«eduCAT 1 X 1» (2009-2011) R.I.P.0

1624 17/02/2011, 18:23    Xavier Massó. Delegat d'ASPEPC·SPS   #Vaga, #Opinió,

No podrem fer-nos mai una idea total de la gran quantitat de desastres socials que no s'han produït gràcies a la manca de pressupost. Per exemple, pallassades sinistres com els plans de millora «aprovat x diners», els càrrecs sense funcions dissenyats ad hoc, com ara els directors de zona, o la pseudoprodigalitat pròpia del peronisme maragallià, regalant ordinadors portàtils a dojo; tot això ens ho hauríem estalviat només que la crisi s'hagués avançat una mica. Fins i tot potser també ens hauríem pogut estalviar el mateix Tete Maragall.

Per cert, encara es pot veure vagarejant per Via Augusta alguns dels “insignes” promotors del «1x1». Que potser tenien contracte blindat?

Tot plegat, una mil·lionada malbaratada estúpidament. Ni per a guanyar vots els va servir. I si no, que li preguntin a l'exconseller. Mentrestant, al "món real", ens tocava i ens continua tocant pagar les conseqüències de la incompetència d'aquell "dream team" de galifardeus: reducció salarial, retall de plantilles docents, de les places d'oposició i del pressupost assignat als centres. Autonomia de centre? Sí, per a decidir mesures d'estalvi com ara la freqüència dels talls periòdics en el subministament de calefacció, perquè el pressupost no dóna més de si. En qualsevol cas, sigui per causa de deficiències pressupostàries o per la seva demostrada ineficàcia i nocivitat, la festa s'ha acabat: el programa “eduCAT 1 x 1” ha passat a millor vida. Val més tard que mai.

Fóra d'esperar que després de l'espectacle amb què ens han obsequiat, els responsables d'aquest despropòsit i els seus corifeus callessin prudentment, encara que només fos per sentit del ridícul. Doncs no, molt al contrari, i del bracet amb alguns mitjans tan desinformats com "independents", s'ha encetat a càrrec d'aquests corifeus apessebrats, una campanya de lamentacions pel "pas enrere" que significa la finiquitació del «1x1»: que si ara cap jove sabrà fer funcionar un ordinador, que si això comportarà un augment del fracàs escolar... I pensar que si no hi hagués hagut pressupost de tot això ni n'hauríem parlat!

Perquè... a veure. Amb independència de la inoportunitat del “regalet” dels portàtils, amb els diners que se'ns havia retallat del sou als docents, el cert és que des del punt de vista didàctic, la incorporació dels ordinadors, en règim de monopoli acadèmic, no és sostenible des de cap altre punt de vista que no sigui el de la fascinació “papanates” per les noves tecnologies, d'altra banda pròpia dels mediocres que mai no arribaran a entendre-les. Fins i tot per aquells que necessiten llançar-se per la finestra a fi de creure's que, efectivament, els cossos cauen, hi havia experiments previs -Estats Units, Suècia...- que desrecomanaven ferventment l`'adopció d'aquest projecte. I en aquest països ho havien fet com s'han de fer les coses, com a expèriència pilot per a veure què passa. Aquí no: per a tothom i a córrer. La casa és gran i ja ho pagarà algú: nosaltres, és clar. Maragall non plus, évidemment.

També algun dia caldrà parlar de certs aspectes tèrbols en l'execució d'aquest projecte «1x1»: per què, per exemple, els ordinadors havien de ser d'una determinada marca i d'un model quan ja n'hi havia al mercat d'altres de més avançats i més bé de preu? O per què els textos digitals provenien, en règim de monopoli, d'una sola empresa -textos, per cert, amb faltes d'ortografia-, o quina no seria la sorpresa que ens emportaríem si es fessin públics alguns dels noms associats a aquesta empresa?

Però això són figues d'un altre paner. Estàvem dient que els països que havien provat experimentalment l'aplicació dels ordinadors a l'aula com a substitutori dels llibres de text ho havien deixat córrer. Però aquí els ignorants tenen un instint de conservació molt acusat. I malgrat que no es refiïn del que deia Newton sobre la caiguda dels cossos i ho hagin de veure amb els seus propis ulls, tampoc són tan idiotes com per a comprovar-ho personalment. Així, en comptes de tirar-se ells per la finestra -ai las! tant de bo!-, prefereixen tirar-hi l'alumnat, l'autèntica víctima de la seva incompètència i la seva irresponsabilitat. Les ratetes de l'experiment. I tots amb ordinador a veure què passa.

La necessitat de conèixer les noves tecnologies és una cosa; que tot s'hagi d'aprendre a través d'aquestes noves tecnologies, n'és una altra de molt diferent. Confondre ambdues coses és pròpia dels mediocres. Passa com en el tediós tema de l'anglès i les llengües estrangeres, quan ens presenten el tema com si parlar correctament l'anglès fos el talismà salvífic contra el fracàs escolar i els dèficits formatius del nostre alumnat.

Doncs no, o almenys no necessàriament: es pot parlar un molt bon anglès i ser, tanmateix, un perfecte analfabet. A Anglaterra n'hi ha molts, d'aquests. I si no, recordem allò del

Hem tingut molts portuguesos com aquest al capdavant de l'ensenyament del país. I durant molt de temps. Sortosament, el projete «1x1» ja és història. I vull pensar que el seu traspàs no ha estat degut només a la manca de pressupost que ha originat tota aquesta broma. Fins i tot essent molt, molt benevolents -és ara mateix un difunt i mereix un respecte-, no hauria estat altra cosa que una inútil despesa de diners que no hauria aportat res de nou. El seu propi nom ja ho anunciava 1x1=1. Descansi en pau.

Xavier Massó
Federació de Secundària

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici