Dones, treball i lluita

Dones, treball i lluita0

605 08/03/2022, 09:35 Lucia Aguilar, vicesecretària general de Professors de Secundària (aspec·sps) #Opinió,

Avui, en el dia de la dona, és moment de denunciar el manifest menyspreu que el Departament del Sr. González Cambray i el seu equip ens tenen com a docents i com a dones.

El Decret de Plantilles i l’arbitrarietat per escollir el professorat han comportat la discriminació de no poques dones que han perdut el lloc de treball pel fet d’estar embarassades, demanar una reducció o ser grans i associar malintencionadament la seva edat a un sistema educatiu titllat pejorativament de tradicional. Volen la gestió privatitzada i la selecció a dit perquè possibilita els xiringuitos i els privilegis i minen la resistència a unes polítiques educatives que estan desballestant l’ensenyament. En l’esborrany de destinacions provisionals pel curs vinent aquesta tendència s’incrementa.

La inestabilitat de la plantilla ha estat una decisió conscient i escollida. Gairebé el 50% de la plantilla de secundària és interina. Tot i les nostres denúncies, no els ha importat ni el més mínim el patiment que això comporta quan portem anys treballant i veiem com juguen amb els nostres llocs de treball, com si no fossin ocupats majoritàriament per dones que s’hi deixen la pell. Quan es vegin obligats a estabilitzar aquest ingent frau de llei, molt ens temem que voldran prioritzar criteris subjectius i no els anys d’esforç dedicats.

Les jornades exigides i la càrrega de treball han anat incrementant-se de tal manera que ja gairebé és impossible mantenir un horari que permeti conciliar la vida familiar. fSom els únics que seguim sense revertir les retallades del 2012 i que patim un sistema, suposadament inclusiu, basat en el màrqueting, sense recursos, burocratitzat i que recau del tot sobre les nostres espatlles. Per cert, els partits de govern ens havien promès, en seu parlamentària, que aquestes retallades s’acabarien en aquests pressupostos. Està clar que l’incompliment i la mentida són marca de la casa.

El cos únic, que tant desitgen, i la desaparició de les especialitats són un menysteniment a la categoria professional i suposaran la pèrdua de condicions laborals per a tot el sector de l’educació. El pàrquing de nens eterns en procès d’assoliment que s’albira en els nostres instituts no deixa de ser tornar a relegar la professionalitat de la dona al seu tradicional paper de "mainadera". Això no sona molt feminista. Serà que no ens consideren prou competents per transmetre als nostres alumnes els coneixements que ha anat acumulant la humanitat?

Parlem de sou? Per què els docents cobrem bastant menys que altres funcionaris de la mateixa categoria professional? Per què es ridiculitza la reclamació de millores en les condicions de treball? Ens volen ben quietes i si no els podem aturar la privació de drets que ens estan aplicant pas a pas no tindrà fre.

Han decidit tirar pel dret i imposar l’avançament de l’inici de curs al setembre, la conseqüent i progressiva ocupació del juliol, el canvi curricular, el requisit del nivell C2 de català, l’acabament de la jornada intensiva, sense cap intenció de respectar la bona fe en la negociació, fins al punt d’anunciar abans les mesures a la premsa que als sindicats i al professorat. És perquè no tenim suficient enteniment, Sr. González Cambray? No paga la pena ni tan sols escoltar-nos? La clara manca de respecte als nostres drets laborals es deu a que som majoritàriament dones i tot s’hi val?

El Departament d’Educació es defineix com a feminista però la Secretària General, durant l’ocupació obligada del Departament, ja que no ens van permetre ni tan sols registrar les nostres reivindicacions, va afirmar que el tarannà de les companyes sindicalistes que estàvem allà havia de demostrar-se d’una altra manera. Quin hauria de ser aquest tarannà de les dones, Sra. Patrícia Gomà? El de la submissió i l’abandonament de la lluita per les nostres condicions de treball? L’obediència al Sr. Conseller? Ens hem de mostrar submises i obedients? Aquest és el feminisme que voleu o és només una careta?

Anar a les vagues convocades el 15, 16, 17 i 29 i 30 de març no és cap vareta màgica, però que hi siguem tots i totes és millor inversió de futur que tornar a baixar el cap. És imprescindible fer vaga i participar en les manifestacions. Per nosaltres i perquè no podem deixar pitjors condicions laborals que les que hem rebut.

facebook twitter enllaçar comentar