Comentaris sobre l'esborrany del Decreto de Especialidades del ministerio Wert2

1519 13/11/2014, 10:14    Xavier Massó. Secretari General d'ASPEPC·SPS   #Opinió, #LOMCE,

Per on comencem? La veritat, és fa molt difícil, més enllà de la mera descripció, extreure comentaris d’un aital despropòsit com el que ens presenta aquest nou "regalet" del laboratori Wert d’experiments educatius infausts, com aquest esborrany de Real Decreto. Hom diria, si la cosa fos per prendre-se-la a broma, que estem al davant d’algun d’aquells estrambòtics invents del TBO, que els més grans recordarem sens dubte, i que anaven a càrrec de l’estrafolari Dr. Franz de Copenhagen. Però és que no és cosa de broma. L’esborrany del decret es carrega literalment el principi d’especialitat en la docència i, consegüentment, les més mínimes garanties d’un ensenyament de qualitat. I això és molt seriós.

En realitat, tot el cos del text és una feixuga redacció burocràtico-administrativa que prepara la cobertura legal per al que és realment important: els annexos en els quals –el III, el IV i el V, pel que fa a l’ensenyament públic- s’estableixen les matèries de més a més que s’assignen als diferents cossos docents segons llur especialitat titular.

Això sí, hi ha a les disposicions addicionals algunes prèvies que ja apunten clarament per on van els trets. Per exemple, la disposició addicional setena, que certifica la desaparició de les especialitats docents de Llatí i de Grec, que ara quedaran fusionades en una de nova creació: Llengües Clàssiques i Cultura Greco-llatina. O la desena, que ens treu de dubtes sobre la utilització del masculí genèric: "Todas las referencias -diu textualment- al profesorado y a titulaciones para las que en este real decreto se utiliza la forma del masculino genérico deben entenderse aplicables indistintamente a mujeres y a hombres." Un aclariment tranquil·litzador, ja que altrament un lector desprevingut tal vegada hauria pogut interpretar que també això es intercanviable. Per la seva part, la disposició derogatòria única ens assabenta, com el seu nom indica, de la derogació del Decreto 1834/2008, de Formació i Especialitats docents, una de les poques coses relativament bones que ens havia llegat el ministre Gabilondo.

Passem als annexos. El primer enumera les especialitats dels cossos docents de Secundària, Batxillerat i Formació Professional. El segon estableix les especialitats docents que tradicionalment tenien assignades. A partir del tercer, s’estableixen les especialitats docents afegides que s’assignen als titulars de les anteriors, i que tindran l’obligació d’impartir quan se’ls ho encomani. I aquí comença el ball. El professorat de filosofia haurà d’impartir també, quan se li adjudiqui, la nova matèria d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial. Els d’anglès, francès o alemany, hauran d’impartir també castellà. En contrapartida, però, als de castellà –i per analogia, també als de català- se’ls assigna Geografia i Història, i als d’aquesta especialitat, al seu torn, suposem que també per «compensar», se’ls encoloma Economia, Valors Ètics i Història de la Música i la Dansa. Però la cosa no s’acaba aquí... Els professors de dibuix, tal vegada per pal·liar la brutal retallada d’hores de la seva especialitat, hauran d’impartir quan calgui Arts Escèniques; als de matemàtiques se’ls assigna Biologia i Geologia, i a aquests, en justa reciprocitat, també Matemàtiques. I els d’Assessoria i Imatge Personal podran impartir Biologia...

Ignorem quin pot haver estat el docte criteri en què les ments pensants del ministeri Wert s'han basat per procedir a aquesta distribució curricular. La veritat és que se’ns escapa. Però a simple vista, hom no pot descartar pas que l’adjudicació s’hagi fet pel procediment de tirar els daus i... allí on caiguin.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici