L'avaluació devaluada

L'avaluació devaluada0

1969 10/10/2018, 18:03 Xavier Massó i Aguadé. Secretari General del Sindicat Professors de Secundària ( #Opinió, #Mobilitzacions,

Diari de Girona (09/10).
En els vertiginosos temps d'innovació que vivim, cada començament de curs ha d'haver-hi alguna novetat, la que sigui, però alguna. Aquest curs li ha tocat a l'avaluació. És a dir, al procediment i els criteris que els docents empren per indicar el nivell i l'aprofitament assolit pels alumnes en les diferents matèries del currículum. I és que si fins ara l'avaluació era numèrica, quantitativa, l'ordre d'avaluació del Departament d'Ensenyament estableix que a partir d'aquest curs passarà a ser anumèrica, qualitativa. Els tradicionals guarismes -«4», «6», «9»...- seran substituïts per locucions que, per cert, sovint no són massa explícites.

D'entrada, val a dir que per més que aquesta mesura es presenti com a innovadora i progressista, no és ni una cosa ni l'altra. La va aplicar la dictadura franquista a començaments dels anys setanta del segle XX, amb el resultat d'un fracàs estrepitós, que va acabar convertint les expressions «qualitatives» en eufemismes de llurs equivalències numèriques. Així, un «Insuficient» anava de 3,5 a 4,9, però comptaba com un 5 a efectes de mitjana; un «Notable» anava de 7 a 8,4, però comptava com un 7.5... Fins i tot es va arribar a parlar de Notable «alt» i coses per l'estil. Es va tornar a provar amb la LOGSE en els seus inicis, amb els mateixos devastadors resultats que vint-i-cinc anys enrere; i es va recular de nou als «números» de tota la vida. Ara, quasi vint-i-cinc anys després, hi tornem... No serà una recurrència cíclica? Tindran a veure alguna cosa les conjuncions astrals amb les modes pedagògiques? O és que no saben extreure lliçons dels fracassos anteriors?

A veure. La idea en què s'emparen els dilectes experts educatius defensors de l'avaluació qualitativa, anumèrica, és que el número és una mesura freda que deixa fora de l'avaluació tota una sèrie de factors que, com ara les hores d'estudi, la bona voluntat invertida, l'actitud o l'estat emocional de l'alumne, haurien de ser tinguts en compte. I com això el «número» no ho pot recollir, doncs fora el número i que l'avaluació consisteixi en (bones) expressions.

És veritat que hi ha àmbits que són difícilment numerables. En aquest sentit, una nota d'un 6 sobre 10, per exemple, és possible que no contempli la multitud de variables involucrades en una nota, però ens aporta la informació desitjada amb una precisió que mai estarà a l'abast de les paraules. Fugir dels números és rebutjar aquesta informació, que només podem obtenir numèricament. Altra cosa és que la informació no ens agradi, és clar. Però aleshores diguem-ho sense embuts, sense eufemismes. Perquè encara que els números no ens agradessin, caldria admetre igualment que no solament l'avaluació d'un alumne, sinó que la vida, tal com avui està organitzada, seria impossible sense números.

Imaginem-nos que anem a comprar un cotxe i que el venedor ens digués que "està bastant bé de preu", que "consumeix molt poca benzina" i que les revisions són cada "uns quants quilòmetres"... O que el metge ens digué que l'analítica indica que tenim "un poc" de colesterol i que cal que ens prenguem "algunes" pastilles "de tant en tant"... I què pensaríem d'un ascensor que indiqués com a capacitat màxima "l'adequada a l'empatia dels ocupants"? Segurament que consideraríem que el venedor de cotxes és un ximplet, que el metge ens està fent broma i que els fabricants de l'ascensor són uns frívols. I per què, en canvi, hem d'admetre que l'avaluació d'un alumne no es pugui expressar numèricament? Per esnobisme? Perquè no es vol que se sàpiga? Qui no ho vol?

No es pot barrejar sincrèticament, i menys amb pretextos que no s'aguanten per enlloc. Un vaixell té, per exemple, un límit de càrrega de desplaçament que s'expressa numèricament una magnitud en unitats homologades, per tal que tots ens hi entenguem. Això és una dada objectiva, potser molt freda, però que sembla força raonable voler conèixer. Però si la barregem amb altres factors com els nivells de satisfacció dels passatgers durant el creuer i amb l'horari laboral dels mariners, aleshores haurem perdut de vista una informació que era necessari conèixer. De la mateixa manera, si volem involucrar en una nota de matemàtiques les emocions de l'alumne, les hores que ha estudiat i si té una bona actitud o no, el que perdrem de vista és què sap realment de les matemàtiques que havia d'aprendre. O és que potser no volem saber-ho?

A les nostres societats actuals, la concreció es determina a través dels números, ens agradi o no. Potser a l'Edat Mitjana no era així, però avui en dia sí. En prescindir dels números estem oblidant la comminació de Descartes de reduir-ho tot a ordre i mesura, i la de Galileu de mesurar tot el que és mesurable i fer mesurable el que no ho és. Prescindir des números és, en definitiva, una opció molt poc científica.

Quant de temps haurem d'esperar aquest cop fins que ho tornin a treure?

facebook twitter enllaçar comentar