Conclusions V Jornades de Secundària "El treball per projectes"1

2292 30/11/2016, 09:45    David Rabadà i Vives, director de les Jornades   #Formació,

Durant el juliol de 2015 la Unesco es va declarar partidària de la pedagogia per projectes. De manera gairebé immediata, i sota l’aixopluc de moltes institucions, molts s’han repensat la manera d’ensenyar. Amb aquest objectiu, i durant aquest 2016, alguns centres públics i privats estant incorporant aquesta praxis a les seves aules. Davant l’eclosió d’aquesta estratègia han aparegut entusiastes, detractors i eclèctics.

El 25 i 26 de novembre d'enguany, més d'un centenar de docents de secundària en actiu han debatut sobre aquesta qüestió en el marc de les V Jornades de Secundària que el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) ha organitzat a Barcelona, com cada any, i que han tingut lloc a la seu del Col·legi de Doctors i Llicenciats.

A partir de les ponències del professor de Neuroeducació Jesús C. Guillén, de la UB, del director del IFIE, José Manuel Lacasa i de l'antic president del Consell Escolar de l'Estat, el Dr. Francisco López Rupérez, el director de les Jornades, David Rabadà i Vives, va proposar les següents conclusions:

Primer. El mètode per projectes es fonamenta en el treball en grup sota un tema que desenvolupen els alumnes amb certa llibertat però guiats per un o més professors a la mateixa aula. Aquesta pedagogia no presenta un model únic entre tots els seus practicants. Més aviat cada centre ho adapta al seu entorn amb diferents didàctiques i currículums, però sembla que l’objectiu comú és que els alumnes desenvolupin les seves capacitats de col·laboració, comunicació, reflexió crítica i creativitat. A tal efecte s’eliminen les àrees i els llibres de text per a ensenyar només l’essencial. A canvi però, es redueixen substancialment els currículums bàsics escolars.

Segon. El treball per projectes respecta la classe magistral però intenta complementar-la allà on faci falta. Per exemple, en alumnes d’entorn social desafavorit sembla crear escolars motivats al no exigir-los que aprenguin el currículum bàsic de cada etapa. Això evita l’absentisme escolar de molts col·lectius i millora la seva inserció social tot i que no els fa assolir tots els coneixements curriculars.

Tercer. Si bé la pedagogia per projectes permet el fàcil aprenentatge d’un bloc de conceptes enllaçats amb lògica, no és aconsellable la seva aplicació en totes les àrees d’un centre pel fet que redueix força el currículum escolar. En aquest sentit sí sembla útil la seva aplicació puntual en etapes superiors, quan els estudiants comencen a tenir un gruix de coneixements on poder fer créixer de nous, però es desestima l’ús generalitzat dels projectes a Primària ja que no garanteixen l'adquisició dels aprenentatges necessaris per al pas a Secundària. D’això molts docents n’han mostrat queixa durant les jornades. De fet els experts presents proposen que sigui el propi docent, i no pas la direcció ni l’administració, qui decideixi utilitzar, o no, la metodologia per projectes entre els seus alumnes. La seva aplicació generalitzada no farà millorar els resultats acadèmics del país. En centres exigents, amb docents competents, famílies compromeses i posseïdores de bons recursos qualsevol didàctica amb lògica engrescadora pot funcionar.

Quart. El treball per projectes persegueix més l'educació social que un ensenyament real de continguts, és a dir, un dels objectius principals d'aquesta educació és desenvolupar l’educació emocional de l’individu a través de les seves habilitats en grup. Aquesta és una manera palpable de fer millorar a l’estudiant a nivell d'habilitats socials però no en el domini de tot el currículum bàsic de cada etapa. Alguns docents han afegit que moltes habilitats socials ja les adquireixen els escolars en les seves relacions fora de l’escola, al pati o través de les TIC per Internet.

Cinquè. Segons les proves PISA queda clar que els països amb bons resultats són els qui mantenen un currículum exigent. És a dir, les nacions amb continguts escolars més estrictes obtenen millors resultats en PISA que els altres que no ho fan. Universalitzar els projectes a tots els centres i a totes les àrees implicaria afeblir el currículum amb el conseqüent empitjorament dels aprenentatges bàsics de cada etapa.

Sisè. La pedagogia per projectes no és en absolut innovadora ja que va ser proposada a inicis del segle XX per John Dewey (1859-1952) i portada globalment a les escoles municipals de Nova York on va fracassar durant les primeres dècades del segle XX.

Setè. La classe política, allunyada de la realitat escolar i amb poca formació científica, confia massa en les innovacions pedagògiques teòriques pensant que són una millora, però cal recordar que canviar no significa sempre avançar, només significa modificar el sistema anterior. Cal fer evolucionar el sistema educatiu, sí, però millorant-lo amb criteris reals, lògics i científics.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici