Ensenyar o educar: dilema o moda?1

Lectures (1275) 11/11/2015, 09:03  |  Diari de Girona. Xavier Massó i Aguadé. Secretari General del Sindicat Professor  |  Etiquetes: #Opinió,

Educar o ensenyar es planteja actualment com una dicotomia sobre la qual cal pronun-ciar-se. Perquè de la resposta en depèn quina ha de ser la funció de la institució escolar.

Les tendències actualment hegemòniques es decanten clarament per la prioritat d'educar. D'aquí la profusió de noves modes «educatives», potser no tan noves, que postulen el desenvolupament de facultats psíquiques que, se'ns diu, han estat tradicionalment arraconades i menystingudes, com la creativitat, l'emotivitat, l'espontaneïtat o les intel.ligències múltiples. Però potser valdria la pena preguntar-nos abans si no es tracta d'una pregunta amb trampa. Perquè també podríem qüestionar-nos legítimament si ensenyar és educar, o si educar és ensenyar; unes preguntes que no semblen adir-se massa amb el plantejament dicotòmic de l'encapçalament. Caldrà d'antuvi determinar, doncs, què entenem per «educar» i què per «ensenyar».

«Educació», en el seu sentit ampli, és un concepte que està directament associat amb el procés de socialització d'un individu i amb el de «cultura». Deia Max Weber que ens movem entre trames de significat. L'ordit que constitueixen aquestes trames és el que ano-menem cultura. I «educació» seria el bagatge, el background, de què un individu disposa per orientar-se i interactuar socialment en-tre aquestes itrames de significat. Clifford Geertz ens ho explicava exemplificant com interpretem un cluc d'ull en un context determinat: si és un tic nerviós o si ens estan «fent l'ullet» i, en aquest cas, quin significat té per a nosaltres: una broma, una insinuació, una advertència... I el mateix pel que fa a la física quàntica; altra cosa és si en coneixem els codis.

Perquè la idea implícita a aquest «saber orientar-se» d'acord amb uns paràmetres o codis previs, val també per a qualsevol altre àmbit, des de les normes «d'educació» o urbanitat, també quan les transgredim, fins a la física quàntica. Es tracta d'entendre, en la mesura de les nostres possibilitats i necessitats, el món en què vivim. No sabríem cons-truir un coet que ens traslladés ala Lluna, però tenim interioritzat que s'hi ha arribat, i culturalrnent ho entenem... En canvi, dilicilment ho interioritzaria algú de l'Edat mitjana que traslladéssim directament al dia d'avui.

El concepte d'educació sembla ser, doncs, que té moltes extensions, cadascuna de les quals té el seu propi domini. Des de saber interpretar un cluc d'ull, fins a menjar amb forquilla i ganivet, tot passant per les matemàtiques, l'escriptura, l'agricultura o navegar per intemet; tot s'aprèn. I quant a éssers socials que som, és de la societat que n'adquirim la formació que ens permetrà precisament saber-nos-hi orientar al nivell que ens pertoqui.

Teòricament, queda la mar de bé. Però com es desplega aquest procés al llarg de la vida d'una persona, i més concretament en les edats que anomenem «escolars»? A on exactament aprenem i ens formem? Tradicionalment, una persona aprenia allò que n-cessitava per viure en els entoms socials «naturals» més immediats en què es movia i creixia -família, amics, feina...-, mentre que l'existència de la institució escolar és, comparativament parlant, relativament recent. I per què l'escola?

De fet, i ho diré en enaltiment de la institució escolar, no pas en detriment com s'acostuma a fer des de certes instàncies, la immensa majoria d'elements que constitueixen la formació d'una persona, és a dir, la seva educació, no provenen de l'escola... ni han pas de provenir-hi. Per què?

Vist així, el procés educatiu dura tota la vida. És entre d'altres raons per això que no veiem ni pensem les coses igual a unes edats que en d'altres, perquè sempre hi ha feedback. Però en el món actual, atesa la seva com-plexitat, hi ha un àmbit que requereix d'una formació prèvia ad hoc, com a mínim en les etapes inicials de la vida, el dels coneixements sistematitzats acumulats a través de generacions. És un llegat inherent a la societat. I aquests coneixements, de continguts acumulats i sistematitzats, que ens fomiran de capacitat per a orientar-nos i decidir, per a guanyar-nos la vida professionalment i per entendre el món en què vivim, són els que correspon ensenyar a la institució escolar o acadèmica.

Responent doncs, ara, a la pregunta inicial, sí, té trampa. Perquè ensenyar és educar i educar inclou, entre d'altres coses, ensenyar aquests coneixements que són inherents a la societat i al món en què vivim. Críticament, és clar, però per a poder ser crítics hem de conèixer abans el que critiquem.

ç Per això és una fal.làcia contraposar al mateix nivell conceptual ensenyar i educar, perquè un és un subconjunt de l'altre, amb el seu propi domini. No és un dilema, doncs, perquè ensenyant, estem educant. Però està de moda.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris (1)

Esteu opinant sobre: Ensenyar o educar: dilema o moda?
5/5 (1)
Full StarFull StarFull StarFull StarFull Star
salvador-9e5 diu...
Jo afegiria un comentari més: la funció del professor és ensenyar encara que, indirectament, també educa, mentre que la funció dels pares és educar encara que, indirectament, ensenyen.
11 novembre 2015 17.53
Pàgina 1 de 1

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal