'Fins quan les males notícies? Per a quan alguna de bona?'

'Fins quan les males notícies? Per a quan alguna de bona?'0

1061 13/01/2012, 09:28 Comunicat d'ASPEPC·SPS #Retribucions, #Jornada intensiva, #Comunicats, #Autoritat pública,

Davant de la proposta de modificació, a la baixa, dels sexennis i davant la perspectiva d'una brutal retallada a compte de les nostres pagues extres i de les insinuacions d'un altre increment de la jornada lectiva que ens convertiria en els docents amb més càrrega lectiva de tot l'Estat, des d'ASPEPC·SPS ens comencem a preguntar: fins quan?

Perquè mesures d'estalvi n'hi ha de molts tipus, però fins ara només s'estan aplicant aquelles que perjudiquen les condicions professionals i laborals del professorat. En canvi, de mesures com la implantació de la jornada continuada, que fóra a l'ensems d'estalvi i de racionalització, però que sembla tenir el defecte d'afavorir el professorat, no se'n parla. O què passa amb la condició d'autoritat pública per als docents? Una mesura oblidada (?) que no costa ni cinc cèntims. És que potser l'estalvi només interessa si perjudica els docents?

Sembla que als talibans de la pedagocràcia se'ls han afegit ara els “experts” en retallades. I igual que els pedagòcrates van pontificar davant d'uns polítics babaus sobre què han de fer els altres en unes aules i amb un alumnat que desconeixen, perquè no les han trepitjades mai ni hi han tingut cap contacte, ara els retalladors s'acarnissen en la butxaca dels altres. Predicar i no anar a la processó, ai las, aquest costum tan nostrat!

Ara mateix, amb "l'estirament" del primer sexenni fins a nou anys, se'ns està imposant una nova mesura punitiva que caldrà afegir al kit de retallades que, segons tot indica, prosseguirà amb la jibarització de les pagues extres -que quedaran reduïdes a una simple propina de cafè-. I per si no n'hi hagués prou, la transitòria setena de la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat inclou mesures tan sucoses com ara un nou increment de la jornada lectiva i l'obligació d'impartir matèries alienes a la nostra especialitat.

I la pregunta és: fins quan el Departament pensa exigir-nos sacrificis i seguir demanant-nos molt més a canvi de molt menys? Fins quan pensa seguir degradant les nostres condicions laborals sense oferir cap mena de contrapartida? És que les mesures d'estalvi que, de retruc, afavoreixin el professorat no serveixen? Que curiós, oi? En canvi, se segueixen malbaratant els recursos en tecnologia suposadament punta, que altres països han descartat, mentre que els pupitres cauen de vells i les cadires no s'aguanten.

Suposem que no serà fins que se'ns acabi la paciència, perquè ja fa temps que se'ns va exhaurir a força de sentir-nos maltractats i humiliats per les successives Administracions i culpabilitzats pels aprenents de bruixot, experts i teòrics de vol gallinaci que van dissenyar el lamentable model educatiu del fracàs del qual ara pretenen culpar el professorat.

Serà fins que la nostra desafecció sigui tan rotunda que deixem de sentir-nos implicats en la sort d'un sistema educatiu que no atén cap de les nostres legítimes demandes i només ens demana "sang, suor i llàgrimes" i, tot aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid", deteriora les nostres condicions laborals fins a límits difícilment suportables?

Encara esperem el compliment d'aquella promesa del president Mas d'acabar amb l'excés de tasca burocràtica als instituts; encara esperem que la jornada intensiva no sigui un titular de diari; encara esperem ser considerats com a autoritat pública... I tot això no costa un euro! Però també esperem que se'ns torni el poder adquisitiu perdut i que el dèficit en l'erari públic, del qual el professorat de secundària no és responsable, caigui sobre les espatlles dels que s'han enriquit, i s'enriqueixen encara, a costa nostre.