La covid-19 i la fal.làcia procustiana1

1907 25/06/2020, 11:42    Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Salut laboral, #Comunicats,

A mesura que s’avança en la fase de «desescalada» i se suprimeixen progressivament les restriccions sanitàries que ens situen en la «nova» normalitat, es fa cada cop més evident que el Departament d’Educació ha optat per prioritzar el criteris polítics i d’imatge sobre els de preservació de la salut de l’alumnat i dels docents, amb actuacions anàlogues a les que socialment les pròpies autoritats qualifiquen d’irresponsables.

Múltiples organismes sanitaris ens estan avisant del perill d’un rebrot que ja s’està produint, i molts països que en el seu moment van afrontar la pandèmia de manera força més efectiva que nosaltres, estan fent ara mateix marxa enrere en la «desescalada», reimplantant mesures sanitàries restrictives davant del perill d’una segona pandèmia.

Tanmateix, sembla que el Departament d’Educació segueix entestat en imposar acceleradament una «nova» normalitat que no és sinó un simple retorn a la situació anterior al confinament, com si res no hagués passat mentrestant, o com si res no estigués passant encara. Exactament igual que el dia abans que es decretés el confinament, quan un destacat responsable del Departament d’Educació va afirmar en una Mesa Sectorial que tancar els centres seria una «exageració». Potser encara ho segueix pensant.

Als centres educatius, per la seva pròpia naturalesa, el risc de contagi és molt alt. Hi ha estudis científics que ho avalen. En canvi, tot indica que les mesures de prevenció anunciades en el seu moment s’estan quedant en no res, i fins i tot no falten «gurús» educatius que diuen que no n’hi ha per tant. El professorat que es considerava fins fa dos dies «vulnerable», ara resulta que ja no està inclòs en els grups de risc i se’l fa treballar presencialment. El Departament es renta les mans i deixa a criteri de les direccions del centres l’adopció de les mesures que considerin oportunes, i que cadascú es busqui la vida com pugui. Dels 15 alumnes per aula que es van anunciar per al curs vinent, resulta que passem, per ara, als 20 o 25 –és a dir, en molts casos com «abans»-, i la contractació de nou professorat que feia falta per atendre aquesta reducció de ràtios s’ajorna ad calendes graecas...

Tot plegat, el que es coneix com la fal·làcia procustiana: la deformació de les dades de la realitat per tal que s’adaptin a la hipòtesi prèviament establerta; és a dir, que aquí no passa res, o quasi res. Una irresponsabilitat que està posant en perill la salut de l’alumnat, del professorat i de tota la societat.

En el seu moment, es va reaccionar tard, sense voler veure el que estava passant a d’altres països veïns; es van imposar el criteris polítics sobre els criteris mèdics i es va negar la realitat fins que ens va caure a sobre. I està tornant a passar el mateix.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici