L’acord: una treva que ens dóna avantatge1

1821 02/09/2022, 19:53    Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Mobilitzacions, #Comunicats, #18i24,

Professors de Secundària (aspepc·sps) hem signat l’acord amb el Departament perquè, malgrat que no ens entusiasmi, no deixa de ser una victòria, parcial, però victòria al capdavall: el Departament ha hagut de començar a cedir, i ho ha fet en el punt en què més s’entossudia: la recuperació de les 18 hores lectives a la Secundària durant aquest curs. Algú recorda quants anys fa que no s’aconseguia res amb les vagues a l’ensenyament?

No és massa freqüent que signem acords amb el Departament. Perquè no ens agrada que ens enredin. No vam signar l’acord del 2017; vam dir que era una enganyifa i el temps ens ha donat la raó. Fins a hores d’ara només hem signat l’acord d’estabilització del personal interí, la corresponent convocatòria d’oposicions i la de concurs d’accés a càtedres. I tot això data de la primera dècada del segle. Si aquest cop hem signat és perquè estem al davant de la primera vaga que obté un cert èxit en molts, en massa anys, i amb un resultat tangible. I això obre una escletxa importantíssima: sí que es poden aconseguir coses amb vagues i pressió.

Està clar que no es tracta només de la recuperació de les 18 hores. Queden el primer sexenni als 6 anys, el currículum, la reducció pels majors de 55 anys, l’estabilització plena del professorat interí, la derogació de l’actual calendari, el decret de plantilles, la «convivència» als centres, el desori de l’FP, l’ESO i el Batxillerat... Totes aquestes reivindicacions, i moltes més, com ara la jornada continuada, la condició d’especialista del professorat de Secundària o la dignificació acadèmica del sistema educatiu, les hem plantejades des de fa molt de temps. I des de les retallades que veníem reclamant la recuperació de l’horari 18/24; per cert que, en el seu moment, en la més absoluta soledat sindical, com en el cas de la jornada continuada. L’hemeroteca pot acreditar el que estem dient.

Ara hem aconseguit un primer avenç, només a canvi de desconvocar una vaga. I, de retruc, 3500 nous docents s’incorporaran al sistema, 2000 d’ells, de Secundària. No, en contra del que s’està dient des de certes instàncies, Cambray no és el primer conseller que ha aconseguit la pau social, sinó el primer que, per aconseguir una treva, ha hagut de cedir en quelcom tangible. Ningú no podrà dir ara que amb les vagues no s’aconsegueix res. S’ha demostrat que mobilitzacions com les de les vagues del març, massives, poden ser efectives i obtenir resultats tangibles. Ja tenim el primer, ara anem per la resta. Aquí no s’ha acabat res, tot just està començant.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici