A propòsit del Batxillerat Internacional

A propòsit del Batxillerat Internacional1

985 01/12/2016, 10:29 Fina Tudó. Delegada del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) #Opinió,

Diari de Tarragona (30/11).
Un dels aspectes més foscos que té actualment el batxillerat públic és l’existència, en alguns instituts públics, del Batxillerat Internacional (BI). El BI va néixer l’any 1968 a Ginebra, està gestionat per una fundació privada i permet l’obtenció d’un títol de batxillerat que és reconegut en universitats de diferents països. La coexistència en un institut públic del BI i del batxillerat públic planteja una sèrie d’interrogants.

D’on surten els diners necessaris?
L’administració pública paga els sous dels professors, cedeix les aules i paga el seu manteniment. És ètic que amb diners públics es paguin els estudis que hauria d’impartir una entitat privada? Com és possible que s’utilitzi l’horari docent de professors de la pública per impartir classes d’una titulació privada? Hi ha professors que realitzen altres activitats compatibles amb la seva professió, però sempre ho fan fora del seu horari lectiu i pagats per l’empresa on realitzen aquesta segona feina. Per què, en el cas del BI no succeeix el mateix? Hi ha en el rerefons un intent de privatització del batxillerat públic?

Com es realitza la selecció d’alumnes?
En principi s’exigeix una nota mitjana mínima de 8 a l’ESO i després es realitzen unes proves i una entrevista per veure si tenen el ‘perfil’ adequat. No obstant, es coneixen casos d’alumnes que fan el BI sense tenir aquesta nota mitjana mínima. O sigui, que ni tots els alumnes amb mitjana de 8 poden fer BI perquè no tenen el ‘perfil’ adequat, ni tots els que fan BI tenen mitjana de 8. Tot això denota una manca de criteris objectius clars de selecció de l’alumnat, impròpia d’un ensenyament pagat en gran part amb diners públics.

Com es realitza la selecció del professorat?
No hi ha cap criteri oficial ni cap barem objectiu que permeti quantificar la vàlua i l’experiència d’un determinat professor per impartir classes al BI. Aquesta opacitat i manca d’objectivitat impròpia d’un sistema públic seriós i més pròpia d’una empresa privada de baixa categoria, provoca que la selecció del professorat estigui basada, en gran part, en l’amiguisme i la selecció a dit. Per tant, és un sistema que pot arribar a excloure professionals de gran nivell la qual cosa representa un contrasentit en un batxillerat que s’autoanomena ‘de l’excel•lència’ A més, si és així com s’autoanomena, considera el batxillerat públic com un batxillerat de segona categoria respecte el BI?

Altres qüestions d’àmbit acadèmic:
Curiosament, les classes al BI es donen en català mentre que els exàmens són en castellà. Els alumnes del BI surten amb dues titulacions, BI i batxillerat públic, malgrat no haver seguit en part el temari de l’administració pública. Respecte a l’equivalència entre les notes dels dos batxillerats, existeix una taula oficial que dóna molt de pes a les notes altes del BI. A un alumne que li correspondria un 9.3 se li assigna directament un 10. Per tant, és més fàcil que obtingui matrícula d’honor un alumne del BI que un del batxillerat públic. Cal recordar que l’obtenció de matrícula d’honor al batxillerat implica tenir el primer curs gratuït a qualsevol universitat pública.

Tot i els dubtes plantejats, ens trobem a Tarragona, concretament en un institut de Reus, el Batxillerat Internacional, publicitat com el d’excel•lència. Un batxillerat privat, impartit en un centre públic, per professorat funcionari pagat pel departament amb diner públic, però que treballa per a un ensenyament privat. Podríem pensar que l’administració que ha de vetllar per les coses públiques, ha posat un cavall de Troia dintre del seu sistema i tot sembla indicar que les intencions que l’han moguda no són ni neutres ni molt menys altruistes.

facebook twitter enllaçar comentar