Carta de comiat. Una víctima més del Decret de plantilles5

4290 15/09/2020, 20:32    Carme Romero. Professora de Secundària   #Opinió, #Decret de plantilles,

Hola companys/es,
Us voldria fer partíceps d'aquesta experiència que estic vivint arran de la meva marxa de l'institut Lluís de Peguera i també provocar una reflexió entorn determinades pràctiques.

El proper curs no seré en aquest centre i passaré a formar part del col·lectiu de docents que no donen el perfil i s'han vist fent les maletes d'un dia per un altre, víctimes d'aquest sistema absurd i injust com és la selecció del professorat a la carta, el decret de plantilles.

Per mi és estrany aquest nou ordre de coses. Quan vaig començar a impartir classes les regles del joc estaven clares i el criteri d'antiguitat en el cos o en la borsa prevalia a l'hora d'accedir o romandre en un centre. Ara les noves jerarquies responen a altres criteris, confusos, i es perfilen els llocs de treball sota el pretext de les necessitats pedagògiques del centre, invocant les sigles del PEC, el projecte de direcció o el que s'escaigui.

He pogut comprovar com aquest gir en l'educació i en la gestió del personal és una porta oberta a pràctiques poc honestes que es retroalimenten en aquest circuit de creació de perfils i destrucció de trajectòries personals en pro d'un projecte "singular" i suposadament "innovador". Perquè jo també tenia un projecte i una il·lusió, compartits amb altres companyes, que simplement consistia en el ferm compromís diari amb l'educació i les assignatures que impartíem, construint continguts i millorant el dia a dia de la pràctica docent.

Però ja veieu, potser no era massa efectista ni estava prou visibilitzat, ni vuit anys d'antiguitat al centre o més de vint com a docent han acabat de definir la marca del meu perfil. Confesso que no tinc talent per al màrqueting, i tampoc combrego amb un sistema que premia l'oportunisme i exhibicionisme més recalcitrants. No entenc aquesta submissió als capricis d'un projecte de direcció que bé podria haver-lo ideat Dharma Arya Akong Rimpoché. Simplement m'agrada la meva feina i la visc intensament i és per això que espero que aquest sotrac no m'acabi desmoralitzant i la pràctica docent esdevingui una rutina.

Però si desconec les raons d'aquesta presa de decisions, encara entenc menys les formes. La covardia i manca d'ètica per comunicar-me la decisió i donar explicacions clares s'ha resolt primer amb el silenci, seguit d'excuses i evasives: un festival de l'engany.

Us demano disculpes si he estat desagradable i algú s'ha sentit al·ludit, però com ja he dit, aquestes línies són l'expressió d'aquest trasbals. Us vull agrair el poder haver compartit espai i experiències, especialment a les companyes que han patit amb mi aquests darrers dies i també vull fer esment de la meva companya de departament L. M., que ha tingut la mateixa sort i que a hores d'ara encara es pregunta què ha fet o no ha fet malament.

Només resta desitjar-vos un bon curs 2020-21, ja sigui presencial o telemàtic, i a la direcció li desitjo sort en la recerca de la plantilla ideal que encaixi en el seu exclusiu projecte.

Cordialment,

Carme Romero

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici