Principi d'autoritat pública del director o directora i desprotecció del professorat0

Lectures (2360) 23/09/2011, 09:50  |  Lucía Aguilar. Delegada d'ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #Opinió, #Mobbing, #Autoritat pública,

Aquest estiu ja s'ha fet ús en alguns centres educatius del principi d'autoritat pública del director i, per tant, del principi de veracitat dels seus informes contra els professors, abús que vam ser els ÚNICS a anunciar que passaria i una de les raons per les quals reclamem també l'autoritat pública pel professorat. Ja s'ha fet també ús dels informes negatius sobre interins novells.

Als expedients han aparegut frases com aquestes:

“ L'art. 4.1 del Decret 155/2010, la direcció, en l'exercici de les seves funcions, té la consideració d'autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d'ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari.” o “L'art. 10.c, de l'esmentat decret, recull la competència de la direcció de proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat...”

La jurisprudència limita molt l'extensió i aplicació del principi de veracitat perquè col·lideix amb el dret fonamental recollit a l'article 24.2 de la constitució de la presumpció d'innocència, que vincula de manera directa a l'administració.

No obstant, la nostra administració educativa, prepotent i cega al mal que pot fer a les persones afectades, ha pretès no solament que el que diguin les direccions vagi a missa sinó també substituir tota la seva obligació probatòria, fins al punt d'elevar el rumor a fet, sense més comprovació que la direcció afirmi que un alumne o un pare ho ha dit.

La instrucció d'aquest tipus d'expedient és per suposat il·legal i recurrible, i en els casos que ens trobem anirem fins al final, però el mal ja està fet pels motius següents:

  1. L'administració quan litiga té molts privilegis respecte a l'administrat. És molt important no rendir-se i continuar lluitant fins al final.

  2. Serveix per acabar d'instaurar la por en el professorat, la qual cosa impedeix la seva expressió diversa i la crítica a les polítiques que l'administració imposa a través de les direccions. No hi ha res que faci prendre pitjors decisions que abolir la dissidència i la reflexió crítica que aquesta sol aportar.

  3. 3. Aquest tipus d'expedient sovint amaga el patiment d'un professor que en un moment donat ha sigut crític amb la direcció, no l'han perdonat i resulta perseguit fins a l'extenuació. Respecte a aquest punt, l'administració tampoc sembla estar complint amb l'obligació de protegir el seu personal dels riscos psicosocials. L'any 2010 hi va haver 3 casos de mobbing denunciats i els tres es van tancar en negatiu. Amb el nou protocol hi ha més denúncies però, com l'any passat, cap cas s'està tancant donant la raó a la persona afectada ni prenent mesures serioses de control del clima laboral als instituts. Falten molts mitjans i instruments adients per fer-ho. S'ha de dir que sempre queda oberta la porta de la denúncia dels fets concrets i aquesta línia s'ha de seguir si es vol deixar de ser víctima.

  4. 4. L'increment de poder progressiu de les direccions i l'aplicació de les polítiques d'empresa a l'educació (és a dir programes de qualitat, estratègics, etc.) està portant a la consolidació del professor gestor i polític que sap que el seu benestar no depèn de la qualitat de les seves classes, de les quals pot distreure's el que vulgui o a les quals forçosament cada cop pot dedicar menys temps, sinó de la seva capacitat de donar la imatge adient de professor no problemàtic o afí al règim instaurat.

Aquest any nosaltres continuarem insistint i posant sobre la taula la necessitat que el professorat estigui protegit, demanant que sigui també autoritat pública i que sigui alleugerit de la seva càrrega burocràtica.

Acaben de trucar-me. Allargo l'article: Estem al tercer dia de curs i a una funcionària que entra nova a un institut, i que en el claustre va emetre una queixa sobre el funcionament del centre, la direcció ja l'ha visitada 3 cops a classe. - Què s'ha de fer en aquests casos? És important, primer de tot, posar-se en contacte amb el sindicat al qual s'està afiliat per rebre l'assessorament adient al cas concret. Si el conflicte es pot pacificar, millor; si no, s'ha de fer denúncia dels fets i agafar totes les proves pertinents. Però personalment, ara, volia parlar d'una via que dóna resultat: la protecció col·lectiva. Els abusos s'acaben immediatament quan el grup perd la por i diu prou, recolzant les persones més afectades. Llavors aquests informes i expedients mal elaborats poden esdevenir indici i prova de les actituds abusadores.

Per suposat, no estem parlant aquí de les moltes direccions que compleixen amb el seu deure i que mereixen el més gran dels respectes per la difícil tasca que porten a terme.

Bon inici de curs. Nosaltres continuem aquí, agraïts per la confiança que heu dipositat en el nostre sindicat i amb ganes de seguir treballant.

Relacionats

ORDRE EDU/521/2010, de 2 de novembre. Procediment disciplinari sumari del professorat

Los directores de la pública podrán pedir la expulsión de un profesor. La Vanguardia. Maite Gutiérrez


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal