Els docents a la premsa: Propostes del Ministeri, el Departament, el PSOE, Marina ... i el professor Franz de Copenhage?4

2348 25/11/2015, 09:34    Robert Veciana i Tormo. Delegat del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sp   #Opinió,

Durant les 2es. Jornades de Secundària (2013) organitzades pel Sindicat Professors de Secundària (ASPEPC·SPS), dedicades al problema de l'autoritat docent, un dels ponents, un destacat periodista, va advertir els presents -en la seva immensa majoria professors de secundària en actiu-, sobre el problema que representa l'escassa presència “mediàtica” de la nostra feina.

Sembla que aquest problema està en vies de solució. En unes poques setmanes han aparegut tot un seguit d'esplèndides propostes força creatives per a millorar la situació del nostre ensenyament En concret, per a millorar el veritable culpable del desastre, el professorat. Com no em veig capaç de triar quina em sembla més excelsa, les esmentaré per ordre cronològic, no sense dir abans que, com és d'esperar, cap d'elles prové d'un docent en actiu. La càrrega de feina que anteriors invents els ha llançat a sobre no els deu permetre gaire lleure teòric. A més, on s'ha vist que per tal “d'implementar” (dit en aquest català modern tant cursi que parlen els nostres polítics i "comunicadors") cap mesura se li pregunti al professorat: per això ja tenim als experts.

La primera genialitat consisteix en implantar una mena de “MIR” educatiu. Aquesta ocurrència ja va ser plantejada en el seu moment pel Sr. Pérez Rubalcaba, insigne impulsor de la LOGSE, gesta per la qual no ha estat degudament recompensat. Ho llegim a "Los profesores harán un 'MIR' de un año antes de obtener el título"

Potser un període de pràctiques retribuïdes un cop superats uns estudis seriosos -no l'infaust "màster" de secundària actual- seria una bona idea. Ara bé, el més interessant de la reaparició d'aquesta proposta és l'argument a favor que exposa un alt responsable del Departament:

No podem estar més d'acord: un professor ha de ser una persona culta. El fet que persones que ara comencen a exercir la docència no ho siguin no té, pel que sembla, cap relació amb el funcionament del sistema educatiu, del qual aquestes persones en són el producte. O les víctimes, més aviat. Les causes d'aquest curiós fenomen que consisteix en que els professors novells siguin titulats amb un pobre nivell educatiu són -a banda de la mala preparació del professorat, això no caldrà que ens ho repeteixin!- insondables. De pas, ens assabentem de la raó per la qual el nivell educatiu dels alumnes catalans no ha estat una preocupació central del Departament. Estan massa ocupats en millorar la formació del professorat.

He dit abans que no sabia elegir quina iniciativa em semblava més important. Corregeixo, em quedo amb l'allau d'idees del senyor Marina, conseller àulic del ministre de torn. Sento pel professor Marina una especial debilitat. En primer lloc, perquè satisfà plenament la meva definició d'expert en educació: aquell que o no ha ha trepitjat mai una aula o que no tornarà a trepitjar-la. A més, com podem oblidar altres grans aportacions que ja li devem, com ara substituir el Quijote per Harry Potter? Ara està preparant -o perpetrant- un "llibre blanc" de la funció docent. Una de les noves idees d'aquest pensador consisteix en lligar la retribució del professorat a la seva “qualitat”:"Al profesor también hay que ponerle nota".

Aquesta magna empresa es durà a terme emprant diversos elements de judici (hauria de dir items per estar al dia), tant objectius com el grau de satisfacció de alumnes i famílies. Però és més, i millor, segons Marina, els docents mateixos haurien de participar en l'aquelarre: "Los profesores deben fomentar que se excluya a los malos docentes"

No glosaré la profunditat i el rigor teòrics de l'incomparable Marina, persones més preparades ja ho han fet, com ara Alberto Royo, secretari de la Federació de Sindicats de Secundària (SPES) i, ell sí, professor en actiu, tot preguntat-se com es decideix qui és bo i qui no en una resposta racional i contundent: "¿Y cómo tasamos la calidad de los profesores?".

Com si no ho sabés! Marina i altres experts ho faran, naturalment. Destaca especialment l'impagable descobriment del professor Marina: hi ha professors bons i n'hi ha de dolents. Impressionant. En canvi no consta que hi hagi cap expert que no sigui excel·lent.

La tercera gran idea la podem trobar al programa educatiu del PSOE per a les properes generals: cal estendre l'educació obligatòria fins als 18 anys: "El PSOE propone en su programa educación obligatoria hasta los 18 años".

Aquesta mesura presenta un atractiu innegable: permet amagar durant un temps un considerable nombre d'aturats. El que sembla evident és que aquesta proposta no l'ha pogut fer cap docent. Qui imparteixi -o ho intenti- a un dels nostres centres no pot deixar de tremolar davant la perspectiva de tenir a classe un parell d'anys més a determinats elements. Altres informacions sobre aquesta iniciativa indiquen que es busca garantir que més nois i noies obtinguin alguna titulació. Havia cregut que això ja estava solucionat avaluant els alumnes prenent com a criteri exclusiu les competències bàsiques.

No sorprendrà ningú que a l'inefable Marina, que redacta informes pel ministeri del Partit Popular, també li faci el pes la proposta del PSOE. Cal acontentar tots els -possibles- amos.... "Educación universal de cero a 18".

I la última. També del senyor Marina, (aquest home no descansa!): el problema del professorat és que ningú no el representa. Ah, sí, els sindicats, però només en qüestions laborals, res, minúcies sense importància:"¿Quien representa a los docentes?".

No, no és la última. Pensava que ja havíem sortit prou als diaris per una temporada. Però heus ací que algun altre brillant cervell ha decidit que no n'hi ha prou amb denigrar els docents d'aquest país limitant-se a constatar la nostra incapacitat professional. Encara es pot anar és lluny: ara haurem de demostrar que no som delinqüents sexuals: "Educación va a exigir a todos los profesores de España un certificado de antecedentes por delitos sexuales".

No és un problema que es presti a fer-ne broma. Però sí convindria saber de què estem parlant, Segons un article basat en les dades oficials "Los abusos a menores copan el 20% de las causas penales del Supremo", "Los agresores suelen estar en el entorno familiar del niño, que tarda años en denunciar". Però no. El perill són els docents. Havia cregut sempre que la cosa anava justament a l'inrevés, que calia demostrar que algú era culpable d'allò del que se l'acusava. I això deixant al marge l'insignificant problema lògic de la "demostració" a contrario. Suposo que només qui ho necessiti s'afanyarà a obtenir el certificat en qüestió... Per cert, qui emetrà aquest importantíssim document?

Se'ns ha dit que sortim poc a la premsa. Segons com es miri, potser seria millor no sortir mai més.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici