La vaga de la dignitat: 15, 16, 17, 29 i 30 de març0

859 24/03/2022, 12:25    Ricard Massó Aguadé, delegat de Professors de Secundària (aspepc·sps) a Tarragon   #Opinió, #Mobilitzacions,

Ja fa més de dues dècades que el professorat català viu sota la dictadura de la pedagogia innovadora que s’ha traduït en la tirania del gomets, dels projectes, de les competències, de la gamificació, de la comprensivitat, de la pràctica reflexiva, de reunions d’equips docents soporíferes, de cursets de formació infames, d’àmbits i projectes «policurriculars» sense cap tipus de coneixement previ, d’un currículum demencial, de burocràcia interminable, en el «progressa adequadament» o «en procés d’assoliment»… i sí, de qualsevol ximpleria que us pugueu imaginar. En altres paraules, en la destrucció sistemàtica de tot coneixement. El resultat d’aquestes mesures ha estat la pèrdua gradual de l’autoestima del professorat i una insatisfacció per la feina ja que el mateix sistema impedia realitzar-se com a professor. D’aquí, ansietats, depressions, jubilacions voluntàries. El més infame d’aquesta situació, el que dol més, és que tota aquesta tirania ha estat permesa i encoratjada des del Departament d’Educació (Maragall, Bargalló, Cambray) sempre sota un discurs pretesament progressista, d’esquerres. Res més lluny de la realitat, res més retrògrad que aquesta falsa progressia que ens fa tornar a una societat medieval. Totes aquestes innovacions pedagògiques no són res més que paraules buides o, si preferiu una metàfora més bíblica, “sepulcres blanquejats”, decorats per fora però plens d’immundícia per dintre, que uns llops vestits amb pell de corder ens han imposat durant massa temps.

Cal afegir que la precarietat de les condicions laborals produïda pel decret de plantilles, la interinitat de molt professorat, les retallades i la càrrega lectiva abusiva han creat una situació insostenible.

I la història, una vegada més, tossudament obstinada, es repeteix, reinventant-se, imprevisible, i ja sigui per l’aleteig d’una papallona a l’altra banda del món, o perquè una gota ha fet vessar el got, sempre hi ha un moment en què tot peta. I el professorat de Catalunya ha petat. La vaga del 15, 16 i 17 de març, que continuarà el 29 i 30, ha fet sortir a la llum tota aquesta ràbia acumulada durant tant de temps, tot allò de què es parlava a les sales de professors però que pocs s’atrevien a dir en veu alta. El menyspreu que el Departament ha mostrat pels seus treballadors via mitjans de comunicació després de dos anys de pandèmia és realment indigne, la seva incapacitat negociadora i tota la indignitat pedagògica soferta durant mes de 20 anys han explotat com un volcà i tot el magma, tot el malestar, ha fet que el professorat d’una forma majoritària hagi dit prou. El professorat ha sortit al carrer per la seva dignitat, per la dignitat de la seva feina, perquè ens agrada ser docents i volem ser professors. L’Emperador va despullat i tothom n’és conscient. Ara no ens podem aturar, hem d’arribar fins al final per la dignitat de la nostra feina, la personal i pel futur dels nostres alumnes.

CAMBRAY DIMISSIÓ!

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici