Carta-testimoni d’una substituta cada dia més retallada…0

1959 21/05/2012, 10:59    Enviada a ASPEPC·SPS   #Mobilitzacions, #Interins i substituts,

El curs s’està acabant i em connecto a la web del Departament d’Ensenyament, més per costum que amb l’esperança de veure-hi una bona notícia. Des del setembre, no he tingut cap nomenament. Què dic? Des del novembre de 2009 que sóc a la llista, no m’han cridat mai per a una substitució i, evidentment no és ara que es posaran a fer-ho, amb les normatives al·lucinants que acaben de sortir.

No sé com és rebre un mail o un sms amb el seu nom i la destinació adjudicada, no m'ha passat mai. És cert que ensenyo una assignatura poca representada (francès a Secundària i EOI) però també tinc el nivell D de català per poder cobrir l’àrea de comunicació, estic disponible per primària i infantil. En el meu expedient, de fet, estic disponible per absolutament tot: aula d'acollida, centres de protecció de menors, aula hospitalària, atenció domiciliàra, itinerància en zones rurals, jornada sencera, 0,66, 0, 50, fins i tot 0,33 (ja sabeu, guanyar aquest sou per pagar la gasolina per anar al lloc de treball !!!) etc. etc.: TOT. Ara bé, no serveix de RES. No em necessiten mai.

En aquest nivell, el lector pensarà “però que s’imagina, si no ha tingut mai una substitució, deu tenir el número 70.000 !!!” – Doncs és veritat, he començat amb aquest número; però, a banda de no haver estat cridada mai, jo he pogut saltar en dues ocasions sobre llocs en difícil cobertura en la meva especialitat – EOI (una de 4 mesos al 2010 i una altra aquest any – d’un mes) i per això tinc el número 20.350. És alt però tan desastrós no és... Amb aquest número es pot pretendre a alguna cosa, però haig d’afegir un element important: tinc una mala sort increïble. No estic mai en el servei territorial adequat en el moment adequat. És al·lucinant, podria escriure'n un llibre, de totes les misèries que em passen des del 2009 en la borsa. Així, des del setembre veig gent amb número molt més alt (48.598, 44.650, per exemple) que tenen una millor configuració d’astres i ocupen llocs tot l´any o bona part de l’any una plaça a mitja hora de casa meva però en un servei que no he tingut la bona idea de posar com a preferent...(perquè, de fet, en 2a opció tinc TOTS els altres serveis posats també. Però vaja...aquesta ultra flexibilitat tampoc no serveix de res).

D’alguna manera estic contenta per la bona sort d’aquests companys però m’agradaria poder celebrar alguna cosa positiva també amb ells. Al juliol passat no vaig poder ni celebrar el fet d’haver aprovat les opos. Les vaig aprovar de fet, la primera fase, però no vaig estar seleccionada, ja que hi ha aquests famosos punts de mèrit, bona part dels quals s’obtenen gràcies a les substitucions en el sector públic (i quan no et criden mai, el càlcul és ràpid. També puc testimoniar que 12 anys en el sector privat, en contextos bastant més complicats i arreu del món equival a un zero! Quina obertura d’esperit ofereix l’ensenyament !!!). És “tonto” perquè sense la taxa de reposició de 30% que va fer passar de 10 a 4 les places, hauria entrat, com altres company(e)s en la mateixa situació, i no tindria l’honor i la felicitat immensa d’escriure aquesta carta. De dir alt i fort que les paraules “esforç”, “competències”, “auto-estima” són coses del currículum escolar, coses per “fer bonic” però que s’han d’oblidar immediatament com a docent: no serveixen absolutament de RES tampoc.

Sense substitucions, sense atur, sense prestacions, sense diners, sense perspectives, sense notícies que donen fe a la nostra professió i la nostra voluntat, sense alumnes amb l’atenció adequada, sense present ni futur dignes, sense bona voluntat dels que manen en aquest departament...no arribarem mai (i ningú) a bon port.

Sóc una mala profe, he oblidat de precisar des del principi L´OBJECTIU d’aquesta carta: testimoniar una situació com tantes altres i donar un impuls per recolzar totes les veus indignades.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici