitat de tot el sistema, en el llindar que separa la cultura de l'analfabetisme. Si és així, no es pot entendre com el conseller diu que l'ensenyament és un vaixell amb «una navegació estable tot i que amb inclemències meteorològiques». Més aviat sembla un patí de platja sotmès a un corrent submarí que l'empeny sense remei al mig de l'oceà.

El perill d'enfonsament és notable i no em serveixen les excuses que fan referència a l'augment de la dificultat i l'exigència de les proves. ¿Què vol dir? ¿Que si ho féssim tot més fàcil no en suspendrien tants? ¿Que si a sisè de primària els demanéssim el resultat de dos més dos tot Catalunya se'n sortiria? ¿Han vist els exàmens d'aquest any? Mirin de trobar-los. Es preguntaran si un nen de 12 anys ha de saber menys que això, que és molt poc. Rectifico: no és un patí de platja, l'educació. És una taula de surf. I les onades no són inclemències accidentals sinó, en essència, inclements.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici