Immersió lingüística i demagògia6

2916 16/02/2018, 12:12    Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Mobilitzacions,

La normalització de la llengua catalana mitjançant el model falsament anomenat "immersió lingüística" - però abastament emprat per llurs defensors i detractors -, és probablement una de les poques coses que han funcionat relativament bé en el sistema educatiu català i de la qual ens en podem sentir raonablement orgullosos. Per això precisament, perquè no és en realitat una immersió en el sentit estricte del terme, i en uns temps més proclius a la rauxa que al seny, per a uns és insuficient i per a d’altres una exageració. Però es miri com es miri, ha funcionat i està funcionant.

I en diem "falsament anomenat" perquè, si bé és cert que la LEC estableix el català com a llengua vehicular, també s’hi disposa que els alumnes hauran d’acreditar el correcte coneixement les dues llengües oficials: català i castellà. I també cal recordar, com ho reconeix avui mateix un conegut rotatiu que no es caracteritza precisament per la seva sensibilitat en aquestes qüestions, que els docents poden decidir en quina llengua imparteixen les seves classes. I això no és una immersió lingüística sensu stricto, sinó, en tot cas, sensu lato. D’altra banda, ni el model lingüístic ha generat el rebuig massiu que alguns proclamen instrumentalitzant-lo políticament, ni tampoc ha desembocat en la uniformitat monolítica a què alguns altres probablement aspiren.

Tampoc ens consta que hi hagi hagut cap "depuració" en aquest sentit entre el professorat, la realitat del qual es correspon a la d’una societat diversa com la catalana. El mateix que es pretén a nivell d’alumnat des del punt de vista lingüístic és el que es reclama del professorat: que acrediti el coneixement de les dues llengües oficials com a requisit previ; a banda, òbviament, del coneixement de la matèria que ha d’impartir. No ens en podem estar tampoc de fer una referència a la famosa sentència que obligava un institut públic a impartir el 20% de les classes en castellà: es tractava d’un centre on ja s’impartia bastant més del 20% en aquesta llengua. Ironies de la vida. Estem al davant d’una guerra de ficcions induïda amb finalitats demagògiques per dos bàndols als quals importa molt poc l’ensenyament; la qual cosa és palesament acreditable per poc que donem un cop d’ull a llurs respectives polítiques o propostes educatives. No s’estimen l’ensenyament, només volen posseir-lo.

Altra cosa és que hi hagi qui, des d’un costat o de l’altre, projecti les seves pròpies dèries i deliris en la llengua –sigui quina sigui- com a gran problema educatiu. Però agradi o no agradi, la veritat és que no hi ha un problema lingüístic a l’ensenyament català. Tot al contrari. Hi ha molts altres problemes que s’estan agreujant a partir de la anàrquica implantació d’innovacions pedagògiques –en català o en castellà, tant és- en la línia dels invents del TBO de l’eximi Dr. Franz de Copenhage, reconvertit en expert educatiu. I això és el que resulta socialment aberrant i que qualsevol responsable polític, sigui quina sigui la seva filiació, hauria encarar amb rigor, en comptes d’entretenir el personal amb carnavalades, desviant-lo dels autèntics problemes educatius que patim.

Així que, si-us-plau, siguem raonables tots plegats, no compliquem més la troca i mantinguem almenys l’única cosa que funciona. Ja només ens faltaria això!.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici