Pandèmia i possibles actuacions: les nostres propostes (enviades al Conseller Bargalló)0

1087 09/09/2020, 17:48       #Salut laboral, #Comunicats,

En l’actual situació de pandèmia, i mentre es mantinguin els nivells de contagis que ara mateix estem tenint, l’observança de les mesures de prevenció dictades per les autoritats sanitàries és prioritària i inexcusable. És el sistema educatiu el que s’ha d’adaptar a la pandèmia, i no a l’inrevés com pretenen las autoritats educatives. La realitat s’imposa.

Per aquesta raó, considerem que l’obertura dels centres educatius amb unes mesures de prevenció relaxades, i fins i tot obviades, és una irresponsabilitat que posa en perill la salut de l’alumnat, del professorat i de la societat en general i amenaça amb convertir els instituts en focus de distribució de la COVID-19. Els centres educatius no poden obrir sense que estigui degudament garantit el compliment estricte de les mesures de prevenció prescrites per a la resta d’àmbits socials; fonamentalment, el manteniment de la distància de seguretat, que passa necessàriament per una reducció substancial de les ràtios i l’ús de mascaretes protectores i resta d’EPI’s que el Departament ha de proveir a l’alumnat, al professorat i a la resta de personal que treballa en un centre educatiu.

I és per això, i perquè el Departament d’Educació no ha fet els deures, que ara mateix estem en una situació que requereix l’ajornament de l’inici de les classes, fins que l’acompliment d’aquestes mesures estigui garantit. Però planificar i organitzar això requereix temps, un temps del qual el Departament ha disposat sobradament des de, com a mínim, el passat mes de juny, però que no ha aprofitat, perquè en la pràctica no ha fet res; o res de bo.

En aquest moments, només hi ha dues opcions que poden garantir aquesta «escola segura» amb què tant s’han omplert la boca, sense aportar cap mesura que la garanteixi. Estem parlant simplement de l’observança de les mesures que són ara mateix d’obligat compliment a la resta d’àmbits, amb l’excepció de l’educatiu:

1.- Establiment d’un model lectiu híbrid, que combini la virtualitat amb la presencialitat, de tal manera que s’evitin les concentracions de personal i permeti l’observança de la distància de seguretat a les aules, a més de la resta de mesures preceptives. És un model possible, que permet al seu torn una certa gradualitat en la hibridació, segons els nivells educatius, situació de l’alumnat, del professorat, etc. És factible i viable, però requereix d’una planificació i organització prèvies: provisió dels mitjans necessaris per a les tasques telemàtiques al col·lectiu d’alumnat en situació social de vulnerabilitat; dedicació i formació del col·lectiu docent sota condicions de vulnerabilitat sanitària a aquestes tasques; provisió efectiva de l’increment de personal docent que cobrís l’inevitable augment d’hores acadèmiques com a resultat del desdoblament –entre un 20% i un 25% de l’actual plantilla-... Una feina que, evidentment, no s’ha fet.

L’adopció d’aquest model, a més, hauria situat el sistema educatiu en posició de poder seguir funcionant davant l’eventualitat d’un nou estat d’alarma i confinament total, alhora que l’hauria dotat de prou flexibilitat per a poder-se anar adaptant progressivament a una creixent presencialitat a mesura que la situació de pandèmia anés remetent.

Una opció, aquesta, que el Departament d’Ensenyament va estar contemplant entre els mesos d’abril i maig –amb taxes de contagi similars als actuals-, però que va abandonar el mes de juny, tot considerant arbitràriament, hem de sobreentendre, perquè els fets parlen per si mateixos, que la remissió de la pandèmia era irreversible.

Ara mateix, com a conseqüència d’aquesta deixadesa, d’aquesta inacció, el sistema educatiu català no està en condicions d’afrontar, ni tan sols amb unes mínimes garanties d’èxit i de viabilitat, un empitjorament de la situació que ens portés a un nou estat de confinament. L’única hipòtesi que el Departament sembla haver contemplar seriosament és la d’una falsa normalitat imaginada.

2.- Manteniment de la presencialitat al 100%, amb la deguda observança de les mesures sanitàries de prevenció. Un model que també seria viable, tot i que més costós i, tal vegada, menys flexible a l’hora d’adaptar-se a un eventual empitjorament de la situació, si aquesta requerís novament un confinament total o parcial. En qualsevol cas, és un model que també es pot contemplar, molt especialment atenent al fet que allò desitjable per antonomàsia és que l’ensenyament sigui presencial.

Aquest model requereix d’un conjunt de mesures que passen per l’inexcusable acompliment de les disposicions de seguretat que, tot assumint que el risc zero de contagi és impossible, no exposi irresponsablement el professorat i l’alumnat a situacions de risc de contagi arbitràries i que contravenen la normativa sanitària vigent en qualsevol altre àmbit:

a) Limitació del nombre d’alumnes per aula, que permeti mantenir la distància de seguretat, i de les ràtios que garanteixin la correcta impartició del currículum per part del professorat especialista en cada matèria. El nombre d’alumnes per aula estarà en funció de la superfície de l’espai. La mitjana seria, a Secundària, entre 15 i 20 alumnes.
b) Provisió dels EPI’s necessaris per part del Departament d’Educació a tot el personal involucrat en el centre educatiu.
c) Contractació de personal sanitari titulat (ATS, metge...), com a mínim un per centre, per vetllar la correcta aplicació de les mesures de prevenció i de detecció. d) Habilitació de nous espais que permetin atendre la reducció del nombre d’alumnes per aula.
e) Contractació de nous docents que permetin seguir amb l’educació presencial amb grups més reduïts.
f) Establiment de protocols de seguretat i contingència pel que fa al personal sanitàriament vulnerable.

Entenem que l’aplicació d’aquest model admet una certa variabilitat segons l’etapa educativa de què es tracti, en funció de les diferents situacions de risc segons les edats que corresponguin.

Aquest són els dos models actualment possibles si es vol garantir als centres educatius el mínim de mesures de prevenció que són d’estricta observança a la resta d’àmbits i instàncies socials. Igualment, admeten combinacions híbrides, segons l’etapa educativa i l’edat dels alumnes. Però ja es tracti d’un, de l’altre o d’una combinació d’ambdós, requereixen d’una planificació i organització prèvies.

En tot cas, en ambdós models cal tenir present una sèrie de mesures que considerem ineludibles ara per ara, atesa la situació que estem vivint:

1) Ajornament en 15 dies del començament de les classes, fins que es disposi d’un pla que asseguri l’observança de les mesures de prevenció especificades en cada cas.
2) L’alternança presencial/telemàtica no ha de comportar un augment horari ni per al professorat ni per a l’alumnat.
3) El coordinador o responsable COVID a cada centre ha de ser un sanitari, no un docent.
4) A les classes presencials, les hores lectives s’haurien de reduir a 50 minuts per a permetre la ventilació de les aules durant les pauses.
5) Tancament de grups al primer contagi, i proves a tot el grup i docents.
6) Tancament del centre al tercer contagi, i proves a tot el centre.
7) Establiment d’un protocol d’actuacions i sancions en cas de conductes que atemptin contra aquestes normes i posin en perill la salut d’altri.

No estem al mes de març. Podríem admetre que quan tot va venir de sobte s’hagués d’improvisar sobre la marxa. D’aleshores ençà han transcorregut sis mesos; un temps més que suficient per a extreure les lliçons pertinents, preveure possibles escenaris com a hipòtesis de treball i disposar les eventuals actuacions. Però no s’ha fet, els qui ho havien de fer no han fet els deures...

Fins que no es disposi de la planificació prèvia, el curs no pot començar; altrament, s’estarà posant arbitràriament i culpable en risc la salut i la vida de tots els agents implicats, i de la societat en general.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici