Més hores que els nòrdics0

Lectures (874) 13/04/2011, 10:15  |  Avui. Raül Garcia i Aranzueque/Barcelona

Els experts coincideixen a dir que passar més temps a classe no millora el rendiment acadèmic, tal com demostra l'exemple d'altres països. Aposten per potenciar la qualitat de l'ensenyament més que no pas la quantitat.

La febre retalladora del govern català ha tocat de ple una de les mesures estrella i més controvertides del tripartit: la implantació de la sisena hora a les escoles de primària públiques. La mesura va tenir el suport dels qui celebraven la fi d'un greuge amb l'ensenyament concertat, que feia una hora més de classe diària, i el rebuig dels sindicats majoritaris del ram en el sector públic, que denunciaven que no serviria per millorar la qualitat de l'ensenyament.

Quatre anys després de la seva implantació, no s'ha fet cap avaluació seriosa sobre els beneficis de la sisena hora, però la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va avançar ahir que no ha suposat una millora dels resultats acadèmics. Els experts consultats per aquest diari tampoc no veuen gens clars els beneficis d'allargar la jornada escolar dels nens i nenes.

“A Catalunya fem gairebé el doble d'hores lectives que en els països nòrdics i això no es tradueix en més èxit escolar”, remarca David Altimir, secretari de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Altimir recorda que la seva associació ja va ser “crítica” amb la mesura de l'anterior govern i ara confia que la supressió de la sisena hora ajudi a acabar amb el “desequilibri” que hi ha entre les hores que els alumnes de primària passen a l'escola (actualment trenta) i les hores de docència dels mestres. “Ens sembla bé que els docents passin a fer més hores de classe” –diu el secretari de Rosa Sensat–. “Amb el plantejament de la sisena hora els nens tenen massa mestres diferents al llarg de la setmana i la tasca de tutoria del mestre se n'ha ressentit”, denuncia.

En el mateix sentit es pronuncia Enric Roca, vicedegà de la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Roca recorda que “la sisena hora no es fa amb caràcter lectiu perquè si s'hagués fet així s'hauria d'haver pagat també a l'escola concertada i no hi ha diners per fer-ho”. Aquest fet, segons el vicedegà, obre interrogants sobre la “qualitat” d'aquest temps extra. Com Altimir, Roca apunta que “en alguns països d'Europa fan menys hores i tenen millors resultats” i no creu que hi hagi risc d'estigmatització per als alumnes amb més dificultats que facin una hora més que els seus companys de classe: “Els estudiants ja tenen ofertes educatives molt diferents. N'hi ha que fan classes de reforç, uns que tenen ordinador i uns que no, d'altres que tenen molts llibres a casa i d'altres que fan classes d'anglès”. “L'important –afegeix– és que es garanteixi que no se suprimirà la sisena hora als centres on calgui ni als alumnes que ho necessitin”.

Per Mario Izcovich, psicòleg expert en educació, allargar la jornada escolar més enllà de les cinc hores diàries només tindria sentit si aquest temps s'invertís “per fer els deures de manera més personalitzada i dirigida”. “Els nens passen massa temps a l'escola i, a sobre, després a casa, han de fer deures. No tenen temps per a altres coses”, lamenta. “'L'escola no és una guarderia, s'ha de potenciar la qualitat, no la quantitat” –argumenta–. Izcovich proposa que l'horari escolar “comenci abans i s'acabi al migdia”, com fan en alguns països nòrdics i en altres latituds.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal