La calor del fogons0

652 03/05/2022, 12:12    Robert Veciana i Tormo. Delegat Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Opinió,

A principis dels 70, en una sentència cèlebre, el Tribunal Suprem dels Estats Units va fallar contra l’aleshores president Nixon que demandava els diaris com el New York Times pel tracte que li dispensaven. En concret, no li agradava que l’anomenessin «Trickie Dickie» («Ricardet el tramposet", diríem). Aquesta sentència, que ha servit de base doctrinal sobre aquesta qüestió en totes les democràcies avançades, començava amb una frase que va fer fortuna i que deia més o menys així: «qui vol cuinar ha de suportar la calor dels fogons». És a dir, els càrrecs públics han d’entomar la crítica dels ciutadans, fins i tot l’escarni. Dit altrament, els ciutadans podem dir-los el nom del porc i ells, en canvi, s’haurien de guardar les seves opinions sobre els ciutadans.
Però no. L’honorable Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya considera que el fet que uns quants professors l’escridassin en un acte públic constitueix una actitud «violenta». Al marge de que, en tant que càrrec públic -que no electe, no ens confonguem-, hauria de saber que no pot qualificar les conductes dels ciutadans, tampoc estaria de més que revisés el seu vocabulari, El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que la «violència» es defineix com «abús de força». Hom pot considerar que l’escridassada del passat dia 25 d’abril a la Universitat de Barcelona fou «maleducada». Ho dic jo, que era un dels que cridava. I ho puc dir, perquè no ostento cap càrrec públic. El senyor Conseller, recordem-ho, hauria d’abstenir-se. Però «violenta»?

Si va ser una demostració de violència, caldrà que algun expert en la llengua ens faciliti l’adjectiu per a qualificar algunes altres conductes: com ara permetre les agressions verbals i físiques que pateixen els docents, algunes, aquestes sí, realment violentes, o com modificar les condicions laborals dels seus subordinats sense cap respecte pels procediments de negociació legalment establerts. O cronificar abusos laborals que es van aprovar com a temporals. O obrir els centres en plena pandèmia sense les més elementals mesures de seguretat sanitària. O coaccionar docents perquè aprovin més alumnes. O envoltar una manifestació de docents de desenes de policies antiavalots, O, i acabem per no fer-nos pesats, condemnar una generació de catalans a la ignorància i a la precarietat que provocarà l’absurd curricular que se’ns ve al damunt.

No. Que l’escridassin ciutadans farts de la seva gestió nefasta no és violència. És l’exercici legal del seu dret a protestar. Legal i legítim, atès l’autoritarisme i l’arbitrarietat amb què fa les coses. Ja se sap, és la calor dels fogons. Si és molesta, ja sap. Sempre pot plegar.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici