Autoritat pública, jornada continuada... cortines de fum?0

Lectures (1136) 11/06/2012, 10:22  |  Xavier Massó i Aguadé. Secretari general d'ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #Opinió, #MUFACE, #LOGSE, #Jornada intensiva, #Autoritat pública,

L'altre dia, el Departament va presentar a la Mesa Sectorial l'avantprojecte de llei que investeix el professorat amb la condició d'autoritat pública. Una iniciativa que ASPEPC·SPS està demanant des de fa uns quants anys i que no podem sinó aplaudir. Certament, no són temps com per alegrar-se massa d'alguns avenços que, malgrat ser necessaris i beneficiosos per a l'ensenyament i per al professorat, arriben enmig d'un autèntic tsunami de retallades, que van des de la reducció de capacitat adquisitiva i l'empitjorament de les condicions laborals, fins a la pèrdua de llocs de treball -alguns centenars, d'acord amb les consideracions menys catastròfiques; uns tres milers, segons els càlculs més pessimistes-. No, no es pot dir que n'hi hagi per tirar coets.

Tanmateix, penso que hem de saber distingir entre el que són mesures pròpiament de polítiques educatives, inspirades i propiciades des de les autoritats educatives, i les polítiques econòmiques depenents d'altres instàncies -Departament d'Economia, Ministeri d'Economia, d'Hisenda, UE...-, de les quals el Departament d'Ensenyament n'és el mer instrument executor.

Entenguem-nos. Una cosa són mesures derivades de polítiques educatives, com ara restituir els exàmens de setembre, donar-li al professorat la condició d'autoritat pública o implantar la jornada intensiva, i una altra de molt diferent la retallada salarial del 7% decidida pel senyor Zapatero el 2010, la del 5% d'aquest any decidida pel Sr. Mas, l'augment de l'IRF aplicat pel Sr. Rajoy o reduir les plantilles i augmentar les hores lectives per raons pressupostàries, mesures derivades de polítiques econòmiques malgrat que, òbviament, tinguin un impacte clarament negatiu en el sistema educatiu.

Altrament dit: quan el Sr. Maragall «regalava» ordinadors i s'inventava els sous i els càrrecs dels directors de zona, mentrestant les taules i cadires dels instituts queien de velles o s'eternitzaven els barracons, estava apostant per una política educativa. Nefasta i de pelotazo, però política educativa al capdavall. Quan ara la Sra. Rigau ens està anunciant que obre la porta a la jornada continuada o que el professorat serà autoritat pública, està aplicant, també, una determinada política educativa. A qui li agradin aquestes mesures, que les aplaudeixi, i a qui no, que les critiqui. Però això sí, siguem seriosos.

Perquè, per exemple, amb això de l'autoritat pública, produeix vergonya aliena veure com l'únic sindicat que s'hi ha manifestat en contra es posa en evidència confonent autoritat amb autoritarisme. I molt especialment perquè estem parlant de sindicats docents, de titulats universitaris, hauríem de ser una mica més rigorosos a l'hora de discriminar conceptualment. La ingenuïtat de plantejaments que en un adolescent no solament és comprensible, sinó fins i tot sana, en un adult és ignorància, immaduresa o ensems ambdues. Autoritat és una cosa; autoritarisme una altra. A veure si ens aclarim d'una punyetera vegada, perquè amb aquest tortell mental no es pot anar enlloc...

La implantació de la LOGSE va suposar per al sistema educatiu una baixada de nivells espectacular i, per al professorat, un deteriorament progressiu de les seves condicions de treball que aquí es va «compensar» amb clientelisme, sopaboba còmplice i un mensypreu matusser cap a la tasca docent per part dels polítics i dels pedagòcrates que els reien les gràcies. Tant la jornada continuada, que esperem que s'implanti amb generositat, com la condició d'autoritat pública per al professorat, són dues mesures de caràcter estructural que vénen a pal·liar, si més no parcialment, alguns dels greus desajustaments que avui pateix l'educació catalana. Però també és cert que estem en un context de crisi i de retallades que inevitablement eclipsen aquests avenços, tant pel que fa a l'èxit d'haver-los aconseguit, com als seus efectes positius. Celebrar-ho ara fóra de mal gust. Però no per això deixen de ser fites cabdals que estem a punt de consolidar. No són simples cortines de fum. Que ningú es pensi que amb això li estiguem donant un cop de mà a la Consellera Rigau. Ens hi hem enfrontat i ens hi seguirem enfrontant. Però precisament perquè som un sindicat estrictament professional i no devem res a ningú, no tenim tampoc cap problema a felicitar-la per l'adopció de mesures com ara la reimplantació dels exàmens de setembre, l'investiment de la condició d'autoritat pública al professorat i l'obertura a la implantació de la jornada continuada als instituts de secundària catalans.

Unes mesures que no arriben certament en el millor dels contextos, però no siguem tampoc ingenus. Amb qualsevol dels políticastres que ara els agrada tant exhibir-se impúdicament a les concentracions i manifestacions de professors, però que quan tenien el poder no fa encara dos anys feien autoritat pública els directors i els ho negaven als professors, imposaven per llei la jornada partida com si Catalunya fos una reserva indígena, promovien la gestió privada dels centres públics o intentaven treure'ns de MUFACE... amb qualsevol d'aquests tindríem a hores d'ara exactament les mateixes retallades, com a mínim, però sense ser autoritat pública, sense jornada continuada, fora de MUFACE, començant les classes el 2 de setembre i havent d'anar al centre tot el juliol. Encara tenim memòria.

Això també cal dir-ho. I no oblidar-ho.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal