Una faula per a adults2

1598 26/10/2016, 10:53    Xavier Massó i Aguadé. Secretari General del Sindicat Professors de Secundària (   #Comunicats,

Suposem una família amb un pressupost de 50.000 euros l'any, que es distribueix en diferents partides per atendre les necessitats de la casa i dels seus membres; des de les despeses que comporten els fills, fins a les cerveses de cada tarda al bar de la cantonada. Tot ben transparent. Suposem també que la majoria de famílies destinen als seus fills entre el 4% i el 6% del total del pressupost; però que la família d'aquesta faula no ho fa així. El pare no vol ser menys que el seu cap, i va a la feina, com ell, amb cotxe, en comptes d’anar-hi amb transport públic, el mitjà utilitzat per la majoria de la resta de pares i mares que treballen.

Com a conseqüència d'això, la despesa de combustible s'incrementa notablement, mentre que la dels fills es queda en un pobre 2,7%. Els nens van menys al cinema que els altres, tenen uns mòbils de menys qualitat, no poden anar a la setmana blanca del col·legi i han d'anar caminant a un gimnàs «cutre» que està a deu parades de metro de casa. Els pares els diuen que es fa el que es pot, i que ja compleixen amb les seves obligacions envers ells, però que d'on no n'hi ha no en raja i que la culpa és del "jefe" del pare, que no li paga el que es mereix. Els fills no ho acaben d’entendre, però s’hi acostumen.

I vet aquí que un bon dia apareix una llei que, per promoure la pràctica de l'esport entre els nens, incorpora un suplement de 3.050 euros anuals a la nòmina del pare. Un suplement que les famílies hauran de justificar tot aportant els rebuts que acreditin que els seus fills van a algun gimnàs. Els fills, que s'han assabentat d'això perquè els ho han dit al col·legi, pregunten als seus pares si podran canviar de gimnàs i anar a un de més proper, ara que hi haurà més diners, i se'ls respon que no, que ja van a un i que prou bé que està; que s'estan queixant de vici. Els pregunten aleshores si amb aquests 3.050 euros podran anar a la setmana blanca del col·legi, i se'ls diu que tampoc. I quan aleshores, força decebuts, pregunten on aniran a parar aquest diners, dels quals hom suposa que ells en són els destinataris, se'ls diu que la família està per damunt de tot i que aniran a parar al compte bancari familiar. «Per a més gasolina?» no gosen a preguntar...

Com hauríem de jutjar el comportament d'aquest pare i d'aquesta mare? Els pares utilitzaran la subvenció per a retallar part de la partida que destinaven als seus fills, que ara la cobrirà la subvenció. I sí, d’acord, ells ja envien els seus fills a un gimnàs, per tant... Però si ja els en destinaven tan poc, per què no aprofiten la subvenció per a apropar-se, encara que sigui només una mica, als percentatges que la resta de famílies dediquen als seus fills? Que potser es cruspeixen gambes amb les cerveses? Oi que no sembla una actitud massa digna? Quina mena de família és aquesta?

Ja sé que algú pot pensar que això que acabem d’explicar s’assembla massa sospitosament al que, segons s’ha afirmat a la Mesa Sectorial i a d’altres instàncies, la Generalitat pensa fer amb els 305 milions d’euros de la subvenció del Fons Social Europeu per a promoure l'educació de les persones adultes, a la qual ens referíem fa només uns dies.

Però no. No sigueu malpensats. Només és una faula i qualsevol semblança amb la nostra meravellosa realitat fóra, simplement, una accidental coincidència. Amb la probitat de les partides assignades a Ensenyament qui ho podria dir? Quin percentatge és, per cert?

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici