El 3 de febrer fem un pas endavant

El 3 de febrer fem un pas endavant0

631 25/01/2011, 10:37 José Fernández. Professor de l'I. Josep Mestres i Busquets (Viladecans) i cap d #Opinió,

El dia 3 de febrer som convocats a elegir a les urnes els nostres representants sindicals. La reputació dels sindicats no passa pel seu millor moment. Des de fa molt els professors d’ensenyament secundari ens hem sentit traïts pels professionals del sindicalisme, considerats per molts «desertors de les aules». I, sovint, no ens han faltat raons. En aquesta situació no era estrany que l’abstencionisme contestari fos l’opció majoritària, sense adonar-nos-en que les pedres que llençàvem, queien a la nostra teulada: els representants votats pels companys de Primària defensaven els interessos dels seus votants.

És per això que va nèixer ASPEPC·SPS, amb la vocació de ser la veu dels que ens havíem quedat afònics.

El procés de degradació de les nostres condicions de treball s’està accelerant ara amb la crisi econòmica que tots patim (d'altres, cal dir-ho, encara més que el nostre col.lectiu). Els que manen, governs de diferents colors, aprofiten per fer servir els funcionaris com a cap de turc. "Mai no perdran la feina, tenen massa vacances, no volen treballar, són els responsables del fracàs escolar...", diuen per no citar d'altres floretes.

Els últims anys hem tingut un govern d'esquerres a Catalunys que, si bé va començar amb bon peu amb el conseller Bargalló, amb el seu bagatge de professor a peu de pissarra, ha acabat amb el senyor Maragall concertant el Batxillerat amb la privada per donar el cop de gràcia a la pública. Ara, amb un govern de dretes a Catalunya i no se sap ben bé de quin color a Espanya, no sembla que poguem esperar un canvi de rumb.

De tots els sindicats que es presenten en aquestes eleccions només ASPEPC·SPS representa el col.lectiu de professors de secundària. Hi ha alguns que ens anomenen corporativistes i ens volen comparar amb el sindicat de controladors aeris. Però no és cert. Alguns de nosaltres som professors vocacionals que volem que les nostres condicions laborals millorin, -és clar, qui no ho vol?-, però també que el sistema torni a ser útil a la societat.

Volem que dels instituts d'arreu de Catalunya surtin persones ben preparades i amb la possibilitat de millorar també el seu status social. L'ensenyament públic ha de fer d'ascensor social. Si l'ensenyament públic no hagués funcionat a la dècada dels vuitanta, molts de nosaltres hauríem hagut de fer de paleta o de caixers i les quotes d’audiència del Gran Hermano serien encara més grans.

Això malhauradament ja no passa a casa nostra. ASPEPC·SPS demana els canvis en el sistema educatiu que reclamem els professors, perquè som professors que treballem com a professors i que parlem cada dia amb els companys: no som sindicalistes professionals, alliberats a sou del govern de torn. És aquí on rau la gran diferència amb els altres: som independents.

La independència té molts avantatges, però també té alguns incovenients. Entre aquests el més evident és que no se'ns veu tant com als altres. Som menys per fer feina i la feina que fem s'ha de fer sovint en hores extraordinàries. Perdoneu que em posi com a exemple, però no sóc més que un entre molts en aquest sindicat. Vaig a les llistes d’ASPEPC·SPS pel Baix llobregat, però abans sóc un professor que ha de fer la seva jornada completa.

Si esteu interessats en les nostres propostes, tots tindreu l'ocasió de llegir-les no només a la web, sinó també al tríptic que anem repartint, com podem, pels instituts de tot Catalunya. Allà hi trobareu els compromisos dels companys d'ASPEPC·SPS amb tots vosaltres, però també amb els estudiants de Catalunya.

Com molts de vosaltres sabreu, a les eleccions sindicals d'aquest any hi ha una novetat: per poder tenir presència a la Mesa de Negociacions cal treure almenys un 10% dels representants a les deu circumscripcions electorals, que enguany passen de ser provincials a correspondre's amb les delegacions territorials del nostre departament (ja no sé com l'he d'anomenar, amb tants canvis de nom que hi ha hagut).

Aquest fet situa el nostre sindicat, encara petit, si el comparem amb la "competència", en una posició en què els afiliats hem de fer un pas endavant si no volem perdre força. Esteu tranquils, no en perdrem, de força, ans al contrari.

Unes eleccions sindicals són l'ocasió per fer arribar als de dalt el que pensem els professors que trepitgem les aules. Paga la pena de fer l'esforç de llegir el nostre programa electoral i de comparar amb la resta. La decisió és vostra.

José Fernández
Professor de l'I. Josep Mestres i Busquets (Viladecans) i
cap de llista d'ASPEPC·SPS a la circumscripció de Baix Llobregat.