Fora de programa0

2134 13/11/2013, 08:47    FMI (Fem Mandonguilles Iguals)   #Opinió, #LOMCE, #LOGSE, #LOE, #LOCE, #LEC,

Jo trobo força preocupant (per no dir pornogràfic) el tema de les programacions en particular, i de la paperassa en general. No encerto a entendre per a què cal dedicar tan de temps i tanta energia a uns documents que, a la pràctica, aporten tan pocs beneficis, resultats i millores; però s'ha imposat i generalitzat com tantes altres coses inoperants i burocràtiques que dominen el món i que tothom segueix fent sense saber per a què i per què i, el que és pitjor, sense que ningú s'aturi a preguntar-s'ho i molt menys a canviar-ho. Així ens va.

El que em supera és que en comptes de facilitar, simplificar i minimitzar un esforç tan poc rendible es treballi justament en la direcció contrària: complicar, engrossir, enfosquir i dificultar una feina que no sembla haver millorat els resultats educatius del país*. I fa uns quants anys que la ballem amb les programacions: documents forenses que descansen amb la pols i la pau dels despatxos.

Objectius, continguts, metodologia, criteris d'avaluació, atenció a la diversitat; graelles, taules i quadres; introduccions, contextualitzacions i temporitzacions. La multinacional del plagi, del copia i enganxa, unifica la font i canvia la data. Assot de docents i festí d’arxivers, buròcrates i càrrecs de gamma baixa; indicadors, percentatges i gràfics; i sigles, moltes sigles i acrònims: quin vernís de qualitat! i quin obscurantisme tan professional ! Quina especialització tan indesxifrable i irresistible! I què farem quan ningú entengui res? Doncs formació, cursos i cursets, presencials, online i semi.

Fer powers, diagrames i formatgets... i reunions, moltes reunions de despatx a l’empara de moltes ampolletes d’aigua. Metòdics rituals d’oficina sense objectius ni continguts ni atenció a la realitat que altres afrontem a peu de pissarra. Assistim des de la perplexitat als vostres aquelarres de mediocritat. Gireu fulls en les vostres cadires giratòries i beveu aigua. Cap acrobàcia documental pot dissimular el fracàs d’un sistema entretingut en els malabarismes terminològics i els eufemismes pedagògics. I no ens deixem les competències bàsiques, el nou guru que segurament ens convertirà aviat en els obrers pitjor qualificats i pitjor pagats d'Europa.

Potser podríem tornar a dedicar tot el temps a preparar classes i no documents pseudonotarials inútils. Si seguim primaritzant el coneixement i secundaritzant el comportament aconseguirem una generació de semianalfabets. O era aquest l’objectiu? Es tracta d’ensenyar molt o d’aprovar molt? Si volem tenir alguna opció de futur cal que aprovar torni a ser un verb intransitiu.

Perquè sense ciutadans excel.lents la democràcia esdevé una ficció tranquil·litzadora, un simulacre de llibertat i dret que amaga una tirania infinita: la d’una autoritat falsament legitimada que canviarà la convicció per la coacció legislant per convertir en legal allò que sempre ha estat immoral: fer del nostre país el seu "xiringuito"; a cop de decrets amb noms pseudocívics per ennoblir una conducta inequívocament vil. Com en diuen? de direccions, d’autonomia, de plantilles? Llàstima que la majoria no se’ls llegeix, està massa ocupada fent programacions…

* Article sobre evolució de resultats educatius

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici