Ens dol que, injustament, alguns companys no tornin al setembre

Ens dol que, injustament, alguns companys no tornin al setembre0

929 23/09/2013, 16:33 Montserrat Sarret. Delegada d'ASPEPC·SPS a Vallès Occidental. #Opinió, #Interins i substituts,

Comença un nou curs als instituts públics de Catalunya. Després d'escalfar motors i rebre els alumnes tots ens anem situant en el que serà el dia a dia de la nostra feina d'aquest curs. Ens anem adaptant a les noves tasques i noves situacions. És dur per a tots treballar encaixant les conseqüències de les retallades: més alumnat, més hores de classe, menys dotacions... Perquè la situació no ha millorat respecte el curs passat, és la mateixa o pitjor. Continuem tenint massa alumnes per aula, continuem amb un excés d'hores lectives que no ens permet dedicar-nos a la docència com ens hi voldríem dedicar: hi ha l'atenció de l'alumnat fora de l'aula, la preparació i la revisió de les tasques docents, les reunions d'equips docents, de departament, etc., i tantes altres tasques, com la formació i posada al dia constant que la nostra professió requereix.

Tanmateix, per a alguns docents de la pública, cap dels greuges esmentats anteriorment és el que més ens pesa. Perquè tenim una espineta clavada al cor: tenim companys i companyes de claustre que no han tornat. I no, no han participat al concurs de trasllats, no s'han jubilat, ni tan sols en molts casos s'ha extingit la plaça que ocupaven. I tampoc són interins o substituts amb poc temps treballat que s'han quedat a l'atur per manca d'oferta de places per cobrir. Què ha passat, doncs, amb aquests companys? Tampoc tenen cap informe negatiu escrit, ni durant el curs anterior se'ls va indicar que no s'adequaven a les necessitats del centre, ni que canviessin tal cosa o tal altra...

Ens pesa no tenir aquests professionals entre nosaltres, són interins i interines, o funcionaris sense plaça definitiva, que no han estat reclamats pels equips directius. Motius? Motius escrits i demostrables? En la immensa majoria de casos, cap. Es pot tractar d'un professor o professora de l'assignatura que sigui, amb anys d'experiència, amb bona relació amb els companys i amb els alumnes, que ha desenvolupat la tasca docent com la resta de companys, o millor que alguns... Però aquest curs ja no hi és. Està a l'atur o en un altre centre. I ha deixat de ser el nostre company de feina injustament. Se li ha comunicat a darrera hora, potser ja al juliol, no s'ha acomiadat del claustre, o ho ha fet en petit comitè, sense entendre les causes de la seva no continuïtat.

Ens pesa que es parli de millorar la qualitat de l'ensenyament i no es tingui en compte la professionalitat d'aquests docents, que no es valorin la seva experiència, la continuïtat amb els alumnes, la trajectòria en el centre. Ens pesa que passi al davant l'opinió de la direcció dels centres, sense que els calgui aportar proves, ni escrites ni orals: “No continues al centre el curs vinent”. Perquè ja ens hem acostumat al “No s'adequa al projecte del centre” i fins i tot hem integrat la frase en el nostre dia a dia. Però siguem seriosos, el projecte dels instituts és ensenyar, formar l'alumnat, independentment de si un professor cau més bé o més malament, de si és més o menys servil, de si està disposat a fer més o menys viatges, a organitzar més o menys activitats extraescolars, etc.

No acceptem que no hagin tornat els nostres companys no reclamats i al seu lloc n'hi hagi un altre amb menys temps treballat (potser del final de la borsa) i que no tingui cap requisit demostrable, relacionat directament amb la docència i indicat objectivament per l'equip directiu, que li manqués al professor no reclamat. Deixem-nos estar de perfils i estratègies que poc tenen a veure amb la transmissió de coneixement, que en això consisteix la nostra feina. Deixem-nos estar del que tots sabem que en realitat són favoritismes: si a un interí o interina no se li ha indicat durant el curs o cursos que ha treballat en un centre què havia de fer per adequar-se al projecte del centre, com se li pot dir a final de curs (potser a través d'una simple trucada quan ja han començat les vacances) que no continua al centre?

Aquesta és la nostra espineta clavada al cor. L'arbitrarietat de molts equips directius és flagrant. Ja són mots cursos de veure marxar interins per motius, la majoria no demostrables, que poc tenen a veure amb la seva tasca docent. Ja són molts anys, també, veient com les places de diversitat s'adjudiquen a dit. ¿Com pot no ser reclamat un interí que ha muntat una USEE i que l'ha portat amb professionalitat, tenia bona relació amb els companys i amb l'alumnat, no ha faltava a la feina ni ha tingut cap mena de conflicte? Qui treballa en el seu lloc mentre aquest professional és a l'atur? Si no se li ha comunicat que el centre té un projecte al qual no s'adequa, com ho pot saber?

Aquest projecte està escrit? En quins aspectes no s'hi adequa?

Si l'interní no reclamat té la sort de ser nomenat substitut, per què ha de cobrar el 86 % i per què ha de perdre el dret a ser reclamat el curs següent? La persona que treballa al seu lloc, amb menys o molta menys antiguitat, té algun requisit objectivable que justifiqui aquest greuge? Per què ha hagut de deixar el seu lloc de treball perquè sí? Per què s'ha de poder decidir així, arbitràriament?

Molts professors i professores estem dolguts aquest inici de curs, com molts altres, per aquest motiu i desitgem que els nomenaments de professorat tornin a ser objectius. Ara bé, el Decret de Plantilles que el Departament d'Ensenyament pretén aprovar properament no tan sols perpetua aquest sistema, sinó que a més l'amplia i pot afectar a la pràctica a bona part del professorat dels instituts. És obvi que la intenció de l'administració no va en la direcció que voldríem: no s'acabaran les arbitrarietats sinó que augmentaran.

Fins fa uns anys treballar a l'ensenyament públic tenia un mínim de garanties de transparència en l'adjudicació dels llocs de treball. Ara, juntament amb l'empitjorament de les condicions de treball i la reducció de les retribucions, aquest és un dels principals problemes que tenim sobre la taula. Per això l'hem d'incloure en les nostres reivindicacions i hem de lluitar perquè la igualtat de condicions per accedir als llocs de treball públics deixi de retrocedir. Denunciem aquests casos, donem-los a conèixer i exigim que a l'ensenyament públic les places s'adjudiquin amb equitat.

facebook twitter enllaçar comentar