La formació de nous mestres relega l'aprenentatge de l'anglès0

Lectures (907) 30/09/2011, 09:05  |  el Periódico. JORDI CASABELLA/Barcelona

El nivell d'idiomes dels futurs ensenyants no s'avalua ni a l'inici ni al finalitzar els estudis. Els estudiants de grau cursen menys crèdits de llengua estrangera que en les velles diplomatures.

El model de formació generalista de les futures fornades de mestres amenaça de desactivar els avanços que s'havien registrat en els últims anys per la presència de l'anglès a les aules de primària. Aquesta és si més no una opinió cada vegada més estesa entre el col·lectiu de professors universitaris que exerceixen a les facultats de Ciències de l'Educació. Un cop abolida la diplomatura de Magisteri i desaparegudes ja les antigues especialitats (llengües estrangeres, música, plàstica i educació especial) els actuals estudiants de grau -la primera promoció obtindrà el títol el juny del 2013- hauran cursat en el millor dels casos una menció (30 crèdits europeus entre un total de 240) com a única preparació lingüística que els ha de permetre parlar i ensenyar anglès. Aquest és un bagatge de totes totes insuficient per poder complir la seva missió a les aules, segons el parer de la majoria dels responsables acadèmics consultats.

La «tragèdia», segons el terme utilitzat per una de les fonts, és que els estudiants accedeixen als estudis amb un nivell baix de llengua estrangera i que, malgrat que sobre el paper no podrien aconseguir el títol sense justificar que han adquirit un grau mitjà en un idioma estranger, a la pràctica l'Administració no ha previst cap mecanisme perquè hagin d'acreditar de forma obligatòria que estan en possessió d'aquests coneixements.

LLARGA ESPERA

La degana de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Rosa Maria Pujol, lamenta que «ningú prengui decisions veient la falta de nivell» i que la primera promoció d'estudiants de grau acabi de començar el tercer curs, d'un total de quatre, sense que encara s'hagi posat remei a aquesta llacuna. De moment, la Generalitat ha creat una comissió amb experts i responsables polítics per debatre sobre la formació inicial del professorat, però tot i així les decisions es fan esperar.

Pujol, que diu que hi ha tants arguments per prendre partit per una formació generalista del professorat com per una d'especialitzada, reclama que hi hagi una decisió «política» si hi ha una aposta per l'anglès a l'escola, com va proclamar dimarts el president Artur Mas en el discurs d'obertura del debat de política general al Parlament. Una de les opcions possibles per pal·liar les mancances dels ensenyants en el domini de la llengua estrangera podria ser l'exigència d'haver de cursar un màster especialitzat, apunta la degana.

Climent Giné, degà de la Facultat de Psicològia, Ciències de l'Educació i Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull (URL), subscriu la idea de procurar una formació addicional per als mestres generalistes que es vulguin dedicar a ensenyar anglès o qualsevol altra especialitat. «60 crèdits addicionals» -els que procura un màster- «constitueixen una formació prou digna», diu en relació a aquest tema. «El que no se sap no es pot ensenyar», afirma. «S'ha d'introduir racionalitat», afegeix, a l'hora d'enjudiciar els nous plans d'estudis del grau d'Educació Primària elaborats per les universitats a partir de les directrius generalistes imposades el 2007 pel Ministeri d'Educació.

OBLIT

Cristina Escobar, professora del departament de Didàctica de la Llengua de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB, impulsora d'un manifest que denuncia la situació de l'anglès en la formació dels nous mestres que ja ha estat subscrit per una trentena de professionals de diferents universitats espanyoles, apunta l'origen del problema: «Les competències professionals que ha de reunir el professorat de llengua estrangera no apareixen a les ordres ministerials que estableixen els requisits per concedir el títol de mestre». A partir d'aquí les universitats disposen d'un marge discrecional però limitat per intentar reconduir la situació i afegir crèdits a la menció. Escobar sosté que l'actual menció en llengua estrangera «no permet arribar, ni de bon tros, al nivell lingüístic i didàctic de l'antiga especialitat».

El vicedegà d'Assumptes Acadèmics de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Buscà, discrepa de les veus que es mostren més bel·ligerants amb aquesta nova normativa. Buscà creu que els plans d'estudis actuals comporten alguns avantatges respecte dels anteriors i que no solament s'ha d'atendre els aspectes quantitatius, com per exemple si en els actuals hi ha menys crèdits d'anglès o d'un altre tipus d'especialitats. Tot i així, reconeix que l'especialització ha estat desterrada del practicum, les pràctiques escolars que inclouen el treball de fi de grau.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal