Escassa lucidesa2

1503 28/07/2020, 19:10    Robert Veciana i Tormo   #Salut laboral, #Opinió,

Una vella i coneguda dita castellana diu «mal de muchos, consuelo de tontos». En aquests temps foscos que ens ha tocat viure s’ha fet palès que la dita estava, malauradament, equivocada. «Mal de muchos...epidemia» seria una formulació més exacta. Però, si més no en el món educatiu, la ximpleria no està mai massa lluny. Seria molt difícil atorgar el primer premi en un concurs de bajanades proferides per responsables polítics de l’educació de tot l’estat. A tall d’exemple, recordem la hilarant estupidesa del Ministeri en temps de l’insigne Wert, quan va decidir copiar la ximple ocurrència del Departament d’Ensenyament d’aquell moment, que consistia en introduir una matèria nova, «emprenedoria», amb el nom de «emprendeduría»... tal qual, tot i que el mot no està en el diccionari de la RAE. O, mantenint el nivell, la magnífica instrucció de l’actual ministra, que després de disposar de manera més o menys clara que calia procedir a un aprovat general, aclaria que enguany calia «justificar» els suspensos... no com abans, quan els professors empràvem el conegut mètode de llançar els exercicis dels nostres alumnes enlaire i aprovàvem els que queien damunt de la taula. Clars candidats al premi serien el conseller andalús del ram, per la seva memorable roda de premsa «explicant» els criteris de matriculació o els graciosíssims responsables del Departament, negant, el 10 de març passat, que calgués tancar els centres catalans...

Però per molt divertit que sigui tot plegat, maleïda la gràcia que fa la denominada «gestió» de la pandèmia que seguim patint. A hores d’ara, es preveu obrir els centres al setembre sense la menor garantia de seguretat per a alumnes i professors, sense mascaretes, sense distància de seguretat, sense reducció de nombre d’alumnes per classe, sense un reforç significatiu de la plantilla...I, sobre tot, carregant-li el mort -mai millor dit- a les direccions, obligades a elaborar pel seu compte uns plans de seguretat que seran, com a mínim, de difícil posada en marxa. Tenim notícia del malestar, sinó angoixa, en el qual estan instal·lades moltes direccions de centre. I compartim aquesta preocupació, com fa l’associació de directors de la Comunitat de Madrid. Impossible no estar d'acord amb les queixes i demandes del comunicat quan es constata que la gestió de la Consejería es tan lamentable com la del nostre benvolgut Departament. Ja ho dèiem al principi, «mal de muchos»... Però el comunicat d’ADIMAD és excepcional. El to general és més aviat el que comentàvem abans. Per exemple: a Catalunya també hi ha una associació de directors que ha fet arribat un seu comunicat als centres. Aquest escrit està més en la línia general d’escassa lucidesa que hem comentat. Segons aquesta associació, les mesures que cal adoptar de cara al proper curs són unes altres, destinades a incrementar la ja descomunal arbitrarietat amb la qual algunes direccions fan i desfan en nom del que entenen com «autonomia de centres». Així, el que cal és desregular ja completament la distribució de l’horari de permanència fix i no fix (per a tenir-nos 30 hores al centre, assistint a reunions innecessàries, fent un munt de guàrdies... vaja). Conseqüentment, també proposa que no s’apliqui la reducció de 28 a 24 hores de permanència en horari fix, demanda si més no curiosa quan recordem que aquest mesura ha estat aprovada pel Parlament de Catalunya. On s’és vist que el Parlament gosi limitar la sacrosanta autonomia de centres! Això sí, demana la concessió de més hores de reducció a les direccions. Però el que fa el seu comunicat un molt temible aspirant al premi a la ximpleria de l’any és la invenció d’un suposat acord de reducció d’hores lectives entre Departament i els sindicats, en una frase que, atesa la seva immortalitat no em puc estar de citar:
«És evident que tots volem millorar les condicions laborals, però no pot prevaldre el legítim dret del treballadorsense que es tinguin en compte els interessos educatius del col·lectiu de l’alumnat. Si el Departament acorda amb les organitzacions sindicals reduir les hores lectives, ha de compensar aquesta disminució amb més professorat, no pas negligint i perjudicant l’atenció directa que cal exercir per no descurar les necessitats educatives de tots els nostres alumnes.»
En fi. No mereix comentari. Em temo que tan l’epidèmia, la «tonteria» i la mala baba van per a llarg.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici