Ernest Maragall i les retallades0

Lectures (610) 10/07/2012, 08:59  |  David Rabadà i Vives. Delegat d'ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #Retribucions, #Opinió,

El passat dijous dia 5 de juliol, al Parlament, l’exconseller d’ensenyament, el senyor Ernest Maragall, criticava durament les retallades que l’actual Govern està perpetrant. Cert que en educació la Generalitat ha rebaixat brutalment el sou als docents, ha ordenat que treballin moltes més hores i s’augmentin el nombre d’alumnes a l’aula per damunt del que marcava la pròpia reforma socialista, tot plegat per poder reduir plantilles i despeses.

Certament el senyor Maragall té tota la raó de criticar tal perversa realitat però caldria recordar-li que ell mateix va defensar, impulsar i executar en plena crisi econòmica el desplegament de l’aula digital per tots els centres educatius catalans, és a dir, ell mateix va provocar el deute que ara amb retallades tots paguem. Aquí ell va ordenar la despesa de monstruoses quantitats de diners nostres en un projecte d’aules digitals que per ara cap altre país, repeteixo, cap altre país, va demostrar gloriós ni ha volgut aplicar a les seves escoles. Havíem de ser els primers, ha dit molts cops Maragall, però a quin preu exconseller? En el del fracàs?

En fi, per una banda l’actual conselleria ha de retallar en detriment de les escoles però per l’altre, l’anterior dirigida per en Maragall se’ls va gastar en cables de connexió, pissarres digitals i en joguines informàtiques per als nostres escolars. Tot d’una se’m fan estranyes les crítiques a les retallades que en Maragall ara profereix quan n’ha provocat part del deute que hem de pagar. I jo em pregunto, malbaratar així els nostres impostos, ¿no ha estat un delicte? A Islàndia han processat i condemnat a un ministre, Geir Haarde, per negligència econòmica. En una companyia privada si un alt càrrec provoca una fallida fraudulenta primer se’l fa fora i després se’l porta a tribunals. Aquí el senyor Maragall manté l’escó i tindrà un sou vitalici de parlamentari quan decideixi plegar.

Que injust que resulta aquest món entre una classe política que predica amb dobles morals i un poble que els hi paga el sou, els errors i els regals quan deixen el càrrec.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici