Sortides de centre. Una activitat de risc2

2513 07/07/2021, 19:14    Robert Veciana i Tormo. Delegat de Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Opinió,

Fa uns dies s’ha sabut per la premsa que dos companys d’un institut de Córdoba han estat condemnats per homicidi imprudent arrel de la malaurada mort d’un alumne en una sortida organitzada pel seu centre. Un jutjat condemna per homicidi imprudent dos professors d'un institut de Córdoba.

El professorat ha assumit sempre com una obligació l’organització de sortides del centre amb alumnes. Tots sabem que molts d’ells no trepitjarien un museu o un teatre en la seva vida si no fos perquè els han visitat amb l’institut. I també és ben cert que moltes de les sortides que organitzen els centres tenen un caire no massa acadèmic, per no dir que són obertament lúdiques. Sembla que a més de la nostra obligació, com a docents, de transmetre coneixements als nostre alumnes, hem assumit també la de tenir-los distrets. I, de fet, l’administració considera que aquesta mena d’activitats són obligatòries per al professorat com ens ho recorda cada curs en els “Documents per a l'organització i la gestió dels centres”: «L'horari de les activitats, que programa i aprova el director o directora, i a què fa referència el document “Organització del temps escolar”, ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts, i té, per al professorat, la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de feina“ (personal docent, p.4). Després de que aquest sindicat ho hagués demanat molts anys, fa uns cursos que, si més no, el Departament va admetre, d’una manera un tant vaga, que calia compensar als docents per l’escreix de temps destinat a les sortides més enllà de la jornada laboral.

Però més enllà de l’esforç afegit i no compensat d’organitzar i efectuar sortides amb l’alumnat, el que resulta veritablement alarmant és que el professorat entomi aquesta obligació sense prestar atenció a un aspecte molt delicat d’aquest assumpte: la responsabilitat legal del que pugui succeir durant la sortida. I val a dir que està molt clara: tot el que passi serà sempre responsabilitat civil i si escau, penal, del professorat acompanyant. En absència d’una reglamentació específica, la decisió sobre la responsabilitat s’haurà de buscar en la legislació vigent aplicable, en aquest cas, per exemple, el Codi civil. El principi que s’aplicaria seria el de la culpa in vigilando: el professorat respon por la vigilància dels alumnes mentre romanguin sota la seva custòdia i, a més, han de demostrar que ha observat la vigilància que hauria exercit “un bon pare de família” (sí, tal com sona, article 1.104.2 del Codi Civil). Altrament dit: NO SE’LS POT DEIXAR SOLS NI UN INSTANT. Si, malauradament, passa alguna cosa, les famílies que tinguin ànim de reparació o, segons es miri, venjança, poden trobar un jutge que dictamini imprudència negligent. O sigui una eventual condemna penal amb pena de presó (La responsabilitat civil i les indemnitzacions que se’n derivessin serien assumides per l’administració i les asseguradores sempre i quan la sortida hagués estat degudament programada i assegurada, com és preceptiu.

Està clar: mentre l’administració no estableixi un mecanisme legal efectiu de protecció del professorat, organitzar i efectuar sortides del centre amb menors és una activitat de risc. De fet, és una temeritat.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici