Wert redueix el català a una assignatura optativa 0

768 04/12/2012, 09:56    Ara.cat

Irene Rigau anuncia que la nova llei espanyola d'educació dóna un tractament "residual" a la llengua catalana i que "no havia estat tan menystinguda des del 1978". Madrid vol obligar la Generalitat a pagar escoles privades a les famílies que vulguin l'escolarització en castellà. La consellera considera l'operació una "ofensiva" contra el català, amb un text "amagat fins que han passat les eleccions"

El canvi en la llei d'educació del ministeri espanyol és una "ofensiva contra el català" que deixarà la llengua en una situació "pitjor que l'any 1978", segons la consellera d'Educació, Irene Rigau.

La norma impulsada per Ignacio Wert situa el català com a "quarta llengua" en l'educació primària, després del castellà i de dues llengües estrangeres. "Mai un ministre havia anat tan lluny", ha dit la consellera, en una compareixença aquest dilluns a la tarda.

La llei de Wert introdueix el concepte "llengua materna" com l'idioma en què s'avaluarà la competència comunicativa dels alumnes a primària. "Demostra molt poca reflexió, perquè de llengües maternes, a Catalunya, actualment n'hi ha unes quantes". La consellera creu que així es "trenca el model de l'escola catalana".

"Mentre la comunitat autònoma no determini quines matèries van en català i quines en castellà, els pares podran optar a escolaritzar els seus fills en centres privats, i l'administració n'haurà de sufragar la despesa", diu la nova llei, segons Rigau.

La consellera retreu al ministeri que hagi tingut el text "amagat" fins ara, que ja han passat les eleccions catalanes. "Fins ara hem estat treballant amb un altre text, i avui ha sortit aquest del calaix, amb intencionalitat política".

La immersió, en perill

Un altre dels canvis d'última hora en l'esborrany és una disposició addicional que estableix per al conjunt de totes les assignatures que les dues llengües cooficials hauran d'utilitzar-se "en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives". Una disposició que trenca, doncs, amb la immersió lingüística en català.

Tot i que la llei preveu també que les autonomies poden "determinar la proporció que procedeixi en l'ús del castellà i de la llengua cooficial" en atenció "a l'estat de normalització lingüística", la consellera alerta que això no allunya el perill, ja que "l'objectiu clar de la llei" és "la recerca del 50%-50%" en l'ús del castellà i el català a l'escola pública de Catalunya.

A més, el nou esborrany especifica que mentre les administracions competents no determinin aquesta proporció, els pares podran escollir la llengua vehicular dels seus fills a l'escola, i si així ho volen es podran matricular a un centre privat que ho garanteixi, amb les despeses pagades per la Generalitat.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici