REFLEXIONS SOBRE LA LEC I ELS SEUS DECRETS (II): els projectes educatius de centre

REFLEXIONS SOBRE LA LEC I ELS SEUS DECRETS (II): els projectes educatius de centre0

1219 18/03/2014, 09:36 Lucía Aguilar. Delegada d'ASPEPC·SPS a Catalunya Central #Opinió, #LEC, #Decret de plantilles,

La LEC pretén canviar tota la gestió del sistema educatiu públic, introduïnt-hi nous conceptes de gestió vinculats a determinades teories de gestió empresarial.

Un concepte clau per portar a terme el canvi és l'autonomia de gestió que es plasma en el projecte educatiu de centre i en la possibilitat que el director pugui seleccionar el personal per dur-lo a terme.

Ens preguntem reiteradament per què no estem d'acord. Aquestes són les nostres reflexions:

S'ha estudiat que els sistemes educatius basats en l'autonomia de centre, quan no hi ha control extern sobre els resultats assolits pels alumnes, donen en general uns resultats pèssims.
L'autonomia de gestió no és un ítem directament relacionat amb els resultats del sistema acadèmic, com sí ho és la satisfacció del professorat o el grau de disciplina i exigència cap a l'alumne.
No es pot defensar que les matemàtiques, la llengua, les ciències socials siguin substancialment diferents a Girona, Barcelona o Manlleu.
La variabilitat dels alumnes no pot justificar que a priori se'ls exclogui de la possibilitat d'assolir determinats coneixements, idea aquesta defensada en l'actualitat per més d'un equip directiu. Quan el sistema educatiu és seriós en la transmissió de coneixements i en l'exigència de disciplina, l'alumnat respon bé i es minimitzen les limitacions derivades del seu origen socio-econòmic.
No s'ha establert cap mena de control sobre els resultats que estan donant els projectes educatius actutalment en marxa. No ens sembla lògic experimentar mètodes amb els alumnes de les escoles i instituts públics quan sabem que a les escoles on els nostres legisladors porten els seus fills a penes han realitzat canvis durant aquests anys. Aquests projectes a vegades suposen no fer les hores corresponents a cada matèria i carregar el professorat amb una feinada que té més l'objectiu de fer lluir l'institut que treballar per al creixement acadèmic i personal de l'alumne.
Recordem els resultats espectacularment bons que dóna la població espanyola d'entre 35 i 55 anys en les proves PIAAC (són com les proves PISA d'adults) i la pèrdua espectacular de posicions de les generacions a partir dels anys posteriors a les succesives reformes educatives. Si quan funcionava bé la normativa era igual per a tots els centres, el professorat era seleccionat de manera objectiva, el claustre escollia la direcció i no són aquests els ítems que es toquen amb la caiguada en picat, no seria lògic analitzar i canviar primer el que sí va variar de forma dràstica, com per exemple, l'exigència a l'alumne i la tolerància a les agressions al professorat o els itineraris? O l'objectiu és més fer-se amb el poder dels centres que millorar l'educació?

facebook twitter enllaçar comentar