REFLEXIONS SOBRE LA LEC I ELS SEUS DECRETS (II): els projectes educatius de centre0

1192 18/03/2014, 09:36    Lucía Aguilar. Delegada d'ASPEPC·SPS a Catalunya Central   #Opinió, #LEC, #Decret de plantilles,

La LEC pretén canviar tota la gestió del sistema educatiu públic, introduïnt-hi nous conceptes de gestió vinculats a determinades teories de gestió empresarial.

Un concepte clau per portar a terme el canvi és l'autonomia de gestió que es plasma en el projecte educatiu de centre i en la possibilitat que el director pugui seleccionar el personal per dur-lo a terme.

Ens preguntem reiteradament per què no estem d'acord. Aquestes són les nostres reflexions:

• S'ha estudiat que els sistemes educatius basats en l'autonomia de centre, quan no hi ha control extern sobre els resultats assolits pels alumnes, donen en general uns resultats pèssims.
• L'autonomia de gestió no és un ítem directament relacionat amb els resultats del sistema acadèmic, com sí ho és la satisfacció del professorat o el grau de disciplina i exigència cap a l'alumne.
• No es pot defensar que les matemàtiques, la llengua, les ciències socials siguin substancialment diferents a Girona, Barcelona o Manlleu.
• La variabilitat dels alumnes no pot justificar que a priori se'ls exclogui de la possibilitat d'assolir determinats coneixements, idea aquesta defensada en l'actualitat per més d'un equip directiu. Quan el sistema educatiu és seriós en la transmissió de coneixements i en l'exigència de disciplina, l'alumnat respon bé i es minimitzen les limitacions derivades del seu origen socio-econòmic.
• No s'ha establert cap mena de control sobre els resultats que estan donant els projectes educatius actutalment en marxa. No ens sembla lògic experimentar mètodes amb els alumnes de les escoles i instituts públics quan sabem que a les escoles on els nostres legisladors porten els seus fills a penes han realitzat canvis durant aquests anys. Aquests projectes a vegades suposen no fer les hores corresponents a cada matèria i carregar el professorat amb una feinada que té més l'objectiu de fer lluir l'institut que treballar per al creixement acadèmic i personal de l'alumne.
• Recordem els resultats espectacularment bons que dóna la població espanyola d'entre 35 i 55 anys en les proves PIAAC (són com les proves PISA d'adults) i la pèrdua espectacular de posicions de les generacions a partir dels anys posteriors a les succesives reformes educatives. Si quan funcionava bé la normativa era igual per a tots els centres, el professorat era seleccionat de manera objectiva, el claustre escollia la direcció i no són aquests els ítems que es toquen amb la caiguada en picat, no seria lògic analitzar i canviar primer el que sí va variar de forma dràstica, com per exemple, l'exigència a l'alumne i la tolerància a les agressions al professorat o els itineraris? O l'objectiu és més fer-se amb el poder dels centres que millorar l'educació?

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici