Les jornades maratonianes del Batxibac0

877 21/04/2022, 12:02    Jordi Collado Sebastià, delegat de Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Opinió,

Han arribat al Centre d’Atenció del Professorat de Secundària varies queixes de professorat de francès i més concretament del que participa al programa Batxibac (Batxilerat francès). Per a impartir-lo, com en la majoria de «programes» o d’iniciatives que impulsa el Departament, s’ha de fer una formació obligatòria en la qual els propis «aprenents» elaboren els exàmens i exercicis que després s’utilitzaran al llarg del curs (deu ser una manera més d’aplicar criteris tant a la moda com ara la cooperació, motivació i implicació del professorat, això sí, sempre a cost zero). A banda d’aquest modus operandi del Departament, ja fa molt de temps que aquest professorat que gaudeix del “privilegi” de participar en el programa fa, cada curs, durant les proves externes orals i escrites, jornades maratonianes de dos o més dies.

Perquè un professor pot treballar fins a 12 hores al dia: ha de compaginar aquestes proves amb la seva feina al centre. A més d’aquestes hores de vigilància o d’examen oral, cal afegir la càrrega extra de correcció dels exàmens escrits.

Ara bé, el que no queda gens clar és la pretesa obligatorietat de participar en aquestes proves, ja que tal i com es deixa ben palès: “Recordeu que aquesta col·laboració forma part de la vostra tasca com a docent del programa i que està degudament remunerada.”

Però no entenem com pot ser obligatori que el professorat hagi de desplaçar-se a un altre centre (on es duen a terme les proves) i superar les hores de permanència (24 hores setmanals) i que, en canvi, es pregunti al personal PAS qui voldria fer aquestes hores extres de vigilància o obertura dels centres en dissabte. Quin reglament o decret estableix que cal incomplir la normativa mateixa del Departament (la LEC)? O és que també hi ha una doble vara de mesurar entre el personal de l’administració?

Aquesta manca de normativa i de directives per al professorat que efectua aquestes tasques fa que s’incompleixi repetidament el límit màxim d’hores de permanència al centre. A més, les respectives direccions no donen cap tipus de permís o compensació (com podrien ser les cinc primeres hores del dia immediatament posterior a haver efectuat les 12 hores de permanència al centre).

És clar que si hem d’entendre que pagar l’hora a sis euros -o el que és el mateix, al preu d’un monitor de lleure- és el que el Departament considera just... potser arribarem a la conclusió que efectivament, treballar en aquestes condicions no deixa de ser un “privilegi” per als esclaus en què s’han convertit els professors gràcies al programa Batxibac. Programa, per cert, que d’un temps ençà ha perdut el favor del propi departament: ja no “ven” i no es permet oferir-lo a més centres. Potser s’ha tornat caduc en aquest món dominat pel màrqueting i per la última novetat, i ha de deixar pas, com sembla, a la nova estrella: el Batxillerat internacional, on els treballadors públics passaran a treballar per una fundació privada (Organització del Batxillerat Internacional o IBO), seguint com sempre les directrius de la Fundació Bofill.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici