L'esperpent del 3-O1

1636 04/12/2017, 08:39    Joan Alis Pujol. Delegat del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Opinió,

El dia 3 d’octubre de 2017 va coincidir una jornada de vaga general i un dia d’aturada de país, la primera amb efectes clars per als treballadors, però la segona sense efectes en el pla laboral.
Primer de tot, ha de quedar clar que l’objectiu d’aquest article és posar llum sobre la situació de perplexitat amb què el professorat i més personal de centres del Departament d’Ensenyament està vivint el periple de justificacions mitjançant formularis i altres documents signats que se li demanen sobre la jornada laboral del dia 3 d’octubre de 2017. En cap cas es tracta de valorar les accions individuals dels docents o càrrecs directius, i amb la convicció que tots els comentaris i apreciacions a nivell reivindicatiu sobre el 3-O no ajudaran a entendre la situació a nivell laboral.

Abans del 3-O, fins i tot abans del dia 1 d’octubre, hi havia convocada vaga general en tots els sectors productius, en temps i forma, legal a tots els efectes, per al dia 3 d’octubre de 2017 (a la qual va donar suport el Sindicat Professors de Secundària). Per tant tots els treballadors, inclosos els de l'Administració, podíem fer vaga si així ho volíem, o no fer-ne si així ho consideràvem. Després dels fets del dia u, l‘endemà dia dos diferents entitats criden, per al dia tres i per motius molt lloables i necessaris, a una aturada general de país, concepte que no té translació en l'ordenament laboral. També podríem esmentar interessos de grans sindicats de no sumar-se a una vaga convocada per un sindicat minoritari o de no entrar en conflicte amb la seva pròpia matriu amb seu a Madrid.

En el cas de les empreses privades, si hi va haver acord per compensar el dia amb vacances, simplement tancar i donar festa als treballadors, no fer res i que qui volgués fes vaga, etc. queda entra el treballador i l'empresa que són sobirans per acordar la majoria de termes de la seva relació laboral subjecta al dret laboral. Això és aplicable als docents de la privada. Però què passa amb el personal del Departament d’Ensenyament? A l'Administració pública no hi ha empresari amb qui pactar les condicions de treball: estan fixades en el dret administratiu mitjançant normes amb rang de llei, Estatut Bàsic Empleat Púbic, Llei Orgànica d’Educació, Llei d’Educació de Catalunya, o altres normatives com ara el Decret d’Autonomia de Centres o el Decret de Direccions per posar les més rellevants. D’aquestes normes emanades del poder legislatiu deriva la nostra relació administrativa (amb l‘Administració). Només a tall d’exemple, per saber els dies lectius que hem de fer hem d’anar a la resolució corresponent, per saber el sou no ho preguntem al director sinó que està fixat als pressupostos generals de l’estat i als pressupostos de la Generalitat. O és que cap funcionari, interí o de carrera, ha signat mai un contracte?

Qui pot decidir tancar un centre educatiu? L’Administració educativa atenent als supòsits normativament establerts. No es donava cap supòsit que permetés tancar els centres el dia 3 d’octubre, però d’altra banda hi havia vaga general i serveis mínims establerts. Tot i això, es va prendre la decisió que no podia prendre ningú: tancar els centres tot donant festa a 70.000 funcionaris (interins i de carrera) sense cap condició prèvia ni consulta. És aquí on neix el problema i per això ho volen fer justificar als docents, ja que en aquest cas s’entendrà com una flexibilitat horària recuperable i quedarà tancat l’assumpte. En cas contrari no queda gens clara la situació de molts dels més de 2.000 directors de centres púbics que, sense instruccions clares del Departament, van optar per actuacions variades, des de tancar els centres, a obrir i tancar al cap de poc, no tenir ni alumnes ni docents, passant per obrir i complir els serveis mínims.

I vet aquí l'esperpent: el dia 1 d’octubre es van vulnerar drets fonamentals, es van agredir persones pel simple fet de posar un paper dins una capsa, fet intolerable i fora de tota discussió. Ara bé, la reivindicació del dia 3 d’octubre s’ha convertit en una vulneració de drets laborals de tot el personal del Departament d’Ensenyament que ens hauria de preocupar, el dret a la ocupació efectiva del lloc de treball que no van poder gaudir aquells funcionaris que no volien fer vaga, el dret a fer vaga que no van poder gaudir aquells funcionaris que sí volien fer vaga i ara se’ls demana que signin conforme no van fer vaga sinó que recuperaran el temps de treball de la flexibilitat horària recuperable del dia 3 d’octubre.

Quines opcions tenim els professors davant la demanda de justificar el temps de treball? Fer-ho, i així s’entendrà que el temps de treball del 3 d’octubre es recuperarà en els dies i hores que es justifiquin. Fer valdre el dret a fer vaga tot justificant-ho en la forma que se’ns requereixi. Fer valdre el dret a l'ocupació efectiva del lloc de treball fent notar a la direcció que ho reclami que el dia 3 d’octubre es volia ocupar el lloc de treball i aquest estava tancat. No fer res, i en aquest cas s’ha d’entendre que en els centres tancats no hi pot haver registre de vaguistes, òbviament. En tots els casos, si tenim alguna discrepància respecte de la nòmina d’octubre o les següents cal presentar les al·legacions oportunes.

Nota final: el primer acord de Govern de la Generalitat sobre la recuperació del temps de treball corresponent a la jornada del dia 3 d’octubre de 2017 és de 10 d'octubre i l’avís, consultable a la plataforma Atri, de 19 d'octubre. En els dos casos previs a l’aplicació de l’article 155 (27-28 d’octubre 2017).

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici