Funcionari "sine ira et studio"

Funcionari "sine ira et studio"0

1039 29/04/2015, 10:26 Diari de Girona. (28/04). Lluís Sobrino. Delegat d'ASPEPC·SPS #Opinió,

Són moltes les veus que s’alcen contra el funcionaris i els seus privilegis. Als diaris, la televisió i la ràdio en sentim comentaris que sovint es basen més en els baixos sentiments que en les raons. El fet que el funcionari de carrera tingui un lloc de treball assegurat i vitalici sembla insostenible en una situació de precarietat laboral com l’actual.

Tanmateix, no hem d’oblidar que aquest privilegi bàsic té la seva raó d’ésser, i que és la condició necessària per mantenir un funcionament objectiu i imparcial a l’Administració. El funcionari no és una figura que aparegui a la història com a una mena d’efecte indesitjable de l’Estat modern o com a un paràsit de la societat. Ben al contrari, perquè és la garantia de la correcta execució de les mesures administratives que l’Estat li encarrega.

El gran sociòleg alemany Max Weber, a la seva conferència de 1919,"La política com a professió i vocació", ho especificava clarament tot parlant de l’evolució del funcionariat modern. Afirmava que és un estament amb una llarga preparació, i amb un fort sentiment de l’honor que el porta a defensar la integritat com a valor suprem. És per això que Weber diu: «Sense aquest funcionariat se cenyiria sobre nosaltres el risc d’una terrible corrupció i d'una incompetència generalitzada...». La imparcialitat en la seva actuació professional és la garantia més fiable per evitar la corrupció en l’administració de l’Estat. «El funcionari ha d’exercir el seu càrrec sine ira et studio, sense ira i sense prevenció».

No cal ser gaire perspicaç per entendre que els denunciats privilegis dels funcionaris són la garantia de l'exercici de la seva professió sine ira et studio. Difícilment podríem garantir la seva imparcialitat si el seu lloc de treball estigués sota la supervisió del polític de torn.

Això mateix podríem afirmar del funcionari de carrera docent. En aquest cas, les veus crítiques encara afegeixen més elements al carro dels greuges (vacances, horari laboral curt...). Deixant de banda crítiques que obeeixen més aviat al desconeixement, força general, del que abasta i suposa el treball d’un docent, les altres consideracions es poden respondre en la mateixa línia que senyala Weber. El funcionari de carrera docent té en propietat una plaça definitiva en un centre escolar (també és veritat que n'hi ha molts que encara estan esperant aconseguir la seva primera plaça definitiva, però això és una altra història). Aquest fet fa que la seva actuació pugui desenvolupar-se amb objectivitat i imparcialitat, i que pugui alçar la veu quan consideri que altres interessos no legítims en condicionin i en determinin la seva actuació. És evident que tot això no vol dir que el funcionari docent no hagi d’estar sotmès a un control. Precisament aquesta és una de les funcions del cos d’inspectors (l’objectivitat dels quals també hauria d’estar garantida -una altra història-).

Bé, el cas és que les mesures del Govern de la Generalitat es mostren particularment agressives contra aquest col·lectiu, i no crec que sigui pel desconeixement de les seves funcions i condicions. En el terreny de l’ensenyament, el desplegament de la LEC, i en especial el Decret 39/2014 que regula els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, ha obert la porta a un buidatge progressiu dels continguts i naturalesa de la funció docent, a un desmantellament de les condicions que possibiliten la seva independència. Aquest decret, que atorga als directors major poder de decisió a l’hora de seleccionar el personal docent, és un primer pas en una direcció, rebutjada per la majoria del col·lectiu docent, que pretén transformar el funcionari en personal laboral, absolutament sotmès als seus superiors, impossibilitant d’aquesta manera l’exercici de la seva funció sine ira et studio. I aquesta sí que no sembla la millor mesura per prevenir i evitar la corrupció a l’Administració.

facebook twitter enllaçar comentar