Guanyar o perdre depèn del que fem0

Lectures (772) 25/04/2013, 09:34  |  Lucia Aguilar. Delegada d'ASPEPC·SPS a Catalunya Central.  |  Etiquetes: #Opinió, #Mobilitzacions,

En les visites als centres ja no es repeteix tant l'argument que diu que no ens podem queixar perquè nosaltres com a mínim tenim feina. És una bona notícia perquè aquest pensament que ha circulat com una bola i ha sorgit clarament de les altes esferes polítiques i els mitjans de comunicació ens paralitza davant un atac al món del treball que ens serà molt difícil revertir.

No hi ha benestar social si les condicions de treball de la majoria de la gent no són bones i no hi ha feines que, per la seva aportació al bé comú, la responsabilitat que exigeixen o l'esforç que suposa accedir-hi, no són reconegudes de manera generosa pel conjunt social.rn

rnSom treballadors qualificats, molt qualificats i amb molta responsabilitat. En canvi, tenim tendència a comparar la nostra situació laboral amb la dels treballadors menys afortunats, com si nosaltres no fóssim mereixedors de rebre per la nostra feina les condicions laborals corresponents a un lloc de treball que requereix un esforç d'aprenentatge, control emocional i dedicació important. Com a dona em sento especialment trista perquè l'atreviment contra el treball qualificat és especialment agressiu en aquells sectors on hem incrementat més la nostra presència. Dolorós, perquè és el reflex d'una societat que ha canviat menys del que sembla les seves estructures de poder, i dolorós perquè és fruit també d'una dona carregada familiarment, que no és prou conscient del que suposa la seva renúncia a una participació més activa i exigent en la lluita per a la millora de les seves condicions laborals, que tant repercuteixen en la qualitat de la vida quotidiana de tots.rn

rnÉs tan necessari que la societat garanteixi l'accés a l'educació i la sanitat com que els seus ciutadans estiguin segurs que el seu esforç per desenvolupar les seves capacitats serà recompensat d'una manera correcta. Per molt que es repeteixi, no és cert que el nostre objectiu hagi de ser el de tenir feina, que es crei feina o que hi hagi creixement econòmic en si mateix. El nostre objectiu és que s'organitzi l'economia i la política de manera que quedi assegurada una certa redistribució de les rendes i del benestar generat per les millores tecnològiques i productives. Si l'economia i la política aplicada està produint l'efecte contrari és perquè el domini d'aquestes eines s'ha posat al servei de les elits i no del conjunt social que sobreviu gràcies a un salari. Si volem que deixi de ser així, hem de començar a ser més irreverents amb el saber econòmic i polític convencional dels experts tertulians dels mitjans de comunicació i dels propis llibres de text que impartim als nostres alumnes, per cert, vinculats a grans emporis econòmics.rn

rnA mi, em fa por que ni dins dels diferents sindicats de la funció pública, ni del de docents hi hagi una voluntat clara, contundent i valenta d'explicitar que per sobre de tot defensem i hem de lluitar pel manteniment i millora de les nostres condicions i drets laborals. Cada vegada que a ASPEPC·SPS fem la petició de prioritzar en els cartells aquest aspecte quedem com uns egoistes sense sentiment, quan és precisament tot el contrari. Omplim els manifestos de la defensa del servei públic de qualitat, perquè en teoria ens ha d'acompanyar la resta de la societat en les nostres peticions, i ens oblidem que, el que hem d'aconseguir és el suport dels qui representem, que ens demanen reiteradament un contingut de reivindicació laboral concret i un calendari seriós de resistència.rn

rnCom a col·lectiu hem provat manifestacions, concentracions, assemblees, samarretes grogues, vaga de zel, etc. Penso que està arribant el moment de fer una reflexió sobre la necessitat de recuperar un llenguatge molt més dur: ens han de veure capaços de paralitzar el servei de forma inesperada, sostinguda i forta fins que els sigui més dur les protestes per la seva pèssima gestió que escoltar-nos i que faciliti a la societat un canvi de mentalitat que ha d'arribar a tots els gestors polítics que escollim. Ens han de veure capaços de superar l'egoisme personal de les nostres decisions pel sacrifici en favor del manteniment d'unes condicions laborals que han de poder gaudir els nostres fills. Ens han de veure capaços de recuperar la confiança en el poder de tots plegats.rn

rnDes del principi de les lluites per millorar les condicions de vida, l'amenaça ha estat que l'economia i el país s'enfonsarien. Fou així quan es va lluitar col·lectivament a mort per aconseguir la jornada de 8 hores, les vacances, la seguretat social, les jubilacions, la participació de la dona, etc. Només cal mirar els diaris i relats de l'època. I serà sempre així, perquè a qui arramba amb tot no l'ha interessat mai que li treguin una part del seu poder i, per a què no ho fem, primer utilitzarà totes les formes de colonització del pensament que tingui al seu abast, fins que s'adoni que no pot aturar els esdeveniments i que, en el fons, ell també guanya amb una societat que no té por de fer coses, que investiga per guarir les seves malalties, que aconsegueix fer-li la vida més còmoda amb avenços en el coneixement en totes les seves branques i que procura un espai segur i sense por per als seus fills.rn

rnLes poblacions europees comencem a despertar. Si ho fem, el canvi en les institucions autonòmiques, estatals i europees pot esdevenir imparable. Estic farta de retallades, de discursos apocalíptics i de veure el difícil que és treure de la gent el sentiment d' impotència i inevitabilitat davant els esdeveniments. Podem guanyar o perdre Ho diu la història de l'home i dels pobles: depèn del que fem.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal