Triomfalisme, autocomplaença i xocolatades3

1522 17/04/2015, 09:44    Íñigo Bordonaba Aizpitarte. Delegat sindical ASPEPC·SPS. ST Barcelona comarques   #Opinió,

Al full número 280, de febrer de 2015, USTEC-STEs fa una valoració dels resultats de les eleccions sindicals que podem qualificar de triomfalista i autocomplaent, o, en anglès, "I'm too sexy for my shirt"...

1. Sens dubte, USTEC-STEs han estat els clars guanyadors de les eleccions, tant en nombre de vots com de delegats, i fins i tot en alguns serveis territorials amb majoria absoluta: Catalunya Central, Girona i Terres de l'Ebre. És de justícia reconèixer la seva àmplia victòria, i així ho vam fer des d'ASPEPC·SPS en un comunicat poc dies després de la cita electoral.

Nogensmenys, si fem una anàlisi més propera, apareixen alguns elements a considerar. En el nostre país -per raons molt diverses, però fonamentalment relacionades amb el seu naixement i la lluita antifranquista- els sindicats tenen uns vincles molt forts amb els partits polítics. Els casos dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, són prou coneguts per tothom. En el cas d'USTEC-STEs, la seva afiliació política no era tan evident fins el 26 de febrer, però llavors va quedar meridianament clara quan des de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) van demanar expressament el vot per a ells, deixant a CCOO, també membre de l'esmentada entitat, fent el trist paper de comparsa...Crec que no és convenient tenir unes connexions tan directes amb partits o entitats polítiques perquè això ens resta independència de criteri i d'actuació.

En efecte, si compareu la situació dels treballadors de l'ensenyament amb els altres països, veureu que allà on gaudeixen d'unes millors condicions laborals i professionals (Països Baixos, Escandinàvia, Canadà) hi ha uns sindicats professionals i independents, sense cap afiliació política. És a dir, tothom que entra a treballar de professor, automàticament ha d'afiliar-se al sindicat de docents, i pagar una minsa part del sou com a quota sindical. Resultat: l'afiliació oscil·la entre el 70 i el 90%, i el sindicat té una capacitat enorme de mobilització contra les retallades salarials o l'empitjorament de les condicions laborals (augment d'hores lectives, etc), pel gran nombre d'afiliats i perquè disposen d'una caixa de resistència per fer front, per exemple, a vagues llargues.

I aquest, amics d'USTEC-STEs, és el model que ASPEPC·SPS representa: som un sindicat professional, on hi caben totes les tendències polítiques (independentistes, esquerres diverses, conservadors), però amb uns objectius clars: la defensa de les condicions laborals dels professors i el manteniment de la qualitat de l'ensenyament públic català. Deixem enrere aquesta sopa de sigles que mareja i confon els docents! Ens titlleu com “el suposat sindicat de secundària”. Bé, tot és interpretable, però us recordo que vam ser l'únic sindicat que va lluitar de manera decidida per la implantació de la jornada intensiva a secundària, i en solitari, sense el suport de cap altra força sindical. I la jornada intensiva ha estat l'únic avenç palpable que s'ha assolit els darrers anys...

2. No puc sinó qualificar d'autocomplaent una anàlisi com la vostra que treu importància a una abstenció general del 65% (primària i secundària) i del 75% a secundària. Això és terrible! Ens conformem que només voti el 35% dels docents, als instituts el 25%? Sabeu qui és el veritable guanyador de les eleccions? Doncs sí, el Departament d'Ensenyament. Estic segur que la consellera i els alts càrrecs deuen estar molt cofois amb els resultats.

3. Companys d'USTEC-STEs, dieu que aposteu per “un sindicalisme combatiu”, i que “hem de continuar la reivindicació i la lluita”. Boniques paraules, sens dubte, però buides de contingut. Mireu, jo sóc delegat sindical des del curs 2007-08, i des de llavors les úniques mesures d'oposició que heu plantejat a les brutals retallades salarials i laborals han estat de la contundència de xocolatades, botifarrades i bicicletades, que, sincerament, poden servir per passar l'estona, però al Departament no li fan ni pessigolles. Ah!, perdó, també heu proposat vagues d'un dia, l'eficàcia de les quals em sembla que queda fora de qualsevol debat racional. Quan, des d'ASPEPC·SPS hem fet una proposta nova com és realitzar vagues parcials indefinides, per hores, amb una retallada molt menor del sou, sempre l'heu rebutjat, juntament amb la resta de sindicats. Amb una vaga d'aquesta mena, aconseguiríem, d'una banda, impedir el normal funcionament del sistema educatiu; sí, ho sento, les vagues van d'això, de molestar i tocar els nassos als usuaris: o direu que els ferroviaris són uns insolidaris? I, de l'altra, fer evident a la societat el malestar dels docents, i evitar els comentaris recents de la consellera “agraint l'esforç i la comprensió dels mestres” (sic). La resposta sempre és la mateixa: és impossible fer una vaga així a primària pels problemes que suposaria als nens. Doncs bé, jo sóc pare de dues nenes escolaritzades a una escola pública de primària, i estic disposat a assumir les dificultats i els costos de tot això -i, com jo, suposo molts altres professors que són també pares-, si aconseguim entre tots una millora significativa de la nostra situació, que hauria de comportar la recuperació del poder adquisitiu perdut i el retorn a les hores lectives i de permanència anteriors a les retallades. En paraules de l'Ovidi Montllor: “Ja no ens alimenten les molles. Ara volem el pa sencer”. O no hi esteu d'acord?

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici