Innovació educativa o un nou atac al professorat?2

Lectures (2073) 05/12/2015, 10:36  |  Lucia Aguilar Morales. Delegada del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sp  |  Etiquetes: #Opinió,

Aquest divendres i dissabte passats vàrem fer les Jornades de Secundària per reflexionar sobre la innovació i les modes educatives. Vull aportar alguns elements al debat:

I

Ningú no ha valorat la trajectòria dels alumnes que han seguit noves metodologies d'ensenyament, normalment basades en l'educació per "projectes", però en veu baixa s'observa que s'encallen més i tenen més dificultats per continuar amb els estudis.

Algunes coses que han passat:

Un alumne d'un Cicle Formatiu en el que es necessita un cert nivell de matemàtiques és preguntat pel professor: "2 x 7?" L'alumne no sap què contestar. "2 x 8? 2 x 5?" L'alumne continua sense contestar. "Que no saps la taula del 2?" - "No". "On has estudiat? Què has fet aquests anys?" "És que no he estudiat mai les taules perquè tenim la calculadora". No va necessitar ni 2 patis per aprendre-les. Havia estudiat a una escola i institut on la metodologia d'ensenyament utilitzada eren els projectes.

La directora d'un centre en una zona d'alumnes de classe socio-econòmica baixa, que també proposa treballar per projectes, diu que els alumnes que tenen no aniran pas a la universitat, que no cal que se'ls exigeixi gaire i, per tant, és millor pensar en activitats adaptades com l'hort, jocs, treballs cooperatius, etc. En aquest cas la innovació està clar que consisteix a assegurar-se que cap d'aquests alumnes millori la situació determinada pels seus orígens.

En un altre centre els projectes semblen consistir en anar amunt i avall, cuinar, agafar habilitats en eines de circ, etc.

Com en les noves metodologies l'alumne passa a ser client, es passen enquestes de satisfacció. Els més espavilats donen respostes com ara "perdem massa el temps." ,"no sento que aprengui res" o "estem massa sols fent els treballs".

En alguns casos, s'ha forçat la matrícula i no s'ha permès als pares el trasllat dels seus fills.

Algunes queixes rebudes per part dels professors són "ens ofeguen amb feines contínues per poder lluir el centre amb treballs i activitats que no han fet els alumnes sinó nosaltres", "aquí si no combregues al 100% has de marxar perquè no es tolera la més mínima crítica", "em treuen hores de català; ho poden fer, això?", "els que fem les matèries de les competències bàsiques estem més en contra perquè després, és clar, els alumnes no responen".

La figura normativa que permet aquests models és l'autonomia de centres. Aquesta autonomia, sense control extern dels resultats dels alumnes, ja s'ha confirmat que és la pitjor combinació possible per a què el sistema educatiu funcioni. Que no ho saben els nostres legisladors educatius?

II

En El Periòdico del 4 de novembre (http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/master-secundaria-uab-descontentos-evaluacion-aqu-4643002) es podia llegir la següent queixa d'una alumna del màster d'educació en secundària:

"Es que es un contrasentido, una contradicción, que nos estén explicando en clase cómo hay que innovar pedagógicamente, cuando quien lo cuenta sigue impartiendo lecciones magistrales como las de antes, en espacios tan pequeños que no permiten que la gente interactúe», lamenta la joven, graduada en Humanidades."

En els cursos de formació del professorat sobre aquests temes passa exactament el mateix. Si fallen tantes vegades els nous mètodes...

III

Per què les administracions educatives no treballen per millorar els ítems que sí correlacionen amb els resultats del sistema? Això sí que seria innovar!

Les circumstàncies en les quals habitualment treballa el professorat de secundària són les ràtios molt elevades, manca d'espais i recursos, horaris massa plens, moltes feines burocràtiques, professionalitat sota sospita (no sap gestionar grups, no sap innovar, no està format, etc) , desprotecció davant les agressions verbals i físiques de pares i alumnes i pressions de l'Administració per aprovar i no elevar cap mena de crítica sobre la seva gestió.

Les circumstàncies en les quals habitualment treballa l'alumne són la desprotecció respecte a l'abús dels alumnes que decideixen fer-se amos de la classe i la poca consciència de la seva responsabilitat davant la feina ("si no aprovo, és que el professor no sap explicar-me ni motivar-me", "per què no m'aproves si jo ja vaig a classe i estic atent?", "si jo a última hora sempre ho aprovo tot...".

IV

Innovar és canviar les coses de nom i anomenar els exercicis de tota la vida "ABP" ("aprenentatge basat en problemes").

V

Estimats professors,
Que no ens tornin a enganyar i a posar en dubte la nostra feina. Si hi ha alguna cosa clara és que el sistema educatiu aguanta per la nostra tossuderia de voler que els alumnes aprenguin. Cada dia innovem a les nostres aules, cadascú amb el nostre tarannà, de manera heterogènia, com ha de ser. Que a les nostres classes no barregem metodologies i fem juntament amb les explicacions, exercicis, exposicions orals, treballs en equip, excursions, etc? Que no utilitzem ordinadors i material audiovisual? Que no busquem i elaborem nous materials? No és cert que cada matèria té les seves especificitats que cal respectar a l'hora d'aprendre-la?

Canviar de dalt a baix les metodologies d'aprenentatge als instituts és una temeritat. Per descomptat, podem discutir i reflexionar sobre com coordinar millor les matèries o quins continguts s'han d'afegir, així com estudiar les propostes de treball que se'ns ofereixen, però sense tirar per terra ni denigrar el gran esforç que es fa cada dia a les nostres aules plenes a vessar ni esperar que ens descobreixin la sopa d'all. Tots hem estat alumnes de moltíssims professors i sabem perfectament què hi ha darrera de la nostra feina.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris (2)

Esteu opinant sobre: Innovació educativa o un nou atac al professorat?
4/5 (4)
Full StarFull StarFull StarFull StarFull Star
gabriel-eb4 diu...
Quan l\\\'educació és un negoci, la pèrdua de molts és sempre el guany de pocs. Qui pateix l\\\'engany és sempre qui el paga, content, a vegades, ja se sap. Però més enllà d\\\' aquest fet que no és poca cosa, hi ha un menyspreu pel coneixement i manca d\\\' humilitat general que precisament són derivats de la ignorància que és el que porta a la persona a la misèria i finalment les civilitzacions al col·lapse. Hibris ara és això, amanit amb molta salsa de mandra ... Llegir més
7 desembre 2015 20.00
Full StarFull StarFull StarFull StarFull Star
robert-293 diu...
I si no fos tant trist podríem fins i tot riure: aprendre a utilitzar un ordinador era \\\"TIC\\\" i després es va dir \\\"TAC\\\" i ara es diu \\\"TIC-TAC\\\" (no m\\\'ho invento...) i les (preteses) activitats de reforç s\\\'anomenen \\\"PIM\\\"... No sé quan, seguint la lògica aberrant de les sigles i els acrònims que tant \\\"posen\\\" als experts, passaran a ser \\\"PAM\\\".....
5 desembre 2015 12.42
Pàgina 1 de 1

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal