No és això, Sra. Consellera, no és això1

1846 09/12/2016, 09:18    Xavier Massó i Aguadé. Secretari General del Sindicat Professors de Secundària (   #Opinió, #Comunicats,

(Carta oberta a la Consellera d’Ensenyament, Sra. Meritxell Ruiz)

He d’admetre que encara no he sortit del tot de l’espaordiment que m’han produït les seves declaracions sobre els resultats de Catalunya a l’informe PISA 2015. Resulta que, segons vostè, si Madrid ens va pel davant és perquè allí la immigració parla castellà i perquè hi ha més privada. Unes declaracions en l’estil del «pilotes fora» que, això no obstant, són d’allò més sucoses per tal com traspuen unes opinions que coincideixen plenament amb la seva gestió del sistema educatiu català: arraconament de l’escola pública en benefici de la privada, i tractament «bonista» de l’alumnat immigrant de cara a la galeria... així com de la resta de l’alumnat de la pública en general. La «llàstima» és que ni l’un ni l’altre siguin arguments que passin de la categoria d’excuses de mal pagador, o de «retalladora» consumada

Però no es preocupi, no parlaré ni de les retallades ni del vergonyós percentatge que el seu govern dedica a l’ensenyament, fins i tot en comparació a les altres comunitats autònomes peninsulars, sinó de la falsedat dels fets que ha afirmat i de l’ús capciós que n’ha fet. Pel que fa a l’alumnat immigrant, Sra. Consellera, li recordaré que vostè mateixa ha estat impulsant un sistema inclusiu l’única finalitat del qual és estalviar-se la despesa que suposaria posar prèviament els alumnes nouvinguts en condicions d’integrar-se degudament al sistema educatiu reglat. És a dir, economicisme pur i dur, per més que els seus corifeus ens en lloïn les seves suposades virtuts amb una carrinclona cantarella pedagogista de vol gallinaci. Perquè escolaritzar de manera automàtica, i segons la seva edat, un alumne que no parla català o castellà, ni té el mínim nivell acadèmic requerit, no és fer-li cap favor ni propiciar la seva integració, sinó, majoritàriament, condemnar-lo al fracàs escolar i a la marginació.

No sé si vostè recordarà, Sra. Consellera, les airades reaccions que va suscitar la frustrada iniciativa de l’ex-Conseller Ernest Maragall, en un insòlit raptus de lucidesa, quan va proposar la creació de centres ad hoc per a la prèvia adaptació escolar dels alumnes nouvinguts que ni parlaven la llengua ni tenien els coneixements per a integrar-se al nivell corresponent a la seva edat. Se li va dir de tot: que si racista, que si serien centres d’internament... Doncs bé, aquí tenim els resultats. Però no digui que és culpa de la immigració i, encara menys, de l’escola pública. Perquè si hi ha un culpable, són les seves polítiques educatives i les dels seus antecessors. I tampoc és cert que, en rigor, a Madrid hi hagi més privada que a Catalunya. És una inferència fal•laç. Perquè el fet és que dels 6.436.996 habitants de la Comunitat de Madrid, 3.165.235 ho són de la capital, és a dir, quasi un 50% (INE 2015. Font: Wikipedia.). A Catalunya, en canvi, amb un cens de 7.504.008 (IDESCAT), la capital, Barcelona, amb un cens de 1.604.555, amb prou feines arriba a un 21,5% (INE 2015).

I perquè aquestes dades? Molt senzill, perquè vostè ha omès un fet que refuta del tot les seves afirmacions sobre la privada: històricament, a les grans capitals hi ha hagut des de sempre una presència de la privada molt superior a la resta, per raons que ara fóra escadusser abordar. I sense avorrir-la més amb dades, li diré que si a Madrid capital hi ha més escola privada que a Barcelona capital, és perquè té el doble de població, però els percentatges són pràcticament els mateixos. Això sí, el pes demogràfic de Madrid sobre la seva comunitat és el doble que el de Barcelona sobre la resta de Catalunya. I això, si tingués raó vostè i la privada fos un criteri de demarcació, hauria de tenir les següents repercussions en els resultats que vostè comenta.

En primer lloc, els resultats a les respectives capitals, madrilenya i catalana, haurien de ser similars, atès el similar pes que hi tenen la privada en una i en l’altra. En segon lloc, la ciutat de Barcelona hauria d’haver obtingut uns resultats sensiblement per damunt de la mitjana catalana, ja que si Barcelona i Madrid estiguessin igualades, aleshores la diferència entre ambdues comunitats vindria donada pels «descompensadors» resultats obtinguts a la resta de Catalunya, atribuïbles a la major presència de la pública a la «ruralia» catalana. Ja s’ho ha mirat si això és així Consellera? Perquè no sembla pas que la cosa vagi per aquí...

I és que, a més a més, si em compara Catalunya amb una Comunitat uniprovincial que no és sinó l’àrea metropolitana de la ciutat de Madrid, li diré que estengui Madrid a la seva regió natural, i llavors a veure a on hi ha percentualment més privada. Ho endevina? Tampoc s’ho ha mirat, això? I també, tot sigui dit de passada, li recordo que, tot seguint el seu criteri, hi ha més privada a Madrid que a Soria; nogensmenys, aquesta petita província li passa la mà per la cara a qualsevol megalòpolis peninsular, Madrid inclosa. I si a Soria hi ha «menys» privada, haurem de suposar que hi ha més pública... Però com por ser això, Sra. Consellera? Que no era la privada la que marcava la diferència?

Entenc, Sra. Consellera, que no perdi l’oportunitat d’intentar justificar-se escombrant alhora cap a casa –pro domo sua, se’n diu també-. És democràticament legítim que li agradi més la privada, però una altra vegada procuri no utilitzar uns arguments tan enganyosos i demagògics que, al cap i a la fi, no fan sinó palesar la tendenciositat de la seva pròpia gestió política... i el seu fracàs estrepitós.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici