Carta de l’assemblea de docents indignats del Front Marítim adreçada a la Sra. Consellera Irene Rigau0
891 22/05/2015, 14:17 #Violència escolar, #Mobilitzacions,
Avui, dia 20 de maig de 2015, l’assemblea de docents indignats del Front Marítim ens hem reunit per recordar el nostre company, Abel Martínez Oliva, compartir el dol que encara ens acompanya i reflexionar davant d’aquest fet tan greu, els seus motius i les seves conseqüències.
Creiem que la mort de l’Abel és un fet puntual i extraordinari, però no pot servir per amagar que estem rebent contínues agressions psicològiques i, de vegades, fins i tot físiques per part dels nostres alumnes i les seves famílies.
Volem remarcar que hi ha moltes agressions que queden a l’anonimat. Hi ha més denúncies de les que sabem i també no totes les agressions han acabat en denúncia, bé per pressions o bé perquè, per desgràcia, hem anat assumint que les agressions formen part de la nostra feina.
Des de la secundària, detectem, en massa casos, una falta d’autonomia dels alumnes, que fa palesa una sobreprotecció de molts alumnes o, en el cas oposat, un abandonament de la seva educació per part de les famílies deixant a l’escola una tasca que de natural els correspondria a ells.
Així, detectem en molts casos una falta de valors i de límits i una molt baixa tolerància a la frustració. Tot això desemboca en una evident crisi d’autoritat, tant a l’àmbit familiar, educatiu i, fins i tot, institucional. A més a més, els nostres alumnes ens demanen atenció exclusiva, que des de l’escola no podem facilitar donat que no som ni psiquiatres ni psicòlegs, ni és la nostra tasca.
Finalment, voldríem recordar que les condicions en què treballem han empitjorat considerablement en els últims quatre anys: augment d’hores lectives, augment de ràtios, reducció d’equips psicopedagògics i d’atenció a la diversitat, precarietat laboral dels interins i substitucions no cobertes. No podem oblidar que aquestes condicions no afavoreixen precisament la recerca de solucions.
Avui fa un mes que van prendre la vida de l’Abel. Continuem pensant que ha estat sobtat, injust i cruel. També continuem pensant que tant la consellera Rigau com els mitjans de comunicació no l’han tractat gens bé: han posat èmfasi en l’alumne i han ignorat a la veritable víctima, que és el nostre company, l’Abel. Però ara li donen medalles.
facebook
twitter
enllaçar
comentar
Comentaris
Sense comentaris.Afegir comentari
Atenció al professorat
Dirigiu les vostres consultes i/o les peticions de visita de centre al Centre d'Atenció al Professorat.
Agenda
Diuen, diuen, diuen...
- guillem-89
On es suposa que hem d'enviar aquesta reclamació? i per ... - ramon-572
Bon dia, Santiago, Feu servir el Centre d'Atenció al Pro... - ramon-572
En el moment de la matrícula ja s'explica que has d'... - santiago-a2b
Cal que la SdA vagi signada digitalment? El nom de l'arxi... - gabriel-22
I si falla el correu electrònic? Aquest sistema de missatger...