El «COCOBE»: burla o boc expiatori?0

1568 11/10/2023, 16:03    Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Comunicats,

Buidor conceptual, aleatorietat normativa i caos pràctic, aquesta és la realitat del nostre sistema educatiu. En aquesta línia, el «COCOBE» és l’última ocurrència del Departament, l’acrònim que designa un nou càrrec de coordinació –Coeducació, Convivència i Benestar Emocional–, sense reconeixement formal ni atribucions potestatives, sense remuneració complementària i sense assignació horària explícita, per a la realització d’unes funcions que, d’altra banda, estan d’entrada concebudes com a merament testimonials.

I fins i tot encara que tingués atribucions efectives i concretes, algú es pensa de veritat que amb una horeta setmanal o, com a molt, dues, podria dur a terme la seva tasca? Certament, no.

Però és que, a més, per acabar-ho d’adobar, el Departament primer va assegurar que hi hauria reducció horària, després va dir que no i, finalment, ho ha deixat, com sempre, en mans de les direccions dels centres –Decret d’Autonomia de Centre, en diuen–. És a dir, que si volen vestir el nou sant, n’hauran de desvestir un altre. I què passa aleshores? Que potser hi ha càrrecs de coordinació prescindibles? O no serà que l’emperador va nu?

Fins i tot deixant de banda els més que discutibles conceptes de coeducació i de benestar emocional, el cert és que es tracta d’una figura pensada per a la simple ratificació d’una realitat escolar deteriorada, de la qual, en el millor dels casos, s’haurà de limitar, simplement, a aixecar-ne acta. Altrament dit: servirà per a salvar les aparences.

Ara, quan es produeixi un nou cas de violència escolar, d’assetjament o d’agressió, ja hi haurà un culpable, un boc expiatori. “A veure, ja hi havia un COCOBE” –dirà el Departament–. “Com és que no va fer res per evitar-ho?”. I les culpes, com sempre, cap al professorat. No és un no-càrrec pensat per a arreglar res, sinó per a fer veure que s’està fent quelcom. El Departament l’ha creat per a cobrir-se les espatlles.

No, mentre no s’afronti directament i obertament un model d’inclusivitat que està escanyant el sistema i amenaça amb fer-lo implosionar, mentre no es canviï una normativa que deixa l’agressor en la impunitat i la víctima en la indefensió, no cal que ens hi escarrassem: seguirem atenent els símptomes en comptes de la malaltia. Ara ni això; només es tracta que sembli que s’està fent alguna cosa.

Que el COCOBE no tingui ni reconeixement formal, ni assignació horària específica, ni complement salarial, és tota una declaració de les esperances que el Departament ha dipositat en aquesta nova figura: la simple aparença, ni tan sols per al lluïment, sinó com a boc expiatori. Pura comèdia.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici