El nou institut de Manlleu

El nou institut de Manlleu0

2111 26/04/2013, 08:39 El 9 Nou. Montserrat Rius en nom de cinc docents més de la SI Manlleu #Decret de plantilles,

“Pares d’Els Quatre Vents de Manlleu no volen dur els fills al nou institut”. Amb aquest títol es feia ressò EL 9 NOU de divendres passat del descontentament general que hi ha a Manlleu perquè els pares no puguin exercir el dret a triar l’escola dels seus fills. Al·leguen que el nou institut començarà en uns barracons i que no se’ls ha explicat res del nou projecte. I tenen tota la raó del món, tota i més.

Sembla que, en aquesta comarca, està de moda despullar uns instituts per bastir-ne de nous, i un al costat de l’altre. Calldetenes fa set anys que espera nou centre i mentrestant ha sobreviscut en unes instal·lacions precàries. A Manlleu es va obrir fa dos anys un nou centre que, fins ara, ha ocupat les instal·lacions de l’escola Puig-Agut, amb moltíssima precarietat pel que fa a aules, recursos pedagògics i suport per a alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). I ara barracons, i tot plegat perquè, sembla, només sembla, que la política d’integració escolar que ha practicat Vic i que tants bons resultats ha donat no agrada a Manlleu. Que una gran part dels pares triï escolaritzar els alumnes a l’institut Antoni Pous i no pas al nou institut no és només una qüestió física de distància i instal·lacions. El malestar que es viu i cou a la Secció d’Institut de Manlleu ha traspassat més enllà del seu centre. El regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament parla de “risc d’estigmatització” si es crea una tercera línia a l’Antoni Pous. Cap risc, perquè l’estigmatització ja és ben present al nou centre. Amb una Direcció que té com a objectiu pedagògic el “no importa que els alumnes aprenguin, importa que siguin feliços” queda tot dit. I això es tradueix a la pràctica en el fet que la cultura de l’esforç no existeix, l’autoexigència brilla per la seva absència, l’esperit de superació, l’educació en el sentit més integral de la paraula... Quan no es pot impartir coneixements (es veu que no cal) ni valors, el resultat pot ser dramàtic. Quan un tant per cent molt elevat dels docents causa baixa mèdica per pressions, per assetjament, perquè se’l desautoritza davant l’alumnat, perquè se l’ofega fins a caure extenuat, vol dir que hi ha un problema i molt greu. I més greu encara és que el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Manlleu estan assabentats des de fa mesos d’aquest problema i, de moment, sembla que fan com Ponç Pilat, rentar-se les mans i aquí no passa res. El curs vinent ens carreguem tots aquests docents descontents i en posem de nous, si pot ser que siguin ben mesells (la precarietat laboral ja fa aquests miracles) i que no diguin ni piu.

Quan un alumne entra a 1r d’ESO ja penses com farà el camí fins a 4t. I cal que aquest camí vagi endavant, que aquest alumne se’n pugui sortir i pugui triar després el que més li agradi o convingui encara que no sempre serà un camí planer i plaent per ell. Seguir amb la política educativa actual del centre és condemnar l’alumnat al fracàs més rotund i que sigui el coixí d’una futura banlieu. I encara hi ha coses més greus, què passa amb l’alumnat –que n’hi ha i en nombre important– que sí vol aprendre en el sentit més ampli de la paraula? Se’l condemna a l’analfabetisme i al fracàs? En aquest cas ells són els grans estafats. I això, als docents ens fa mal i, per ètica, ens empeny a plantar cara encara que això pugui tenir un cost elevat per a nosaltres. Se’ns pot dir que si una classe esdevé una batalla campal és perquè nosaltres, els docents, som uns incompetents. Una lectura que agrada a segons qui perquè justifica altres incompetències, ignoràncies i mancances molt més greus. La gent és molt lliure de pensar el que vulgui, però els docents tenim l’obligació de denunciar l’abús de poder, les arbitrarietats, les injustícies... que, a vegades, existeixen en alguns centres.

El professorat de la Secció d’Institut de Manlleu ens declarem acèrrims defensors de l’escola pública, hem treballat en molts centres i sabem que una Direcció competent pot reeixir en el miracle d’educar, en el sentit més ampli de la paraula, però això sí, ha de ser integradora amb l’alumnat i el claustre de professors. Els claustres segueixen a cegues aquestes direccions i s’esforcen el que calgui i molt més. Nosaltres volem que sigui un centre de qualitat, com ho han de ser tots els de l’escola pública, i per aconseguir- ho només fa falta més recursos i una Direcció competent. El nostre alumnat és el futur, i aquest futur no el volem llançar per la finestra, ens hi va molt a tots, els hi va a ells, el seu futur.

Montserrat Rius en nom de cinc docents més de la Secció Institut Manlleu