REFLEXIONS SOBRE LA LEC I ELS SEUS DECRETS (I): la selecció del personal amb mètodes de gestió privada

REFLEXIONS SOBRE LA LEC I ELS SEUS DECRETS (I): la selecció del personal amb mètodes de gestió privada0

1131 11/03/2014, 08:38 Lucía Aguilar. Delegada d'ASPEPC·SPS a Catalunya Central #Opinió, #Decret de plantilles,

Al decret de plantilles, en el seu redactat presentat a la mesa sectorial, es pretén que tots els interins i substituts siguin escollits pel director amb l'únic requisit de fer tres entrevistes a persones inscrites a la borsa de treball. No cal que respecti cap número d'ordre a l'hora de fer-les. La permanència del personal funcionari en la plaça i la seva mobilitat també quedarà supeditada al vist-i-plau de la direcció del centre.

Amb bona fe, hi ha una petita part del professorat que hi està d'acord perquè considera que els directors ho faran bé i que hi ha persones que no són competents i en canvi estan treballant.

Cal fer algunes consideracions respecte a aquests arguments:

No és el mateix poder dir a un professor que no continua (amb garanties de defensa) perquè es considera que no és competent en la feina que passar a escollir una persona concreta per a un lloc de treball públic.
No hauríem d'oblidar que l'accés al lloc públic hauria de ser possible per a tots els interessats. En la majoria de casos, el director agafarà persones que ho facin molt bé, però hi haurà persones que també ho farien molt bé i que ni tan sols tindran la possibilitat de ser entrevistades, ja que no s'estableix cap límit en les possibilitats de selecció ni cap criteri objectiu que garanteixi l'oportunitat real d'accés al lloc proposat.
La selecció privada col·loca en primer lloc la seva xarxa propera (familiars, amics) i fa moltes discriminacions derivades del context cultural en què es mou.
El Parlament té una moció presentada a petició d'IC per a què s'estableixin al decret mesures de discriminació positiva a favor del col·lectiu de minusvàlids. Pregunta: i els que tenen més edat? i els que són lletjos? i les dones que en l'Administració, quan els métodes de selecció són objectius, entrem en més d'un 50 per cent de les places i a mesura que el dit esdevé el més important podem no arribar ni tan sols a estar en un terç de les places ocupades?
Qui decideix qui és un bon professor? És bona la uniformització de perfils que ja s'està donant en alguns centres de nova creació? Qui controla els seus resultats?
Al llarg de la campanya de recollida de signatures per a exercir el dret de petició ens hem trobat en diverses ocasions amb membres d'equips directius parlant del seu centre i del seu personal. En el cas més greu, una cap d'estudis li diu a una interina que no li convé signar perquè ella la pot reclamar. És honest? Hi ha darrera una visió d'estat o de xiringuito respecte a l'educació? És lògic que sigui únicament el professor qui estigui sempre sota sospita? Les direccions sempre ho faran bé i no necessiten cap control en l'exercici del seu poder? La recent corrupció sistèmica trobada a sanitat, és dels directius escollits pels polítics, o dels metges, infermers i auxiliars?
Són les entrevistes el millor mètode de selecció? S'ha comprovat que a les entrevistes es valora fonamentalment la seguretat de la persona i al mateix temps se sap que els "experts" que més s'han equivocat han estat els que amb més seguretat han generat la seva doctrina. Tampoc suportem les crítiques, i en canvi el coneixement és insegur i crític. Quant més se sap més dubtes es tenen. Quants dipositaris del saber deixarem a la cuneta perquè no s'adapten a la falsedat i superficialitat? Quants venedors ens comprarem? Tornaran algun dia a ser el coneixement i la saviesa els eixos dels nostres programes educatius?
Per què traslladem el sistema universitari, acusat de fossilitzar-se per l'endogamia, a secundària i primària?