Manaires a les escoles públiques0

770 03/11/2010, 08:41    Enviat per Jorge López Colás   #LEC,

Ara que veus malastrugues del Departament d’Educació anuncien que, en compliment del que preveu la LEC, cal augmentar la jerarquització dels centres i els àmbits reservats a l’arbitrarietat de les direccions, convé insistir que la majoria dels professors ens oposem a aquest procés per moltes raons de pes.

En primer lloc, perquè, com prova qualsevol joc de simulació psicopedagògic, les decisions preses col·lectivament i cooperativament des de baix sempre són més subtils i estan millor contextualitzades que qualsevol decisió presa unilateralment des de dalt. D’altra banda, si continuem per aquest camí, tot i que el professorat s’esforci a desenvolupar entre l’alumnat competències relacionades amb la iniciativa i l’autonomia personals, el currículum ocult –allò que s’aprèn implícitament veient com funciona en realitat la classe i el centre- els estarà ensenyant tot el contrari. De fet, la via proposada pel Departament és contraproduent per a l’aprenentatge en general: sabem, per experiència pròpia, que la motivació a l’aula està molt lligada amb el respecte i l’admiració que se sent per la figura del coneixement representada pel professor, i cal demanar-se si els joves podran respectar i admirar uns professors servils, porucs i avorrits, incapaços de comportar-se amb sinceritat i de desplegar la seva originalitat personal en la realització de la seva tasca docent per por a desagradar a unes direccions que tenen a les seves mans la continuïtat del personal als centres.

Malgrat tot això, moltes direccions s’afanyen a acceptar el poder discrecional que se’ls atorga i, a més de fer-lo servir per aplicar acríticament les polítiques precaritzadores del Departament, comencen a prendre decisions insospitades de tota mena sense tenir en compte ni l’opinió del professorat ni les necessitats reals dels centres. Potser, amb una miqueta de sornegueria, caldria aconsellar-los que si tenen una vocació tan gran de manegar-ho tot a la feina, talment com un jefezuelo d’una vulgar empresa, fóra millor que ho fessin arriscant el seu temps i els seus diners, en un negoci propi, i no amb els recursos i equipaments de tothom.

Jorge López

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici