"Despotisme illetrat: l'indiscret encant de la mediocresia"0

1104 10/03/2014, 10:07    FMI (Fem Mandonguilles Iguals)   #Opinió,

Abans de la raó –dialèctica- cal cultivar la llengua –gramàtica- i només després, dedicar-se a guarnir amb figures –retòrica- el discurs. Assistim a la inversió dels estudis clàssics, la majoria es dedica a la retòrica, alguns casos molt avantatjats a la dialèctica i tothom obvia amb displicència el fonament de la gramàtica. I així tenim el que tenim, una societat que dissimula la falta d’ètica amb l’excés de retòrica de baixa estofa: exercicis electorals i flexions de gènere idiotitzants. Onanismes morfològics que no resolen la violència, ni la desigualtat però que ens distreuen de la banalitat dels genis i gènies dominants, i a més muden molt.

Estem en mans d’una classe dirigent incapaç de superar la retòrica del gest publicitari, preocupada només per romandre, prevaler i ascendir: un joc de cadires sense musica. És l’anestèsia dels indicadors, el cloroform dels eufemismes: el festí d’uns càrrecs embadalits que legislen per donar cobertura jurídica a les seves passions de poder, un succedani de legitimat tan vergonyós com impúdic Gràcies a la LEC i al Decret de plantilles que vol aprovar el Departament d’Ensenyament assistirem –encara més- al desenvolupament d’una mediocresia rampant i pròspera arrelada en els principis de l’adulatocràcia: connivència i afalagament a càrrec de trepes més o menys particulars. Una nova hegemonia aconseguida mitjançant la “singularització” de places i l’encriptació del perfil. Cal “singularitzar” per normalitzar l’amiguisme i l’arbitrarietat, per a què les direccions, de perfil i plomatge molt divers i singular, puguin conservar els seus confortables seients en situació de propietat inalienable.

Tot plegat amb l’il·lusionisme d’una democràcia metodològica tan inoperant com falsa: Els claustres fiscalitzaran les direccions que prèviament decidiran qui forma part del claustre que les ha de fiscalitzar; molt raonable i eficaç. Es lògic: si t’han de jutjar primer tria’t al jutge. Recorda aquell mètode tan científic de la Santa Inquisició: si la rea sura és bruixa, si s’ofega era innocent (i llavors que se’n cuidi Déu). Tan intel·ligent i refinat com proposar a mode d’analgèsic el suïcidi. O sobre cinisme o falta seny. Primer m’ocuparé de la gramàtica.

Un adepte pot ser algú versat en alguna cosa, però si parlem d’equips directius només significa el que és partidari de... L’incompetent és aquell que no està reconegut com a apte per a una professió, el que no és adequat, el que no té legalment el poder de decidir. L’adulador és el que elogia servilment per a guanyar la voluntat d’algú, i servilment és allò que és propi d’esclaus, per definició els mancats de llibertat i sotmesos a un poder tirànic. Singular és allò que es refereix a una sola persona o bé es diu del que és inusitat, inusual. El perfil docent que el Decret preveu que es requerirà és el de professors de característiques inusitades o úniques en percentatges que van del 50% al 100% -segons siguin funcionaris o interins- (com més precaris més inusuals i inaudits hauran de ser). La resta servils i captius. Sona molt professional, especialitzat i equitatiu. Si algú hi veu iniquitat és ben bé que té molta mala fe. I no cal explicar que hi ha direccions eficients, competents i justes, el problema és que el decret pressuposa que totes tenen -per decret- nivell d’excel·lència.

I ara m’ocuparé de la dialèctica.

El despotisme il·lustrat promovia un poder per al poble però sense el poble, encara que tenia el detall (gens superficial) d’intentar incloure en les decisions absolutes la raó i el coneixement que promulgava la filosofia i l’enciclopedisme de l’època. Instrucció sense participació. El despotisme illetrat vol el consentiment del poble per decidir sobre el poble sense el poble, preventivament atontat i anestesiat per la sobreinformació; desproveït del coneixement i el pensament amb el permís de la tecnologia i d’un sistema educatiu cada cop més assistencial i menys públic i social. Participació sense instrucció. Perquè quan al poble li dónes coneixement de debò comença a queixar-se i a molestar. Si la gent protesta per canviar el món, arregla-ho: sanciona als que protesten o, encara millor: prohibeix protestar.

És el “aprova, sobreviu i oblida” de l’educació sotmesa al lobby del poder polític, el sectarisme pedagògic i el clientelisme econòmic. Amb una classe docent submisa i esgotada; desprotegida, timorata i desmoralitzada per la burocratització, el desprestigi programat i el col·laboracionisme directiu, dedicat amb Inspecció a un mutualisme jeràrquic i corporatiu que no sembla tenir mai temps de posar en el primer punt de l’ordre del dia l’interès dels alumnes.

I de la retòrica ja se n’ocupa l’Administració.

És temps d’esperança, la Sra. Consellera ha dit que rectificarà el Decret de plantilles que regula i institucionalitza l’arbitrarietat concedint als Srs. Directors un poder propi de l’empresa privada, això sí, sostinguda amb diners públics. Directors que han accedit a llurs càrrecs amb criteris i processos selectius propis de la funció pública. Gerents que no hauran de tancar si es queden sense “clients” i que mai respondran davant la societat ni els administrats de la seva gestió. O algú es creu que en un país amb la taxa d’atur actual s’estendrà l’èpica de qüestionar la ma que concedeix la feina? Algú se n’ha oblidat de què s’acaba amb la corrupció eliminant al Jutge que la investiga?

Perdoni Sra. Consellera si no em quedo tranquil.la, de quina profunditat seran les correccions? Podrem els claustres triar entre tres projectes de direcció? Podrem entrevistar als tres candidats abans de triar-ne un? Podrem cessar-los? Podrem treure’ls la capacitació com es preveu que es faci amb el professorat?

Em tranquil·litzaria molt més la retirada total del Decret, perquè temo que els canvis siguin només ornamentals, retòrics i superficials. Davant realitats injustes no s’hi val el maquillatge. Cal abolir la pena de mort no canviar-li la tapisseria a la cadira elèctrica. Cal acabar amb el dèficit fiscal no canviar el mètode de càlcul.

Cal retirar el Decret de Plantilles no rectificar-lo.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici