Crítica a l'ofensiva de país a favor de l'èxit escolar

Crítica a l'ofensiva de país a favor de l'èxit escolar0

1981 24/10/2012, 09:52 David Rabadà i Vives. Delegat d'ASPEPC·SPS #Opinió, #LEC,

Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya en dubte.

rnDeia Abraham Lincoln que una part del poble pot ser enganyada tot el temps i tot el poble pot ser enganyat una part del temps, però el que no és possible és enganyar a tot el poble tot el temps. Recentment el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, juntament amb el Departament d’Ensenyament, han presentat un pla per reduir el fracàs escolar a Catalunya.

L’informe porta per títol OFENSIVA DE PAÍS A FAVOR DE L’ÈXIT ESCOLAR i les seves vint-i-nou pàgines exposen les dades acadèmiques que el Departament i altres fonts tenen sobre els nostres estudiants. Amb certa independència d’aquestes dades, l’informe proposa una sèrie de mesures que haurien de reduir l’alarmant trenta per cent d’estudiants que no finalitzen l’ESO en el nostre país. A primer cop d’ull el pla està més ple de què fer que no pas de com fer-ho, molts quès però pocs coms, la qual cosa no és un pla, sinó un plor, fa pena. En cap moment l’informe diu clarament el més elemental, que per reduir el fracàs escolar els nostres estudiants cal que augmentin l’esforç i les hores de feina en els estudis. Si els escolars fracassen ara més que abans sols pot ser per dues raons, o han disminuït les seves capacitats mentals, o s’esforcen menys que abans. La primera implicaria un canvi genètic, i fins i tot d’espècie, la qual cosa no ha passat ja que ens seguim reproduint sense incompatibilitats cromosòmiques. La segona per tant, la manca d’esforç, sembla la més adient, però és la que en tot l’informe ni s’esmenta. Els alumnes d’avui dia suspenen més per la simple raó que estudien menys, la qual cosa ja fa anys que molts docents denuncien i que aquest informe pretén maquillar, és més, el 80 per cent de les mesures que proposa per reduir el fracàs escolar sols van dirigides als docents i equips directius dels centres educatius, mentre que famílies i alumnes en queden pràcticament al marge. Segons aquest informe els professionals de l’educació són els qui sí s’hauran d’esforçar amb més formació, burocràcia i reunions per tal que millorin els rendiments escolars. Es fa evident que aquest pla no exigeix a les famílies que es responsabilitzin de l’ensenyament dels seus fills, no, no ho fa, ans al contrari, sols al final d’aquesta exposició, i amb una escassa mitja pàgina, proposa mesures d’assessorament familiar que el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu subministrarà als pares, en fi tot un paquet de consells que no faran que les famílies facin sinó que els docents, amb més obligacions alienes, es desfasin. Si als pares no se’ls exigeix però sí a docents i directors, queda clar, i segons aquesta ofensiva de país, que el culpable del fracàs escolar pesa més en l’escola que en les llars, fal·làcia que ja predicava la LEC en el seu primer esborrany. Però a més a més, i durant aquest pla, es tornen a repetir antigues cançons que recorden qui va redactar la LEC i anteriors lleis que van complicar l’ensenyament i no van resoldre res, antigues tonades que tenen poca relació amb les causes principals del fracàs escolar. En són l’escola inclusiva, les intel·ligències múltiples, l’autoconeixement de l’alumne, la creativitat d’aquest durant l’aprenentatge, la cultura avaluativa i d’altres tecnicismes que confonen la simple realitat. Fins i tot l’informe fa cas omís a les dades que inicialment ell mateix presenta. El pla fa constar que a Primària sols es fa repetir un 1% de mitjana als alumnes mentre que a Secundària el 30 % no assoleix l’ESO. D’1a 30 és senyal que l’esforç i el treball no es treballen o bé des de Primària o bé des de les famílies, però que es deriva posteriorment el problema a Secundària, és a dir, el que no es repeteix a Primària sí es fa repetir a Secundària, interpretació que l’informe sembla amagar.rn

rnTot els arguments anteriors semblen indicar que darrere aquest pla educatiu s’hi amaguen teòrics i pedagogs que no viuen a l’aula els cinc dies de la setmana, amb més de vint alumnes per classe i tractant amb una diversitat ètnica elevada. Més aviat tot el contrari, aquest Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu sembla assegurar-se amb aquest informe feina des del despatx per molts anys sense haver d’impartir massa classes. De fet s’insinua que serà ell mateix qui avaluarà aquest procés de canvi del sistema educatiu català. Coses similars van fer pedagogs anteriors sota entitats que ara no esmentaré. En fi, que la història sembla repetir-se, pels anys noranta amb la Reforma educativa que no va solucionar res i ho va complicar tot, i ara al 2012 amb aquesta OFENSIVA DE PAÍS A FAVOR DE L’ÈXIT ESCOLAR. Ja se sap que la veritat vol poques paraules, la mentida mai en té prou.rn

rnDavid Rabadà i Vives
rnProfessor de CTMA
rnhttp://blogs.e-noticies.com/david-rabada/rn

facebook twitter enllaçar comentar