Carta oberta als directors del centres educatius públics de Catalunya0

Lectures (836) 27/05/2013, 09:55  |  Ricard Massó. Delegat d'ASPEPC·SPS Tarragona.  |  Etiquetes: #Opinió, #LEC, #Decret de plantilles,

Companys. Sí, companys, ja que etimològicament parlant, la paraula company ve de ***** panis, o sigui, aquell amb qui comparteixes el pa. I com bé sabeu, prou que n'hem compartit de coses, entre d'altres, les oposicions, que ha estat el sistema d’accés igual per a tothom (professors i directors), el sistema educatiu, les retallades i tot sovint el menyspreu per part de l’opinió publica.

Per tant crec estar legitimat per anomenar-vos companys, ja que estem compartint aquest pa metafòric des de fa molts anys.

Però potser aquest llarg viatge plegats s'acaba, ja que el decret de plantilles proposat des del Departament d’Ensenyament - una conseqüència directa de la LEC - vol canviar aquest model i establir-ne un de nou, que desgraciadament porta les cartes marcades i on el principi d'igualtat i transparència no hi té cabuda. L'objectiu d'aquest decret és que el directors del centres educatius pugueu escollir fins a un 50 per cent de la plantilla, a dit. Potser des de l’Administració aquesta capacitat de triar el professorat digitalment ens ho volen fer passar per una nova tecnologia.

Bromes a banda, el motiu inconfessat però evident del decret és la gestió privada dels centres públics, de moment en un 50 per cent i, en un futur, si hem de fer cas del informes del comitè d'experts de la generalitat de Catalunya, de la totalitat de la plantilla ja que deixen ben clar que el que volen és prescindir dels funcionaris. Per tal de justificar aquest despropòsit, l’Administració fa referència al projecte educatiu de centre i, per a què el centre funcioni, les plantilles han d'estar adaptades a aquest mateix projecte, el gestor del qual, que és el director, ha de tenir poder per a escollir entre el professorat més adient i que s’hi adapti millor. Sincerament -confesso la meva ignorància-, algun dia algú m'haurà d'explicar d’una manera seriosa què és el projecte educatiu de centre, ja que mai ho he acabat d'entendre, i l’única conclusió que n'he tret és que fomenta la desigualtat entre els centres segons on estiguin ubicats i el tarannà de la direcció.

Sempre he cregut que l’únic objectiu que ha de tenir un institut i, per extensió, un professor, és que els alumnes que assisteixen al centre aprenguin, independentment de la situació geogràfica i la seva procedència social. L’institut ha de funcionar com un lloc on se sistematitzen els coneixements i, allà on calgui, com ascensor social. Però això no s'aconsegueix amb projectes educatius sinó amb un sistema que funcioni, basat en la transmissió de coneixements, la disciplina i l' esforç personal. Qualsevol que coneix el nostre sistema i vosaltres, companys directors, en sou uns, sap de què parlo.

Ja ho deien els clàssics, que cal témer els grecs fins i tot quan fan regals, i aquest suposat regal que us fan en nom de la millor gestió dels centres està enverinat. L'ham es d’or, el poder sempre és una cosa dolça, l'eròtica del poder sempre desperta ambicions i, per tant, sempre hi ha qui hi pica. Però quan un se n'adona ja és massa tard. És que l'Administració no té mecanismes per apartar els professors siguin funcionaris, interins o substituts de la seva tasca docent si no fan correctament la seva feina? I quin paper tindran els inspectors en aquest futur sistema? No, res d’això no importa. El que realment vol l’Administració és delegar funcions, privatitzar l'ensenyament públic i acabar amb el funcionariat traspassant al director, nou cap de personal, tota la problemàtica que això comporta, a canvi de trenta monedes d’or que com ja sabeu van pesar molt.

Potser cal un debat sobre el model directiu en el nostre sistema; cal que el directors tingueu gran capacitat de gestió i feu funcionar els vostres centres el millor possible; cal que s'estableixi un mecanisme per a l'accés a la direcció (elecció claustre o oposicions diferenciades) són debats que s'han d'obrir pel bé de l'educació publica , però mai hauríeu de tenir poder sobre les plantilles ja que som companys i entre companys es menja el mateix pa, el pa de la transparència i la igualtat d'oportunitats no aquell pa ranci de l'amiguisme propi d'altres èpoques i altres països.

Acabaré aquesta carta oberta als directors de centres públics de Catalunya recordant aquella famosa frase que varen pronunciar els emissaris romans quan els assassins de Viriato reclamaven la recompensa per la feina feta. La resposta fou exemplar: Roma no paga traïdors.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal