Un dia competencial

Un dia competencial 3

11079 15/02/2022, 11:51 Antònia Boira. Professora de secundària #Opinió,

Em dic Divina Pocdetot. Aquest matí he anat a la feina a una hora en procés entre el matí molt de matí i el matí poc de matí. No era massa d’hora ni massa tard, era una hora competent per anar-hi anant. Quan he assolit l’hora d’arribada a la feina, he començat a treballar ni molt ni poc: d’acord amb la motivació, l’autoestima i el projecte; en funció del coneixement que tinc de mi mateixa i del món que m’envolta. He interactuat i he fet moltes coses. No he obtingut cap resultat, però com m’esforço molt em pagaran igual el sou. Assoleixo una nòmina satisfactòria que no arriba a ser notable.

Amb tanta feina i tant comptar m’ha vingut un mal de cap ni petit ni gran: he arribat a assolir un nivell de mal notable i he visitat el metge. M’ha pres la pressió i m’ha dit que he assolit un nivell alt, hauré de medicar-me per assolir un nivell de pressió més baix, el doctor em recomana que sigui satisfactòriament baix. Haig de prendre una quantitat competent de pastilles fins a tenir una pressió excel·lent. Mentre estaré en procés de curació.

Després he anat al caixer a treure diners, però en comptes del PIN m’ha demanat conceptes clau i no he assolit l’objectiu. El proper dia programaré la tasca amb una gradació multinivell. He assolit despeses excessives, tinc deutes per recuperar en pagament continu, i ara ja no tindré cap fraccionament extraordinari. No sé quant dec, el caixer m’ha lliurat una infografia de colors, un planificador amb gomets i una graella per autoavaluar el meu progrés financer.

Amb tot plegat he sentit que el mal de cap assolia un nivell d’excel·lència i he optat per anar a fer un mos i un beure. El cambrer em demana si em cal una hidratació adaptada: global o metodològica. Demano un refresc en quantitat aproximada, amb un grau prou satisfactori com per desenvolupar el projecte de beure-me’l. A la carta no hi veig els preus: de les gambes diu «són cares sempre», de la pizza «poques vegades», del lluç «moltes vegades» i de la botifarra «mai». Una pizza rodona i endavant. Ara ja em sento millor i aniré a la botiga. Tinc la llista organitzada per reptes i la compra per racons, així seré al centre de la meva experiència de consum i em sentiré la protagonista de la llista.

He menjat. He consumit. Em relaxo. Sóc Divina Pocdetot vivint un dia competencial entre tots els dies possibles de tots els mesos possibles que fan avançar un any. I estic en el millor món competencial dels possibles mons competencials que es fan i es desfan. Ara em posaré una capa que amagui la meva desorientació sexual i encendré un foc. Vull veure cremar a la foguera els números i els llibres del passat; Ballaré al voltant de les flames mentre repeteixo litúrgicament: A-sso-li-ment!, In-no-va-ció! A-sso-li-ment!, In-no-va-ció! A-sso-li-ment! In-no-va-ció. Cremeu números precisos, objectius i heretges!

Potser així passarà el temps en un rellotge sense números. Potser així em marxarà la pena i la vergonya que em fa sentir tanta incompetència i tanta estupidesa.

facebook twitter enllaçar comentar