Autoritat pública? Sí

Autoritat pública? Sí0

1527 17/10/2011, 09:11 Comunicat d'ASPEPC·SPS #Jornada intensiva, #Comunicats, #Autoritat pública,

La Consellera d'Ensenyament ha anunciat la tramitació d'un projecte de llei que considerarà autoritat pública el profesorat no universitari de Catalunya. ASPEPC·SPS vol manifestar el seu suport a aquesta iniciativa de la Consellera Rigau.

Mesa Sectorial de 27 d'abril. Només ASPEPC·SPS demana que també els professors siguin "autoritat pública"

Des de fa temps, ASPEPC·SPS havia vingut reclamant aquesta mesura, que havia proposat, sense cap suport de cap altre sindicat, a la Mesa Sectorial de l'Ensenyament (ni USTEC, ni CCOO ni UGT), i l'havia inclosa en el “Pla de xoc de la Secundària (cost 0.0)” que es va lliurar personalment a la Consellera Rigau ara fa a penes vuit mesos. Algunes de les propostes que demanàvem s'estan aconseguint.

És el cas que avui ens ocupa, i també el de la reimplantació dels exàmens extraordinaris de setembre. D'altres s'han aconseguit només a mitges, de moment -la implantació d'itineraris al segon cicle de l'ESO-, i algun altre caldrà encara treballar-lo molt: la jornada continuada a la Secundària. Amb el suport del professorat estem segurs que ho aconseguirem.

Des d'ASPEPC·SPS tenim molt clar que cal distingir, sense complexos ni prejudicis, entre els àmbits de la discrepància i de la coincidència. I entenem que en tots dos casos cal fer pública la nostra opinió com a sindicat majoritari de la secundària pública catalana. Avui hem de manifestar la nostra enhorabona a la Consellera Rigau. I ho fem sense embuts. En mesures com aquesta, ens tindrà al seu costat.

La consideració d'autoritat pública per al professorat no és una simple mesura testimonial sense més conseqüències. D'una banda, explicita certament un suport i una confiança per part del Departament cap als seus professionals docents. Un suport que, en els últims anys, havia estat -diguem-ho així- molt “contingut” per part de l'Administració; de l'altra, és una primera mesura en la línia de superar la situació d'indefensió en què el professorat es troba actualment, tant pel que fa a la degradació de les condicions de treball com a la normativa a què estàvem (malauradament) acostumants. Una situació d'indefensió en què, massa sovint, ens tocava estar enmig del “foc creuat”, i això si no ens tocava fer, simplement, d'ase dels cops. Un pas, doncs, en la bona direcció.